Nonna Ll. A. (Una TEEI com moltes).
Com pot ser que les coses continuen igual que fa tants anys?
No evolucionem, i la política i les lleis tampoc.
Cal un esperit i una intenció de millora.
Volem un sistema públic que funcioni, amb treballadors públics que facin bé la seva feina. Però no es fa res més que posar pals a les rodes.
Els processos d’oposició ataquen directament la qualitat i l’experiència dels treballadors quan es convoquen fora de termini. Pot ser un procés adient per a entrar a formar part de l’administració pública, però no per a una treballadora que ja hi forma part des de fa molts anys sense haver tingut mai l’oportunitat d’estabilitzar el seu lloc de treball. I més quan ja hi ha accedit mitjançant un procés selectiu que es va considerar adient en aquell moment. Ja fos mitjançat la presentació de les titulacions i requisits exigits per a formar part d’una borsa de treball ponderada per ordre segons mèrits i capacitats presentades o havent superat una prova. Requisits que portaven a la tria d’aquesta treballadora per considerar-la capacitada per damunt d’altres persones. Selecció a més, duta a terme des del mateix Departament d’Educació.
“Si volem atendre amb qualitat professional i humana els usuaris públics, comencem per valorar i atendre amb qualitat humana els treballadors”
Tanmateix quan un treballador ha exercit la seva tasca durant 3,5,10,15 anys, no se l’hauria de fer passar per un concurs d’oposició. És com aquell que aprova en el seu dia el carnet de conduir, porta molts anys circulant sense haver patit mai un accident, i de cop, se’l posa al mateix sac que els futurs conductors. Apa! Tots a passar per un examen teòric… Qualsevol amb un gran bagatge davant del volant probablement no superarà un examen teòric que ja va estudiar i aprovar fa molts anys.
Segurament, un jove amb l’hàbit d’estudi vigent el superarà, però a l’hora de conduir, la persona experta que no haurà superat l’examen, en el dia a dia i en la vida real, serà mil cops més capaç de superar obstacles, de reaccionar davant imprevistos, perquè un examen no pot substituir mai l’experiència i la pràctica diària.
Un “novell” ha de poder, i té tot el dret, a accedir a un nou lloc (tots hem estat “novells” un dia) però no ocupant el vehicle d’aquell que fa tants anys que circula, i havent demostrat cada dia que en sap i ho fa bé (independentment de si es supera un examen teòric que arriba amb anys de retard).
Així és com ens trobem les TEEI (Tècniques Especialistes en Educació Infantil) i tants altres col·lectius de l’administració pública que es troben a la corda fluixa perquè no se’ls ha permès consolidar el seu lloc en el moment que hauria estat just. Ara no, no és just.
Deixarem perdre un gran nombre de treballadors compromesos i implicats en la seva feina, que s’hi han deixat suor i llàgrimes en moments de crisi i retallades. I que malgrat que les adversitats han seguit en el seu lloc de treball, fent el que sabien i millorant dia a dia. Amb una experiència insuperable i insubstituïble. Valorats tant pels seus companys com per la comunitat que els envolta.
Cal crear més places i accedir-hi com marca la llei mitjançant un concurs oposició, que permeti als opositors formar part de l’administració pública. Però no per les persones que ja hi treballem amb contractes d’interins temporals i que s’han allargat en el temps més de tres anys (i fins a 15 o més!!!). Ja que ha quedat sobradament demostrat que no eren places de cobertura temporal, sinó que han esdevingut estructurals i fixes. I que per tant l’administració ha actuat de manera fraudulenta intencionadament.
Així és com ho ha interpretat la Unió Europea i el TJUE i així és com ho haurien de veure polítics, jutges i qualsevol que sigui capaç de treure’s les ulleres del retrocés i entengui que està en joc la qualitat i l’experiència de professionals. Que a més, són persones amb família, responsabilitats i càrregues econòmiques.
Volem un sistema públic i de qualitat que no menystingui els seus treballadors.
Si volem atendre correctament i amb qualitat professional i humana als usuaris públics, comencem per valorar i atendre amb qualitat humana als treballadors que ho han tirat endavant.
I fins aquí unes reflexions (evocades amb tot el dolor del cor, amb sentiment d’impotència i tristesa en majúscula), que esperem que serveixin per fer obrir una mica els ulls i despertar empatia i sentit de justícia a qui correspongui.Moltes gràcies per dedicar uns minuts a aquesta lectura, i un temps més a reflexionar sobre les solucions, justes i possibles, perquè si les voleu trobar, hi són.
