Miguel Pérez, militant de CGT Ensenyament Ponent-Pirineus
Trobar-se amb un policia uniformat i armat és cada cop més habitual als centres educatius d’aquest país. Com la humitat que puja pels fonaments d’una casa, podrint-los i desgastant-los a poc a poc, l’estat policial s’escola en el nostre sistema educatiu des de baix, sense fer massa soroll, impregnant-ho tot d’una pudor insofrible. Si no hi posem remei i no plantem cara, l’educació es convertirà, en el futur, en el somni humit del sistema: adoctrinament, humiliació i por, tot per fabricar individus obedients i rendibles.
Fa un parell d’anys vam engegar una campanya per denunciar la presència policial a escoles i instituts de Catalunya. Lluny de millorar, des de llavors, hem constatat un augment de les visites dels cossos armats. El repertori d’actuacions és cada vegada més extens: el que calgui per posar un mosso davant de l’alumnat.
Bàsicament, la presència policial als centres educatius es dona en tres vessants:
La primera i, potser, la més esperable d’un cos, suposadament, dedicat a l’ordre i la seguretat, són aquelles qüestions relacionades amb drogues, baralles, assetjament o agressions. No disposem de dades públiques al respecte i, per tant, no podem saber si aquestes intervencions han augmentat o no. El que sí que podem afirmar és que cada vegada que una direcció ha de trucar a la policia és un fracàs de tot el sistema educatiu. Si hi ha assetjament escolar és perquè no hi ha hagut -o no ha funcionat- la prevenció. Si hi ha una agressió sexual és perquè no hi ha hagut -o no ha funcionat- la prevenció de la violència masclista ni l’educació sexual. Això ens fa pensar que no es dediquen prou esforços a la prevenció ni els recursos materials i humans necessaris per educar en la convivència.
El segon àmbit d’infiltració policial el trobem als tallers destinats a l’alumnat: tot un seguit d’exemples de rentat de cervell totalment gratuïts. Els temes són molt variats: des de “Drogues i lleis”, un bon precuinat de tòpics com la teoria de l’escalada amanit amb una gran dosi de criminalització i racisme; fins a altres com el taller destinat a l’alumnat de 2n d’ESO, que compleix 14 anys -inici de l’edat penal a l’Estat espanyol-, titulat, de manera sarcàstica, “Comença el joc”. O, fins i tot, aberracions com “Violència masclista. Com comença tot?”, on un senyor, mosso d’esquadra, amb una pistola a la cartutxera, ve a explicar a les joves què són el sistema patriarcal i el masclisme. Esperpèntic.
La pregunta és clara: són els Mossos d’Esquadra els més adients per educar els nostres fills i filles sobre violència masclista, drogues o abús de pantalles? La resposta és rotundament NO. La nostra societat compta amb professores, metgesses, educadores socials, científiques… molt millor formades i amb una pedagogia molt més adequada per a dur a terme aquesta tasca. Per què, doncs, cada cop més deixem en mans de la policia aquestes xerrades i formacions? El currículum incorpora tots aquests temes de forma transversal o específica, per tant, és responsabilitat docent tractar-los adequadament i, de pas, protegir-nos d’aquest intrusisme interessat.
En tercer lloc, els Mossos d’Esquadra intenten fer valer el seu discurs entre el professorat, camuflant-lo sota formacions i programes de prevenció com el PRODERAE. En realitat, són instruments ideològics dissenyats des de les cúpules d’Interior per posar al professorat i al sistema educatiu al servei d’una estratègia de discriminació i criminalització de les minories.
En síntesi, creiem imprescindible l’educació com a pilar fonamental contra els discursos d’odi i l’auge del feixisme: una educació pública i de qualitat, capaç de dotar els infants i joves d’eines per pensar críticament, analitzar la realitat i entendre les conseqüències de les seves actituds. No volem que d’això se n’encarregui un cos armat i violent com els Mossos d’Esquadra.
Nota: Aquest monogràfic ha estat elaborat pel grup de treball Fora els cossos policials dels centres educatius de la CGT Ensenyament. Per contactar-hi podeu escriure al correu: desarmats@cgtcatalunya.cat
