Els treballadors i les treballadores dels Bombers de la Generalitat estem en lluita contra la Generalitat de Catalunya. Des del 2018 no es vivia una mobilització i un grau d’autoorganització com l’actual. En aquell període, les conseqüències de la crisi del 2008 encara eren recents. Una dècada de retallades i desinversió van deixar el cos de Bombers de la Generalitat a la vora del col·lapse. La situació no era nostra exclusivament: el conjunt de la classe treballadora patia una reculada generalitzada de drets laborals i poder adquisitiu, i el sector públic també se’n va ressentir.
Aquelles mobilitzacions ens van deixar el llegat de la importància de la mobilització i l’organització col·lectiva, concretades en l’Assemblea de Bombers, que va permetre pressionar l’Administració i vehicular les protestes i les demandes de forma unitària, assembleària i autoorganitzada.
Actualment, l’Administració, mitjançant la construcció d’un relat hegemònic, ha intentat normalitzar que actuacions que haurien de ser ordinàries dins d’un cos de bombers modern, com la incorporació de personal i material o la renovació de vehicles i equips de protecció, esdevinguin quelcom extraordinari. Els efectes del saqueig del sector públic encara són presents: camions de més de vint anys, un servei infradimensionat i la dependència de les hores extres i de la bona voluntat dels bombers i bomberes per cobrir les mancances estructurals. Alhora, el Departament d’Interior ha minimitzat l’exposició a substàncies cancerígenes, cosa que ha boicotejat millores substancials en la protecció del seu propi personal. La declaració de la professió de bomber com a cancerígena per part de l’Agència Internacional per a la Investigació sobre el Càncer i la conseqüent presa de consciència col·lectiva han fet emergir el problema. Tot plegat, sumat als reiterats incompliments dels acords laborals i a l’inici d’un nou període de negociacions, ha encès la guspira de la revolta dins del cos.
Aquest no és un tipus de conflicte laboral aïllat dins del sector públic. Només aquest 2026 hem vist mobilitzacions dins dels sectors educatiu, sanitari, social i, en general, dins del sector públic. La situació és molt similar: plantilles insuficients, pèrdua de poder adquisitiu i problemàtiques específiques de cada sector. El que per als bombers són els tòxics, per als docents és el model educatiu i les ràtios. Es dibuixa, doncs, un patró de reivindicacions en el sector públic amb dos elements clau: el desmantellament dels serveis i la pèrdua de drets laborals i poder adquisitiu dels seus treballadors i treballadores.
La lluita contra aquest deteriorament estructural interpel·la la nostra voluntat de servei públic i ha de ser la clau de les reivindicacions sectorials, tal com ha demostrat el personal educatiu, plantant-se davant del pactisme dels sindicats grocs, autoorganitzant-se assembleàriament i no deixant-se convèncer per unes dubtoses millores salarials. La voluntat de millorar el servei que es dona a la població, sigui amb més personal o amb inversió material, no només millora les nostres condicions de treball, sinó que també legitima la lluita i dona sentit col·lectiu a les mobilitzacions de cara als mateixos usuaris dels serveis públics, que no són altres que la mateixa classe treballadora del país.
Les reivindicacions laborals i salarials, per altra banda, marquen un camí que va més enllà del nostre sector. L’empobriment i la pèrdua de drets laborals i de qualitat del servei no són un problema exclusiu dels treballadors públics, sinó un problema que pateix tota la classe treballadora, que es veu sotmesa a la crisi de l’habitatge, la inflació, la constant liberalització del mercat a la Unió Europea o la infame reforma laboral que continua vigent a l’Espanya actual. La nostra organització ha de poder servir a altres sectors per agafar-nos-en el relleu, per col·lectivitzar el problema i, per què no?, caminar cap a una vaga general que ataqui tots aquests problemes d’arrel.
Andreu Massafret i Carlos Urgell formen part de la secció sindical de la CGT al cos de Bombers i Bomberes de la Generalitat de Catalunya
