Pilar Frey Martínez, Dones Llibertàries
Les dones hem treballat sempre i no se’ns ha reconegut gairebé mai; no només a nivell salarial, que tampoc… El treball de les dones ens ve assignat per gènere: “ens correspon, i a més no ens costa res”.
Per què llavors s’hauria de reconèixer i molt menys pagar-se?
La situació de la seguretat i salut en el treball de la dona treballadora és només un reflex de la nostra situació en el món laboral i en la societat. Del paper que teòricament, i encara ara, ens ha tocat viure: un paper secundari en el millor dels casos; d’acompanyant, de cuidadora.
En ple segle XXI, i en una societat que es diu igualitària, seguim ocupant els llocs de treball més
precaris, poc reconeguts, més mal pagats… i els que suposadament “són més lleugers, els que no
tenen riscos, els que no provoquen malalties”. Perquè, quan emmalaltim… no haurà estat per un treball explotador que invisibilitza els riscos als quals estem sotmeses? No haurà estat perquè estem exposades a productes químics? a postures forçades? a treballs repetitius, a dobles i triples jornades…? No haurà estat perquè cuidem dins i fora de casa a tot ésser vivent menys a nosaltres mateixes? Perquè ens paguen malament i poc, perquè la nostra feina no es valora, és inestable, parcial, és “només una petita ajuda”?
No haurà estat tampoc perquè estem sotmeses a una pressió constant fora i dins de casa i fins i tot a situacions de violència i assetjament (també fora i dins de casa). Haurà estat perquè som unes histèriques, no ens sabem organitzar, ens queixem per tot, a sobre que tenim una feina i ens paguen…
Els treballs de les dones no es reconeixen. De fet, ni com a treball es consideren en molts casos. Ni per la societat, ni pel món laboral, ni per l’entorn, ni pel propi sindicalisme a vegades. Tanmateix, la nostra feina ha sostingut i sosté, i és la base de la vida i del món que coneixem.
A nivell estatal les dones som aproximadament el 50% de la classe treballadora si computem el treball remunerat. Quin percentatge som comptabilitzant el no remunerat? Per què no s’investiguen els riscos associats als treballs feminitzats i tampoc els de les dones que aconseguim obrir-nos pas en els treballs masculinitzats? Per què seguim ocupant majoritàriament els sectors de cures que sent fonamentals són els més desvaloritzats i mal pagats? Per què els riscos psicosocials són els menys considerats? Per què no es reconeixen les nostres malalties professionals? Per què es focalitza la protecció de la dona treballadora en la seva “funció de procreació”?
La protecció de la seguretat i salut laboral de les persones treballadores ha de ser transversal i ha d’estar impregnada de la perspectiva de gènere en tots els àmbits laborals: en el llenguatge inclusiu i no sexista, en la selecció de personal, en l’avaluació de riscos, en les mesures preventives i el seu seguiment, en el pla de prevenció, en la formació, en el dret a informació i consulta, en la vigilància de la salut individual i col·lectiva, en la investigació i notificació de danys…
Quin és el nostre paper com a sindicalistes, com integrem la perspectiva de gènere en la nostra acció sindical? Qui negocia els Convenis Col·lectius? Qui està en els Comitès de Seguretat i Salut? Què es negocia? És fonamental que tinguem present la perspectiva de gènere en les nostres negociacions, que es negociïn condicions de seguretat i salut laboral en els convenis col·lectius, que mirem més enllà de l’horari i el salari. És fonamental que s’inclogui la prevenció de riscos laborals en els Plans d’Igualtat. Qui està negociant els Plans d ́Igualtat? Un Pla d’Igualtat negociat per una majoria d’homes és només paper mullat que reflecteix el continuisme i l’androcentrisme que ens continua envaint.
La seguretat i salut a la feina és molt més que el dret a no patir un accident traumàtic. Malauradament, el treball no només mata a qui mor en un accident.
El treball de les dones i de les persones no binàries no és invisible encara que romangui invisibilitzat.
Els seus riscos tampoc són invisibles: existeixen, provoquen malalties, accidents… Lluitem per aquesta visibilització, que ens correspon i és nostra.
