Verónica Pérez Alonso, secretària general de la Federació Metal·lúrgica de la CGT de Catalunya
Des de la Federació Metal·lúrgica de la CGT de Catalunya denunciem l’opacitat en els processos de negociació, l’exclusió de sindicats minoritaris i uns acords que consoliden la pèrdua de poder adquisitiu.
La negociació del conveni del metall de Barcelona ha estat tota una cursa d’obstacles imposada a la classe treballadora, no pas per manca de reivindicacions clares ni per absència de mobilització (les plantilles han donat resposta amb una força exemplar durant les vagues dels dies 29 i 30 d’octubre), sinó per la dilació intencionada d’un procés que ha mantingut durant mesos a milers de persones en la incertesa, la precarietat i el desgast.
Des de la CGT ho diem clar: allargar deliberadament una negociació mentre les persones treballadores continuem perdent poder adquisitiu és una forma de maltractament laboral col·lectiu.
Mentre els ritmes de treball s’intensifiquen i els beneficis empresarials continuen creixent, la patronal i els sindicats majoritaris han decidit ajornar reunions, allargar terminis i administrar la informació amb comptagotes. Aquesta manera de negociar no és neutral ni improvisada: és una estratègia calculada per desgastar, desactivar el conflicte i rebaixar expectatives. L’opacitat és norma, no excepció, i la classe treballadora sempre està deliberadament allunyada del contingut real de la negociació.
La CGT i altres sindicats de base som excloses de la taula de negociació, tot i representar milers de treballadores i treballadors del sector. Una exclusió que permet que unes poques decideixin per totes, buidant de contingut la negociació col·lectiva i avantposant la pau social encara que no garanteixin el nostre poder adquisitiu i ens facin retrocedir en drets.
L’acord del conveni del metall ha estat signat, però a l’espera d’analitzar el redactat final, la desconfiança és més que legítima amb una clàusula d’absentisme signada, però no anunciada al preacord. La plantilla del metall acumula una pèrdua de poder adquisitiu del 13% en els darrers 15 anys i aquest acord no enfronta ni compensa aquesta realitat.
D’altra banda, el conveni del comerç del metall ha estat tancat amb una negociació ràpida, sense debat real i amb increments salarials clarament insuficients. A més, l’acord no incorpora cap clàusula de garantia salarial completa, fet que assegura que la pèrdua de poder adquisitiu continuarà. Allò que a la metal·lúrgia s’ha allargat durant mesos per desgastar la plantilla, al comerç del metall s’ha tancat amb presses per blindar un acord de mínims.
Estratègies diferents, un sol objectiu: prioritzar interessos patronals i consolidar la pèrdua de drets.
A la CGT continuarem denunciant amb fermesa aquesta manera de negociar i advertim que no normalitzarem ni la dilació com a eina de pressió ni els acords ràpids que empobreixen la classe treballadora. El metall no necessita titulars triomfalistes, sinó transparència, participació real i convenis que defensin els salaris davant la inflació i garanteixin drets i entorns de treball segurs.
La mobilització i les vagues han demostrat que la força és nostra, la tenim als centres de treball i als carrers, no als despatxos tancats. Davant negociacions que juguin amb el temps, el cansament i la desinformació, des de la CGT continuarem lluitant, organitzant a la classe treballadora i assenyalant responsables.
Negociar així és maltractar, i davant el maltractament, tenim dret a respondre col·lectivament.
