Secció sindical CGT Stradivarius
Stradivarius Logistics és un centre logístic clau d’Inditex ubicat a Cabrianes (Sallent), amb una plantilla de 500 treballadors. Cada dia s’hi gestionen uns tres milions de peces de roba destinades a la distribució global. El Comitè d’Empresa està format majoritàriament per CCOO (10 delegats + 1 LOLS) i CGT (5 delegats + 1 LOLS), amb una col·laboració sindical fluïda i estratègies compartides. La CGT compta amb prop de 100 afiliats i està integrada a la FL de CGT Manresa.
Després de vuit reunions infructuoses amb la direcció i sense avenços en la millora de condicions laborals del personal d’emmagatzematge, el 18 de juny es va convocar una vaga de dos dies (25 i 26 de juny) amb una adhesió massiva (315 vots a favor de 334). La principal queixa era la discriminació salarial amb l’empresa al·legant falta de viabilitat econòmica (tot i ser la planta més productiva de l’Estat)
Els objectius estratègics de la vaga del 25 i 26 de juny eren diversos:
- Bloqueig total de la logística per causar pèrdues econòmiques.
- Piquets als accessos per impedir l’entrada de camions, treballadors i directius.
- Presència als mitjans per danyar la imatge pública d’Inditex.
- Generació d’unitat sindical i moral col·lectiva.
- Pressionar per iniciar negociacions reals.
1r dia de vaga – 25 de juny
La direcció intenta minimitzar l’impacte allotjant una vintena de supervisors dins la nau la nit anterior (24 de juny al vespre). Tot i això, la vaga comença amb èxit: seguiment del 100% al torn de nit i del matí. El piquet central genera un ambient positiu amb música, tallers i activitats, reforçant la cohesió.
Els mitjans convocats a les 10 del matí no hi assisteixen, possiblement per pressions d’Inditex. Tot i així, la mobilització continua forta. Al migdia, davant el risc d’esquirolatge, CGT organitza un seguiment intensiu i detecta comandaments intentant sortir de la nau camp a través. Diversos sindicalistes els escridassen i documenten l’incident.
Els Mossos arriben però mantenen una actitud respectuosa, sense intervenir. El canvi de torn (12:00–14:00) es bloqueja amb èxit gràcies a la implicació del torn de nit i dels piquets, mantenint el 100% de seguiment. El primer dia es tanca amb èxit i la moral ben alta!
2n dia de vaga – 26 de juny
La jornada repeteix l’èxit del dia anterior. Es manté el bloqueig i el seguiment total. L’únic moment tens es produeix quan el personal de seguretat subcontractat intenta accedir a les instal·lacions. En ser retinguts pel piquet, contacten amb la policia, que envia la Brimo. Tot i la tensió, no intervenen, presumiblement per decisió de la direcció de l’empresa.
A migdia, una comissió del Comitè entra a negociar, però l’empresa no presenta cap proposta concreta. Simplement constata que ningú està treballant i dona per assumida la vaga.
Conclusions
La vaga es valora com un èxit rotund: s’assoleixen els objectius de bloqueig logístic, cohesió sindical, es legitima l’acció directa i la pressió sobre la direcció i es visibilitza el conflicte. Malgrat no aconseguir immediatament la pujada salarial, es legitima la lluita i es crea una base sòlida per a futures negociacions.La plantilla, de forma consensuada, decideix no allargar la vaga de manera indefinida, ja que moltes persones marxen de vacances al juliol. S’acorda reprendre la lluita el 23 de setembre, amb l’objectiu de continuar pressionant l’empresa amb una base encara més forta.
Els treballadors i companys d’Stradivarius tenen clar que per aconseguir l’objectiu han de continuar com ara, units i amb les idees ben clares i no baixar el nivell d’ambició.



