Categoria: Sindicalisme

Sindicat d’espectacles, arts gràfiques, audiovisuals i paper de Barcelona
SEGAP Barcelona

El llegat anarcosindicalista

o sobre com sobreviure a la calor i a una patronal infernal

Laura Gené i Sanz, Sindicat d’Ensenyament de Barcelona, Sector lleure

[Podeu consultar la seva guia germana sobre autodefensa laboral en cases de colònies]

Al món del lleure, treballar al casal d’estiu sol ser l’eina que moltes hem trobat per poder sobreviure econòmicament els mesos d’agost i setembre. El curs escolar acaba a finals de juny i passem a període d’inactivitat.

Aquest article és una aproximació als drets laborals bàsics en un casal d’estiu. Així doncs, si en lloc de ser treballadores del lleure formeu part de les famílies que hi porten les criatures, llegiu també atentament aquest article per poder acompanyar l’equip de monitoratge a reivindicar les seves condicions laborals. El suport de famílies i de tota la comunitat educativa és crucial per poder revertir la precarietat del sector.

Al voltant de les VII Jornades pedagògiques celebrades a Reus el passat 12 i 13 d’abril de 2024

Jorge Fernàndez – CGT Ensenyament al Camp de Tarragona

No se sorprendrà ningú si diem que a les nostres escoles i instituts falten espais i temps de qualitat per poder trobar-nos i reflexionar de manera col·lectiva sobre educació. Tampoc és cap novetat que les urgències del dia a dia se’ns mengen el temps per allò important. Precisament per poder combatre aquestes mancances, aquest abril s’han celebrat unes jornades pedagògiques a l’Escola Pompeu Fabra de Reus en què, durant un parell de dies, hem pogut tindre aquest espai comú. Aquest espai, però, no sorgeix del no-res.

Òscar Murciano

«Els informàtics no es mouen, són individualistes», «amb el teletreball és gairebé impossible fer una mobilització al sector TIC». Aquestes són algunes de les lamentacions habituals a seccions sindicals del sector, i va ser també usat com a excusa en assemblees de CCOO per justificar la signatura de l’anterior conveni TIC, com sempre desastrós.

Durant dècades s’ha imposat aquest fatalisme (alienats, passotes, egoistes, que si la subcontractació, que si el teletreball…) i la idea que amb les plantilles d’informàtica no hi ha res a fer. Mai. Paradoxalment, ens domestiquem nosaltres mateixos.

Però els passats 21 i 22 de març i 29 i 30 d’abril la majoria dels 7500 treballadors i treballadores de la consultora DXC vam fer vaga, amb incidències greus en serveis de grans clients i manifestacions de prop d’un miler de persones a diverses ciutats de l’estat. Igualment, al grup Accenture es van fer tres dies de vaga del Grup amb milers de persones secundant-la. A les dues empreses es reclama recuperació del poder adquisitiu. Però no vam quedar que era impossible? No només això, a DXC els dies abans els sindicats convocants ja sabíem que funcionaria, no es van llançar els daus a l’aire a veure què sortia.