Per «millores voluntàries» s’entén totes aquelles millores que es determinen als Convenis Col·lectius, i que milloren les condicions socials o prestacions de la seguretat social mínimes. Molts acords de sector o empresa milloren les condicions de les baixes mèdiques, lactàncies, guardes legals de menors o maternitats, i estableixen indemnitzacions per situacions de mort o invalidesa. Per tant, és un àmbit en què cal lluitar i posar especial atenció sindical, sobretot en el moment de signar els Convenis Col·lectius o diferents acords, per aconseguir aquestes millores.
Cal tenir en compte que aquestes millores també són beneficis salarials i s’han de posar en primera línia en el moment de les negociacions amb la patronal.
Complement de la Incapacitat Temporal
Potser la «millora voluntària» més coneguda és el complement de la prestació d’Incapacitat Temporal. En el cas de ser una baixa derivada per malaltia comuna, el que determina la llei ordinària és que el treballador no cobra res els tres primers dies, passant a percebre el 60% del quart dia al vintè dia, i el 75% a partir del dia vint-i-un d’ara endavant. En cas de declarar-se la baixa derivada de contingències professionals es cobra des del primer dia el 75%.
Molts Convenis Col·lectius milloren aquestes prestacions, abonant al treballador per exemple el 100% de la prestació ja des del primer dia sigui quina sigui la contingència (per exemple el Conveni de Transports Metropolitans de Barcelona); altres ho restringeixen només a les baixes per contingència professional, no aplicant-se a les baixes per malaltia comuna (per exemple el Conveni de la Indústria Siderometal·lúrgica de la Província de Barcelona); i altres Convenis no complementen cap baixa en cap cas, i per tant perceben únicament el que determina la llei ordinària (per exemple el Conveni de l’àmbit del Comerç i Hostaleria, Petites empreses).
És molt important anar ampliant la llista d’empreses on tinguin el màxim de complement de la baixa.
Un dels conflictes que s’ha generat en els darrers anys és que, tot i tenir les baixes un límit de divuit mesos, la saturació de l’ICAM ha causat que molts treballadors superin en molts mesos aquest límit temporal, estant vint, vint-i-dos o més mesos d’Incapacitat Temporal. Aquesta nova situació posterior a la pandèmia ha generat debats jurídics sobre si el complement de la baixa es cobra fins al límit dels divuit mesos, o fins al final real de la baixa. Per evitar aquests conflictes, és important que al Conveni no es determini un límit del complement al cap de divuit mesos de baixa, i simplement es digui que es percebrà fins a l’alta o mentre duri la Incapacitat Temporal.
Indemnitzacions per invalidesa o mort del treballador
Molts Convenis Col·lectius recullen l’obligació empresarial de contractar una pòlissa d’assegurança per cobrir contingències de mort o invalidesa, sigui laboral o no.
Per exemple, el Conveni de la Indústria Siderometal·lúrgica de la Província de Barcelona preveu indemnitzacions només per Accident de Treball, una pírrica indemnització pels hereus del treballador mort en Accident de Treball de 34.648,44 €, una indemnització per Gran Invalidesa derivada d’Accident de Treball de 39.020,28 € i de 27.229,33 € en cas d’Incapacitat Permanent i Absoluta per qualsevol feina.
En el cas del Conveni de la Construcció de Barcelona s’estableix que «en caso de muerte, incapacidad permanente absoluta o gran invalidez, derivadas de accidente de trabajo o enfermedad profesional será de 47.000 euros», i «en caso de incapacidad permanente total derivada de accidente de trabajo o enfermedad profesional será de 28.000 euros».
Moltes vegades aquestes indemnitzacions són clarament i manifesta insuficients, o en alguns Convenis ni tan sols existeixen.
Si l’empresa no compleix la seva obligació d’assegurar a una companyia externa aquesta indemnització, se n’haurà de fer càrrec directament ella mateixa del pagament.
Adequació de lloc de treball en cas d’invalidesa total
Alguns Convenis també reconeixen el dret del treballador reconegut en situació d’Incapacitat Permanent i Total per a la seva feina habitual a reincorporar-se a l’empresa en un lloc alternatiu i compatible amb la seva situació de salut. És el cas per exemple del de Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA (Metro de Barcelona).
En el cas de la SEAT, el Conveni Col·lectiu determina que «la empresa se compromete a facilitar un puesto de trabajo adecuado a los/las trabajadores/as declarados/as incapacitados/as parciales o totales para su profesión habitual», i una indemnització pel cas en què no es pugui reincorporar el treballador en un lloc alternatiu.
Aquesta possibilitat és important, tenint en compte que molts treballadors en cas d’invalidesa poden veure reduït considerablement els seus ingressos en percebre només la prestació d’invalidesa total del 55% del que percebien anteriorment.
Cal tenir en compte, però, la nova normativa en la matèria, i concretament la darrera la Llei 2/2025 (vegeu el darrer número del Catalunya d’abril de 2026 «La invalidesa ja no és automàticament una extinció de la relació laboral»).
Millores de prestacions de maternitat i lactància
Un dels àmbits més oblidats de les «millores voluntàries» ha estat els de maternitat i lactància, amb un fort contingut de gènere.
En alguns casos els Convenis Col·lectius amplien els nou mesos que les mares tenen dret a la lactància, com en el cas del Conveni marc estatal de serveis d’atenció a les persones dependents estenen aquest dret fins que el menor compleixi els dotze mesos. En altres casos augmenten els dies totals en cas de compactació, allargant els dies en què les mares poden fer ús d’aquest dret.
En el cas de les maternitats, alguns Convenis (massa pocs encara) augmenten a càrrec de l’empresa en dos o tres les setmanes de la prestació de maternitat, i estableixen que els treballadors tenen dret a percebre la seva retribució ordinària íntegra, també a càrrec de l’empresa, incloent-hi conceptes variables i vinculats a objectius, durant el permís de lactància o la maternitat.
Altres millores
El llistat de possibles millores és molt ampli, i va des de les indemnitzacions en cas de jubilació, millores en permisos retribuïts i conciliació (ampliació de dies per motius de naixement, adopció, defunció de familiars o exàmens, superant els mínims legals), ampliacions de les possibilitats en cas de guarda legal de menors, o ajudes per fills amb discapacitat, per estudis o plusos de fidelitat o antiguitat.
Tots aquests aspectes fan la vida més fàcil als treballadors, tenint a vegades tanta o més importància que el debat purament salarial.
Impacte de la negociació col·lectiva
Les «millores voluntàries» són un camp important per a l’acció sindical i la negociació col·lectiva, que desgraciadament moltes vegades no ha tingut la centralitat que hauria de tenir. Als nous convenis s’ha de fer un lloc per garantir el màxim de drets al màxim de treballadors.
Àlex Tisminetzky és advocat laboralista i afiliat a CGT
