Rosalia Molina Puyalón. Grup Llibertàries
Avancem juntes amb cures i cuidant-nos
Durant els dies 5, 6, 7 i 8 de desembre ha tingut lloc la IX Trobada del grup de Llibertàries a Gilet (València) en un entorn natural, on hem participat més de 50 dones i identitats dissidents, afiliades i militants de CGT de diferents territoris de l’Estat espanyol i de diferents àmbits laborals. Ha sigut una trobada intergeneracional amb noves incorporacions de companyes.
La nostra trajectòria
Aquest grup va néixer l’any 2018. Actualment celebrem trobades periòdiques cada 6 mesos. A partir d’aquestes hem creat una història col·lectiva, en constant formació, crítica i autocrítica, amb testimoniatges gràfics, documents, debats, propostes, construcció de continguts, suggeriments, acords… però sobretot hem aixecat un espai de cures, suport mutu, companyia i construcció col·lectiva.
Com avancem durant les trobades
En aquesta IX trobada vam treballar en base a les propostes i temes pendents de les trobades anteriors i vam buscar la manera de fer-les realitat. Concretament ens vam plantejar treballar i cercar estratègies per a poder abordar les violències patriarcals, masclistes i institucionals.
Després d’una sessió de benvinguda i presentació de les companyes assistents i manifestar cadascuna com ens definim en el col·lectiu, vam començar amb la primera activitat, la presentació del llibre “L’ombra de l’Estat. Un testimoniatge col·lectiu sobre les infiltracions policials i les violències institucionals” (ressenyat en el número anterior del Catalunyaveure número anterior), imprescindible per a conèixer les lluites de les companyes per visibilitzar i denunciar les infiltracions policials. Amb el debat posterior vam poder aprofundir en la tortura que representen les violències institucionals.
L’endemà vam realitzar un taller teòric sobre l’abordatge de les violències patriarcals i masclistes en les organitzacions sindicals i col·lectives. Compartint sabers i estratègies, vam debatre per a poder posicionar-nos davant conflictes interns en qualsevol col·lectiu i organització.
A partir d’una exposició teòrica sobre què entenem per violència, quin és l’enfocament de Justícia Restaurativa Feminista i com la treballem en la resolució de conflictes, es van plantejar unes preguntes per a trobar de manera col·lectiva estratègies per a la seva resolució.
Les preguntes van ser
*Quines habilitats propiciaríem en l’organització per a prevenir, respondre, sanar i responsabilitzar-nos davant conductes violentes?
*Què necessiten les persones que han sofert violències? I les que han causat el mal?
*Quines són les formes nocives amb les quals ens tractem i que faciliten la violència i l’abús? Com podem canviar això?
*Quins mecanismes podem articular en els nostres col·lectius per a prevenir abusos i violències?
*Com creem cultures de suport i responsabilitat mútua que abordin les causes arrel de la violència?
Es van plantejar moltes propostes per a eliminar les violències a qualsevol organització. Va ser un debat on vam aportar aprenentatges i vam recollir sabers i respostes.
Seguint la nostra aposta de recuperar la nostra genealogia anarcofeminista i trencar amb la seva invisibilització històrica, en cada trobada recuperem a alguna dona lluitadora representativa del territori on es celebra l’esdeveniment.
En aquesta ocasió vam conèixer la figura de Pilar Molina Beneyto, per tal que no s’amagui el treball d’una dona que tant va fer per treure a la llum a moltes altres dones. Pilar Molina Beneyto (Bocairent, 1949-València, 2008), historiadora, documentalista, fotògrafa autodidacta, va començar la seva militància en la CNT i després de la ruptura va participar a la CGT i la Fundació Salvador Seguí de València.
Va ser pionera en la recuperació de la memòria històrica mitjançant la recollida d’informació de la militància cenetista, amb el registrament de les seves entrevistes en àudios i vídeos i la creació d’un gran fons documental i fotogràfic. Va mostrar una especial dedicació a les dones, va treure a la llum la importància i protagonisme que van tenir Dones Lliures en els anys previs a la dictadura i va escriure biografies de les seves participants en publicacions com RojoyNegro, Notícies Confederal o la revista Al Margen.
A més, va ser codirectora del documental “Manuel Monleón, un crit pegat a la paret”, autora de “Una mirada, dos camins” i va escriure, al costat de Carmen Agulló, la biografia d’Antonia Maymó, publicada de manera pòstuma per l’editorial Virus.
Finalment, després de la seva marxa voluntària el febrer del 2008, va deixar gran part del seu fons documental a la Fundació Salvador Seguí, a la qual ja no podia accedir després de llargs anys de treball i col·laboració, i la resta a casa seva, amb la consigna que s’utilitzés el seu habitatge per a crear un fons documental obert per investigar.
Malgrat això, la intervenció de la família, que només va permetre l’accés al seu arxiu després d’anys de litigi, quan va aconseguir quedar-se amb els béns materials, ha fet que no pugui fer-se realitat el somni de la Pilar, sense un espai digne. S’ha d’afegir com a problema el desfasament tecnològic dels formats del material quan finalment s’hi va poder accedir. Igualment ha desaparegut tota memòria de la Pilar de la Fundació, que ha publicat material i fotografies sense fer al·lusió en cap moment a la seva autora.
Va ser una xerrada molt formativa i enriquidora, en la qual vam poder recuperar i visibilitzar la figura de la Pilar.
Després de l’espai de descans a l’entorn natural on estàvem, vam continuar amb un taller pràctic: la mediació com a estratègia d’abordatge de les violències patriarcals i masclistes en les organitzacions sindicals, a càrrec de Bárbara de la Col·lectiva Conflict Alchemy Project. Al taller se’ns van plantejar situacions per buscar estratègies, gestionar-les i abordar-les. Ens va aportar aprenentatges, coneixements i diferents maneres de treballar.
Després d’un dia intens de treball, vam aplicar la premissa de la necessitat de cuidar-nos i ho vam fer des d’un espai lúdic festiu. Com diria Emma Goldman, “si no puc ballar, aquesta no és la meva revolució”.
Continuem avançant. Es va decidir que la pròxima trobada seria el mes de maig a Navarra i giraria en torn a la reflexió sobre quines aportacions podem plantejar com a Llibertàries per al bon funcionament de l’organització.
En acabar, i com sempre, vam fer una valoració conjunta de què havia representat per a nosaltres la trobada, què aprenem, qüestions positives, què necessitem millorar, com ens enriqueixen les aportacions de les companyes, els debats, quins aprenentatges ens emportem i què volem continuar treballant. D’aquesta manera s’estableixen les línies i temàtiques de treball per a la següent trobada.
Concloem que són un esdeveniment amb moltíssims aprenentatges i molta sororitat col·lectiva entre nosaltres, on l’ajuda mútua, els espais de cohesió, la convivència, el debat i el respecte són prioritaris.
LLEVAMOS UN MUNDO NUEVO EN NUESTROS CORAZONES
