Chris Ealham va ser el primer de la seva família a anar a la universitat, on es va quedar per doctorar-se i, més tard, treballar. La seva especialitat és la història de l’anarcosindicalisme. És autor de La lluita per Barcelona. Classe, cultura i conflicte, 1898-1937 (Barcelona, 2022) i Vivir la anarquía, vivir la utopía: José Peirats y la historia del anarcosindicalismo español (Madrid, 2016).
Volem parlar de la indignació que ens ha provocat la sentència dictada contra Dani Alves després d’haver considerat els fets d’agressions sexuals denunciats com a provats.
Encara a Espanya, com a la resta del món, sobrevolen unes certes idees i estereotips al voltant del sexe que en realitat no hi tenen a veure, sinó amb el poder i amb la concepció que les dones són propietat de l’home. És la cultura de la violació: les creences o conductes que sustenten la idea que el sexe és un dret per als homes que les dones han de consentir.
Luz Modroño, doctora en Psicologia i professora d’Història a Secundària
Pas a pas, quilòmetre a quilòmetre, amb les botes cada dia una mica més desgastades i amb més pols, però amb l’ànim més enfortit, des de fa vuit anys un grup de senderistes dóna un nou sentit a caminar: treure de l’oblit i recuperar el camí que fa 87 anys van recórrer milers de persones fugint de l’amenaça i el terror que, al seu pas, sembraria un grup de militars rebels per als quals faltar al seu jurament d’honor era una cosa que no revestia cap importància. Deshonor del que mai no van ser jutjats i que va sembrar la mort i el terror per tot Espanya. El Progrés i la Llibertat que venien de la mà de la República van haver de deixar pas a la por, la perplexitat, el dolor, la mort, la sang, el patiment que durant gairebé 50 anys va ser el vestit amb què es va vestir el país. I tan enganxades van quedar les seves costures a la pell, que avui, després de gairebé un segle d’aquella atrocitat, segueixen sense deixar-se anar.
Dels molts aspectes que travessen l’educació formal n’hi ha un que marca de forma taxant el fet educatiu: les relacions que es produeixen a dins dels centres educatiu, totes elles. Entre alumnes, alumnes i docents, docents i famílies i entre docents, com les més quotidianes, totes elles marcades per l’administració i el seu funcionament, les seves normes.
Aquesta columna porta nom de dona, com ho són la majoria de professionals de l’educació. És el nom fictici d’una amiga que m’ha recordat com poden ser de tòxiques les relacions dins dels centres educatius. No són tots, ni la majoria, però està passant.
Albert Riba, d’Ateus de Catalunya, barceloní, graduat en Sociologia i actualment funcionari emèrit, participà en el Sindicat Democràtic d’Estudiants de Barcelona (1964) i dècades més tard va ser el fundador d’Ateus de Catalunya (1994), on segueix militant.