Associació Veïnal Som Barri
La tardor ha estat el temps de collita en aquest indret de la ciutat. Després d’un hivern d’amenaces, una primavera de mobilitzacions multitudinàries i un estiu de pressió cap a les institucions, comencem a veure senyals que tota aquesta perseverança dona els seus fruits.
Per entendre aquestes victòries cal posar una mica de context a la situació actual del barri. Vallcarca és un barri afectat per un pla urbanístic antiquíssim que pretenia enderrocar centenars d’habitatges, botigues i tallers i construir edificis nous, la majoria de propietat privada. Part dels enderrocs serviria per ubicar el projecte de la “Rambla Verda” que, a l’estil de les rambles d’altres barris projectades per aquells temps, servia per higienitzar i revaloritzar aquesta zona, propera a Gràcia i el Parc Güell. Paral·lelament, en carrers propers, Núñez i Navarro pressionava molts petits propietaris, que van malvendre les seves parcel·les fent que, avui dia, el grup NN sigui propietari de més del 50% dels terrenys per edificar.
El 2008 van començar els enderrocs, però la crisi immobiliària i la pressió veïnal van aturar la construcció de noves promocions. En tots aquests anys, l’organització i lluita veïnals han estat constants i s’han aconseguit fites importants com la modificació urbanística de certs àmbits i salvar alguns edificis.
Però el 2025, el nou govern del PSC ha volgut reprendre l’antic pla, imposant-lo sense qüestionament, declarant que “a Vallcarca el temps del diàleg s’ha acabat”.
Al gener s’anunciava la intenció d’expropiació i enderroc d’un grapat d’habitatges. Al maig es produïa el desallotjament de dos solars on, durant molts anys, una setantena de veïnes havien viscut en barraques autoconstruïdes. Al cap de pocs dies, s’anunciava el desallotjament d’altres finques ocupades i el seu enderroc per iniciar el projecte de la “Rambla Verda”. En un discurs ple d’estigmatització cap a uns i de promeses d’ordre, neteja i revalorització de pisos per a altres, el PSC anunciava una nova Vallcarca. Una Vallcarca sense pobresa, venien a dir.
Tots aquests anuncis han provocat les mobilitzacions més grans que hem vist al barri. Avui, passats uns mesos, ens trobem en una nova situació esperançadora: d’una banda, s’ha obert una taula de mediació per buscar lloc a algunes de les famílies amenaçades de desallotjament. De l’altra, l’Ajuntament ha anunciat la revisió del pla urbanístic i algunes desafeccions d’edificis pendents d’enderroc.
Tot i això, queden molts reptes en l’aire. Hem ajornat algunes amenaces, però els conflictes continuen oberts. El camí a fer és llarg, però avui podem mirar enrere i fer valdre el treball i les claus d’aquesta lluita.
Vallcarca és un barri petit i l’enemic molt gran. Per això fa temps que, des de l’Associació Veïnal Som Barri, provem totes les formes de lluita possibles, sempre des de l’assemblearisme i del treball des de baix. Aquest any hi ha hagut manifestacions multitudinàries que també han comptat amb el suport del teixit militant de la ciutat. En un context de crisi d’habitatge, “pla endreça” i conversió dels barris en aparadors turístics, altres moviments de la ciutat han entès que defensar Vallcarca és defensar també una manera de fer ciutat.
Però potser hi ha un ingredient que caracteritza la lluita vallcarquina i és que, per moltes de nosaltres, la vida en aquest barri no es pot dissociar de la lluita. Moltes de les dinàmiques d’habitatge, relacionals i de gestió dels nostres recursos estan basades en la vida comunitària. Això comporta un alt grau d’organització del dia a dia, amb complicitats, discussions i la necessitat de teixir constantment aquest conjunt de relacions que ens sostenen, que dignifiquen i fan menys precàries les nostres vides.
Fa molts anys que construïm aquest barri popular, vivint des de la solidaritat i l’autoorganització, i no deixarem que ens prenguin aquesta forma de viure tan fàcilment. Defensar Vallcarca també és defensar aquesta forma de vida.
