Victòria col·lectiva a la Universitat de Lleida

Des de fa més d’una dècada, el personal investigador predoctoral de les universitats catalanes té només tres anys de contracte, mentre que altres comunitats autònomes i el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats atorguen contractes de quatre anys.

Més enllà del greuge d’aquesta diferència, disposar de només tres anys per realitzar la tesi doctoral suposa que una gran part del personal investigador finalitza la seva feina a l’atur i hagi d’assumir amb recursos propis la continuïtat del projecte vital i acadèmic. Des del 2019, arran de la publicació de l’Estatut del Personal Investigador Predoctoral en Formació (EPIPF), les reivindicacions del col·lectiu predoctoral van esdevenir constants.

El 2024 es va reprendre el Col·lectiu Doctorandes en Lluita a la Universitat de Lleida fins aleshores inactiu, que havia estat dinamitzat el 2019 per membres de la CGT. Algunes de les reivindicacions plantejades l’estiu del 2024 eren el 4t any de contracte, tan necessari per dur a terme la feina com a personal predoctoral amb qualitat i benestar; augment de salaris; més ajudes i recursos, entre d’altres.

Arran de la nostra petició, la Universitat va concedir el 4t any per als contractes que finalitzaven el 2025. Aquesta primera victòria va esperonar el Col·lectiu gràcies al reconeixement d’un dret bàsic, el de no haver de treballar en atur, i una evidència: si no t’uneixes i fas patents les teves reivindicacions, no aconsegueixes res.

La problemàtica, però, continuava vigent, ja que des de l’equip de govern es van manifestar dubtes i reticències entorn de la continuïtat del 4t any. Després de mesos d’intensa agitació -amb concentracions, comunicació constant amb la comunitat universitària, denúncies a premsa i una recollida massiva de signatures-, el nou equip, elegit el novembre, va concedir la nostra principal reivindicació.

En l’àmbit català, hem fomentat la coordinació de les assemblees de Doctorandes en Lluita de les diferents universitats per tal que el Departament de Recerca i Universitats adoptés la mesura que li pertocava: solucionar aquest greuge i atorgar contractes de quatre anys. A finals de novembre, vam tenir la notícia que la Generalitat a partir d’aleshores actuaria d’aquesta manera, d’acord amb les demandes que el col·lectiu predoctoral fa anys que exigeix.

Malgrat tot, els doctorands i doctorandes contractats per la Generalitat els anys 2023 i 2024 queden fora d’aquestes millores -a excepció de la Universitat Autònoma de Barcelona i la de Lleida, que assumeixen el 4t any-. Per aquest motiu, cal garantir que no es quedin en atur sense haver finalitzat la tesi. A més, resten pendents moltes millores, com recull un informe que vam elaborar el maig de l’any passat, consultable a la web de la CGT de Lleida, en què, a partir d’enquestes recollim el conjunt de problemes que travessa el col·lectiu predoctoral.

Durant aquests gairebé dos anys d’activitat ens hem format més enllà del doctorat: hem après a aplicar la solidaritat i el suport mutu entre nosaltres, a no callar davant les injustícies, a fer un sindicalisme horitzontal, de tu a tu, de parlar amb companys i companyes de feina i informar de la situació. Hem funcionat debatent les diferents qüestions entre nosaltres i resolent els dubtes col·lectivament. Ens hem reunit amb responsables del govern de la Universitat i el Departament en diverses ocasions, i també hem sostingut l’activitat reivindicativa i sorollosa. Una forma de funcionar i organitzar-se molt propera a l’anarcosindicalisme.

Tot i aquesta millora encara hi ha moltes carències a solucionar, com el necessari augment d’un salari miserable. Sabem, però, que la precarietat abasta més col·lectius dins la universitat i que fins i tot personal ben situat en aquesta ha vist com aquests últims anys es ressentien les seves condicions de vida i treball. El personal predoctoral, una de les baules més febles del depredador sistema acadèmic, hem de continuar avançant per la fi de la precarietat a la Universitat i per aconseguir que aquesta esdevingui el model que mereixem com a societat i com a treballadores.