Acció sindical i solidaritat internacionalista amb Palestina

Internacionalisme- Acció Social CGT Catalunya

Il·lustració: Joan Turu

A finals d’octubre la Unió de Sindicats de Treballadors i Treballadores de Palestina llençava una crida que ens interpel·lava: “En un moment en què assistim a intents de prohibir i silenciar tota forma de solidaritat amb el poble palestí, us demanem que us pronuncieu i actueu davant de la injustícia, com han fet històricament els sindicats. Llancem aquesta crida perquè estem convençudes que la lluita per la justícia i l’alliberament de Palestina no és només una lluita decidida a escala regional i mundial. És una palanca per a l’alliberament de tots els pobles desposseïts i explotats del món”.

Llegeix més

Argentina, desesperança i populisme

Ramon Massana

Il·lustració: Jordi Arques

Ha passat ja un segle des dels moments més esplendorosos del moviment llibertari argentí i de la FORA, la gran central anarcosindicalista argentina, de força vigorosa i líder de lluites laborals o socials (com la vaga de llogaters als conventillos de Buenos Aires). Un moviment obrer i anarquista forjat des de la dècada de 1880 i sempre durament reprimit, de la Setmana Roja (1909) a la repressió del Centenario (1910); de la Setmana Tràgica argentina (1919) al pistolerisme d’aquells anys, com un mirall del nostre país; de la duríssima repressió de la Patagònia rebel (1921) a la dictadura d’Uriburu (1930).

Llegeix més

Cartografia del genocidi

Gemma Parera

Palestina, Kurdistan i Armènia sota les bombes

Els estralls del colonialisme i l’imperialisme han esclatat un cop més al Pròxim Orient en els darrers mesos de setembre i octubre. Conflictes enquistats en el tauler del capitalisme mundial han portat a noves onades de bombardejos, ocupació i neteja ètnica en diferents zones d’aquest territori hereu d’invasions i genocidis recurrents que afecten, sense excepcions, la població treballadora, empobrida i oprimida per anys de polítiques d’embargament i violència.

El 19 de setembre va ser el dia fatídic per Armènia (República d’Artsaj), el 5 d’octubre pel Kurdistan (Rojava) i el 7 d’octubre per Palestina (Gaza). Però no són dates singulars, sinó la continuïtat de mesos, anys i segles de colonialisme i despossessió. En els tres casos bombardejos, embargament i ocupació, amb diferents contextos i escales, s’entrellacen com a tàctiques de guerra que ofeguen i massacren les poblacions. I en l’escenari, una Europa i uns Estats Units amb diferents vares de mesurar drets i responsabilitats, i amb produccions armamentístiques i interessos geopolítics que atien foc als conflictes.

Llegeix més

Kill the bill: La “controvertida” Llei d’Ordre Públic del Regne Unit

L’Avi de la Kabra

“Siguem clars. Totes aquestes mesures van dirigides específicament a la protesta no violenta…”

Laborista i exdirector de Liberty, Shami Chakrabarti

“És molt alarmant perquè aquesta leglislació és incompatible amb les obligacions internacionals del Regne Unit en matèria de drets humans, quant a llibertat d’expressió, de reunió pacífica i d’associació”.

Alt comissionat de l’ONU per als Drets Humans, Volker Türk

Quan es penalitza fins i tot la protesta pacífica, només queda l’opció de la revolució violenta. A aquesta reflexió es pot arribar quan el totalitarisme silenciós talla les ales de llibertat de la societat crítica.

En aquest sentit, la normativa coneguda com a Llei d’Ordre Públic ha generat un acalorat debat al Regne Unit en ser considerada, per veus influents i per part de la societat anglesa, incompatible amb les obligacions del Regne Unit en matèria de drets humans.

Llegeix més