Toni Àlvarez
L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, l’anomenada OCDE, ha fet la seva avaluació d’una vuitantena de països socis i col·laboradors, l’informe PISA. Estic convençut que si estàs llegint aquesta columna, i en aquesta revista, saps què és l’informe PISA i a què es dedica l’OCDE. Miraré de no caure en l’error en fer una esmena a la totalitat a dita avaluació, però sí en contextualitzar el valor d’una fotografia (prova) feta a una mostra petita d’estudiants, grups de 42 examinats d’entre 150 i 190 instituts del país, entre 6300 i 8000 alumnes, podeu triar si Espanya o Catalunya, el percentatge de mostra és molt baix en les dues opcions. I és que l’informe PISA no avalua alumnes sinó que “comprova l’eficàcia dels sistemes educatius enfront de la vida i el món laboral.”
Cada vegada que surt dit informe hi ha un tsunami d’experts, tertulians i polítics que pontifiquen i donen solucions per esmenar aquests resultats que acostumen a anar a la baixa en els que semblen els indicadors més importants: les matemàtiques, el coneixement científic i la comprensió lectora, el que abans anomenàvem assignatures instrumentals a les escoles.
Però resulta que fent una ullada ràpida a l’informe espanyol dels resultats, fet pel ministeri d’educació, ens podem trobar la sorpresa de les coses que mesura PISA i de les que no ens parla cap mitjà, com és el sentiment de pertinença al centre dels alumnes, l’assetjament entre iguals (o bulling) i la relació dels alumnes amb el professorat. O de les diferències de resultats que hi ha quan a casa teva no s’arriba a final de mes, de 86 punts a l’estat espanyol en els resultats matemàtics, per exemple, entre alumnes socioeconòmicament afavorits i desfavorits. Similar a Regne Unit o Itàlia, diu l’informe.
Un biaix que també passa amb els alumnes natius i immigrants on aquesta diferència és de 32 punts a Espanya i de 49 punts al promig de la Unió Europea. Però ull perquè els immigrants treuen millors resultats que els natius, sobretot en matemàtiques, en països com Austràlia, Nova Zelanda i Canadà, pel que diu l’informe per la composició social de la població, és a dir, la interseccionalitat de pobresa i origen.
Un finançament adequat facilitaria arribar a millors resultats acadèmics
Justament és a Austràlia on hi ha el major percentatge d’alumnes assetjats, juntament amb Xipre, amb un 14%, lluny de la mitjana dels països de la OCDE (un 8´3%) i d’Espanya, un 6´5%. També és peculiar l’índex de sentit de pertinença al centre on a l’estat espanyol hi ha un índex de 0´27 punts, només per sota d’Àustria i Suïssa i molt per sobre de la UE que és de 0´04. Un índex molt important per l’aprenentatge com reconeix la mateixa OCDE.
Les fotografies ens recorden com érem, més que com som ara. Sabem dels mals globals que patim a l’escola pública: infrafinançament, inestabilitat normativa en funció del govern de torn, una societat que sempre té urgències canviants i busca/acusa a l’escola com a solucionadors dels problemes globals que genera el capitalisme…
Però tenim camí fet en intangibles que, amb un finançament adequat pels recursos necessaris, facilitarien arribar a millors resultats acadèmics. El camí de l’escola inclusiva, amb oportunitats per a tothom i al llarg de la vida dels estudiants, que els centres educatius siguin espais habitables per a tothom on l’aprenentatge sigui l’eix principal sense oblidar la importància de les relacions personals i socials. Una escola que compensi la desigualtat social i econòmica que passa fora d’ella i que no podem permetre reproduir-la.
Estic convençut que aquests informes sempre seran fotos mogudes i distorsionades. Les podem mirar fent un zoom i comparar amb altres escenaris. O no, tot dependrà dels interessos. Siguem conscients i crítics sense perdre el nord i, sobretot, el sud.
