Al curriculum vitae de l’alcalde de Barcelona no hi apareix cap feina que no sigui relacionada amb la política. Jaume Collboni va ser secretari general d’un sindicat d’estudiants afí al PSC, l’AJEC, i va ser membre del claustre de la UB. Des de ben jove, Collboni ja va sentir atracció pels sindicats afins al poder. I és que, anys més tard, va formar part de la UGT, va ser membre de la seva direcció nacional des de l’any 1998 fins al 2005, i va ostentar un càrrec de representant al Consell Econòmic i Social d’Espanya.
Amb aquesta trajectòria, Collboni pot ser un bon alcalde per al PSC a Barcelona. Un batlle que gestiona els conflictes fent veure que els resol amb polítiques d’esquerres mentre el que realment fa és aplicar receptes de la dreta. És l’estil del PSC des de fa ja molts anys, és l’estil de Jaume Collboni. Més policia, pla endreça, retallades socials, més turisme, porta oberta als grans empresaris i macroesdeveniments. Això és el que agrada a en Jaume, els eventos com la visita del papa de Roma o el Tour de França. I com no, la màgia del PSC: fer polítiques de dretes amb el suport de la gent d’esquerres. Des de l’OTAN i les ETTs fins a l’endollisme i la corrupció, passant en l’àmbit municipal per les polítiques més centrades en el turisme i els grans especuladors que no pas en la ciutadania.
Des del mes de febrer, un sector molt important de la plantilla municipal està en vaga. La mateixa incapacitat que han mostrat Niubó al govern de la Generalitat és la que estan mostrant Jaume Collboni i Albert Batlle a l’Ajuntament de Barcelona. No només han menystingut a les treballadores municipals, sinó que davant d’un col·lectiu que lluita han optat per la repressió com a via per acabar amb el conflicte.
Collboni actua com un gos acorralat
El dia 29 de maig es va celebrar el Plenari municipal extraordinari. L’alcalde Jaume Collboni es veia obligat a donar explicacions davant del pla municipal sobre per què no estava negociant amb els comitès de vaga. Aquest plenari es va convocar contra la voluntat del PSC i per la pressió de Barcelona en Comú, Junts i Esquerra. Aquell mateix dia, diverses delegades de la CGT havien sol·licitat accés al plenari i havien rebut l’autorització. Però hores abans de l’inici del ple se’ls hi va denegar l’accés per ordres de l’Ajuntament. En aquell context les treballadores en vaga vam intentar entrar a l’Ajuntament per demanar explicacions i per exigir vies de negociació. Qui ens va rebre va ser la Guàrdia Urbana, que mitjançant l’ús de la força ens va impedir l’accés.
Davant de l’acorralament en què es troba Collboni el PSC actua reprimint a les treballadores municipals. Collboni utilitza a la policia per a reprimir a les mestres de les escoles Bressol, a les educadores i treballadores socials dels serveis públics i a les bibliotecàries. És una postal distòpica, però real.
El resultat de les pràctiques repressives del PSC són 10 casos de sindicalistes represaliades en dos mesos. El mes de maig la policia va identificar a 6 treballadores de les escoles bressol municipals. Totes 6 són afiliades del nostre sindicat, 4 d’elles delegades sindicals. Se les acusa per participar en una acció de protesta davant la seu del PSC. Per altra banda, a principis de juny, en el marc d’una concentració a la Plaça Sant Miquel la Guàrdia Urbana va identificar a dues treballadores de les biblioteques municipals, una afiliada i una simpatitzant també de la CGT. Estan a l’espera de judici acusades també per la Policia Municipal per mobilitzar-se en el marc de la negociació de les seves condicions de treball. A finals de juny la Guàrdia Urbana va citar a declarar a un educador social de l’Ajuntament, delegat també de la CGT. Va ser assenyalat per la Guàrdia Urbana de Barcelona per participar de la concentració davant de Plaça Sant Jaume el 29 de maig. I no acaba aquí, aquest mes de juliol ha arribat una citació per declarar a la comissaria de Mossos de Nou Barris a una altra companya delegada electa de les escoles bressol municipals per participar en la vaga del dia 9 de juny.
Estem davant d’un govern municipal que ha passat mig any sense escoltar a la seva plantilla en vaga. I no només això, sinó que ha pres la vergonyosa decisió de reprimir a les seves pròpies treballadores. Una repressió selectiva contra les membres més actives de la CGT. I els fets són especialment greus venint d’una persona que ha dedicat part de la seva carrera al sindicalisme, Jaume Collboni és membre de la UGT i ha format part de la direcció nacional durant 7 anys. Sap perfectament el que fa i perquè ho fa.
Collboni està seguint al peu de la lletra el seu manual sindical. Potser podríem dir que és un manual antisindical o potser senzillament és el manual del sindicalisme còmode per al poder. Jaume Collboni s’està forjant un estil de governança que necessita l’equilibri del funambulista, creant aliança amb el sindicalisme que li resulta còmode i que pot controlar, per una banda, i per una altra pressionant i responent amb ràbia al sindicalisme que mobilitza i que no es deixa silenciar. Quan el PSC toca poder sempre utilitza la mateixa recepta. Amiguisme, endollisme per a teixir les aliances necessàries i polítiques de dretes per a qui està a la seva esquerra. Collboni representa avui un PSC que quan se sent amenaçat reacciona amb violència i repressió cap a la dissidència.
La CGT resistirem. Ni la violència institucional del PSC ni la repressió poden ser cap solució a un conflicte laboral. L’única solució és el diàleg i la negociació per tal d’arribar a un acord que sigui satisfactori per a les treballadores i beneficiós per a la ciutadania. Des de la CGT seguirem defensant els drets socials i laborals de la plantilla i de tota la ciutadania. Estem encoratjades a seguir lluitant i iniciarem aquesta nova etapa de diàleg amb esperança, sempre que sigui una negociació real.
Amb tota la força i amb tot l’entusiasme.
La repressió no és la solució.
