Àlex Tisminetzky
Advocat laboralista i afiliat a CGT
Després d’anys esperant un fons de compensació, les víctimes de l’amiant han vist com el govern espanyol ha aprovat una decebedora llei que no té cap aplicació pràctica per a molts d’ells.
Tot i les bones paraules i promeses, no percebran cap quantia ja que la norma no s’aplicarà fins que s’aprovin els propers pressupostos generals de l’estat; i actualment és impossible saber en quin termini poden ser aprovats a causa de la minoria parlamentaria de l’executiu espanyol.
Amiant, la pols assassina
L’amiant és una perillosa substància prohibida des de fa dècades a gairebé tota la Unió Europea perquè causa asbestosi, mesotelioma i càncers de pulmó, pleura, laringe o esòfag. A l’Estat espanyol va ser legal fins al 2002, i durant gran part del segle XX va ser el principal productor europea d’amiant, especialment a Catalunya a les fàbriques d’Uralita SA (uralites, Cerdanyola del Vallès), Rocalla SA (fibrociment, Castelldefels), Alstom SA (construccions de trens, Barcelona i Santa Perpètua de Mogoda), Roca (sanitaris, Gavà), el Metro de Barcelona o Honeywell (antigament Jurid Iberica, frens de cotxes, Prat del Llobregat i Zona Franca), on milers de treballadors van estar exposats a aquesta pols cancerígena.
La paraula amiant prové de la paraula grega “indestructible” i, per la seva resistència, ha estat utilitzada històricament en múltiples aplicacions; principalment en la construcció, en la variant de fibrociment, i en la indústria automobilística, la naval i la ferroviària.
Des de fa anys la CGT Catalunya ha portat a terme múltiples mobilitzacions en suport als treballadors afectats i les seves famílies: tant informant de les seves greus afectacions en una guia (www.cgtcatalunya.cat/amiant), com acompanyant als judicis i reclamant, en nom de CGT Catalunya, els coeficients reductors de jubilació a instància de la Federació Local de Viladecans.
Reclamació d’un fons de compensació per a les víctimes
- Com els efectes a la salut per l’exposició a l’amiant poden aparèixer 15, 30 o 40 anys després d’haver-s’hi exposat, molts dels afectats resten, encara avui en dia, sense cap reconeixement ni compensació. A més a més, es veuen obligats a arrossegar llargs procediments judicials per determinar com a professionals les seves patologies i per ser indemnitzats per empreses (algunes encara existents i altres desaparegudes) que, durant dècades, no han hagut de complir cap normativa de prevenció de riscos, sota la mirada silenciosa i còmplice de les autoritats, franquistes primer i constitucionals després.
A causa dels llargs procediments judicials i que moltes empreses infractores actualment estan tancades (cosa que deixa sense cap indemnització a les víctimes), fa anys que es reclama la creació d’un fons de compensació que pugui indemnitzar les víctimes de l’amiant (els treballadors amb greus patologies, les famílies dels afectats que van morir per l’exposició o els simples veïns de les fàbriques) independentment de si l’empresa existeix actualment o no.
S’aprova la llei del fons de compensació
- El govern espanyol, finalment, al 2022, va aprovar la Llei 21/2022 de «creación de un fondo de compensación para las víctimas del amianto»; però aquesta llei no era aplicable fins al seu desenvolupament reglamentari, que, tot i que la norma establia un termini de només 3 mesos, no es va regular fins al passat juny de 2025.
Concretament, el passat 17 de juny de 2025 es va aprovar el Reial Decret 483/2025 pel qual «se regula el procedimiento para reconocer el derecho a la compensación económica para las víctimas del amianto». Aquesta norma determina qui el gestionarà (l’INSS), qui n’és beneficiari (persones amb patologies professionals reconegudes, persones amb exposicions ambientals, hereus de persones afectades…), les quanties per a cada cas, i el procediment «àgil» per sol·licitar-ho.
Però desgraciadament, i de forma molt decebedora, regula que «los efectos se producirán en función de las previsiones que establezcan las sucesivas leyes de presupuestos generales del Estado». És a dir, que no s’abonarà aquestes quanties establertes al fons de compensació fins que es doti de previsió d’aquesta despesa als propers pressupostos generals de l’Estat i, a data d’avui, tot apunta que el govern espanyol no té majoria parlamentària per aprovar-los.
El resultat final, doncs, és que s’ha aprovat una llei que determina clarament els beneficiaris del fons de compensació però, a la pràctica, les víctimes de l’amiant no percebran cap quantia, ja que la norma no s’aplicarà fins que s’aprovin els propers pressupostos generals de l’Estat, i no hi ha cap previsió realista del termini en el qual poden ser aprovats.
Per tant, novament, les víctimes de l’amiant es queden sense cap indemnització i amb bones i buides paraules de les administracions, que no tenen cap aplicació a la realitat.
- El fons d’indemnització francès
La realitat però és molt diferent als estats de la resta de la Unió Europea. Le Fonds d’Indemnisation des Victimes de l’Amiante (FIVA) va ser aprovat per l’Estat francès al 2001, i té com a finançament bàsic uns 410 milions d’euros, sorgits de les aportacions del Govern, la Seguretat Social gal·la i les sancions imposades pels jutges i les autoritats a empresaris infractors en matèria de prevenció de riscos referents a l’exposició a aquesta substància.
Aquest fons abona una indemnització a totes les persones que han estat afectades per malalties derivades de l’exposició a l’amiant en territori de l’Estat francès, i també als familiars directes de les víctimes mortals. Les quanties a les quals tenen dret els beneficiaris són importants: per exemple, un treballador afectat per un càncer pulmonar amb una incapacitat permanent per a qualsevol feina té dret a una indemnització de prop de 146.000 euros, mentre que un empleat amb plaques pleurals (presència d’amiant als pulmons sense cap limitació funcional actual, però amb perill de patir càncer) té dret a 22.000 euros. Quanties, totes elles, bastant més superiors a les obtingudes pels treballadors de l’Estat espanyol que han estat reclamant durant anys en llargs processos judicials.
- El model belga
L’Asbestfounds-Fonds d’Amiante (AFA) és el nom triat per l’Estat belga per al seu fons d’indemnització, aprovat al 2006, i que també es finança amb les aportacions del Govern, les cotitzacions dels empresaris que han fet ús de l’amiant i les sancions imposades a les empreses condemnades per infraccions contra la salut laboral.
Les víctimes belgues no compten amb indemnitzacions tan altes com les franceses, però es determinen prestacions periòdiques per a tots els treballadors afectats; independentment de si les empreses han tancat o no, o de si va haver manca de mesures de seguretat de l’empresari, amb 750 euros mensuals (en 15 pagues) per a tots els que pateixin la malaltia de l’amiant, l’asbestosi.
Altres països també han instaurat formes de compensació econòmica per als milers d’afectats d’aquesta plaga del segle XX; com en el cas d’Holanda, on l’Instituut Asbestslachtoffers (IAS) es compromet a indemnitzar aquells treballadors que hagin treballat en empreses que avui en dia ja no existeixin.
