Joan Salvat-Papasseit, ‘poetaanarquistacatalà’

Un dels motors de l’auge de l’extrema dreta a nivell europeu i mundial ha estat, sense cap mena de dubte, un combat cultural que en molts aspectes han guanyat. A vegades, perquè les esquerres no han plantat cara i han permès que els seus discursos ideològics amaressin àmplies capes de la societat, majoritàriament joves, i en altres ocasions perquè la radicalitat dels seus plantejaments provocava que la resta de la societat se’ls mirés més com uns excèntrics que com un perill. I a poc a poc, l’extrema dreta s’ha apropiat, en el terreny literari, que és del que vull parlar en aquest article, de noms, llibres, obres i autors. El cas d’Ezra Pound a Itàlia amb la creació de Casa Pound l’any 2003 i l’extensió a més de 150 indrets de la geografia italiana d’aquest projecte obertament neofeixista ens hauria de fer pensar una mica, però en això també continuem absents.

A qui em refereixo quan dic que «continuem», de quin «nosaltres» estic parlant? Doncs de la classe obrera, de les llibertàries i anarcosindicalistes, a qui va dirigida aquesta publicació i a qui amb aquest article vull esperonar no només a llegir Papasseit sinó a fer-se seva la poesia catalana contemporània a partir d’autores i autors que ens pertanyen i han de ser, mentre n’hi hagi, part del cànon literari català. 

Llegeix més

TROBADA DE PLATAFORMES DE PENSIONISTES I SINDICATS

Els dies 23 i 24 de maig ha tingut lloc una Trobada de Plataformes de Pensionistes i sindicats, a Bilbao. Amb el lema “Per una Europa social dels Pobles. Pensions públiques dignes i suficients”, les plataformes i moviments de pensionistes de diferents Pobles i Comunitats de l’Estat espanyol van organitzar aquesta trobada on vam ser convidats diferents sindicats combatius.

Llegeix més

La Por

«A vegades la pau no és més que por». Ho cantava Raimon els grisos anys seixanta. La pau, la por. Quan els grans propietaris rurals van reconstituir el Sometent Armat de la Muntanya de Catalunya el 1855, ho van fer sota un lema que deia: «Pau, pau i sempre pau». La por, la pau, sovint són dos plats d’una mateixa balança.

Llegeix més

No estem soles. Nosaltres ens creiem  #MeToo

Donar veu, denunciar i alertar sobre el fil invisible de la violència masclista i de la cultura de la violació,  concretament sobre  el cas de la Manada —i moltes altres més— és el que se’ns mostra i ens fa reflexionar en dos muntatges escènics: la pel·lícula No estás sola i l’obra de teatre Jauría.

En aquestes dues obres s’hi exposen, gradualment, les costures del masclisme en la justícia, els mitjans i la societat, i es mostra com un moviment va canviar la manera en què un país afronta la violència sexual avui dia.

Llegeix més

Per què ens mobilitzem i què defensem les i els pensionistes?

Tal com diem constantment, volem deixar clar que la lluita que les i els pensionistes duem a terme durant tots aquests anys, no és per un afany egoista de defensar només el que és nostre, com intenten de convèncer-nos des dels mitjans de “manipulació” i des dels estaments polítics i financers, amb un afany de confondre i dividir-nos entre les persones que estan  actives i les pensionistes. Les i els pensionistes som persones que formem part de la classe obrera; per tant, ho fem per la defensa de tots aquests drets socials que veiem que ens estan prenent, entre ells el Sistema Públic de Pensions, que mou molts milions, i a més hi ha els voltors financers, que com a llops famolencs volen quedar-s’ho tot.

Llegeix més