Joserra Olarieta Alberdi
Assemblea Pagesa de Catalunya
La manifestació del 5 d’octubre a Lleida, amb el lema “Defensem la Terra. Volem Pobles Vius”, vol ser una reivindicació del medi rural com a espai de producció per part de la petita pagesia, com a espai de conservació del medi natural, i com a espai de desenvolupament d’una vida i una cultura plenes i no subordinades als interessos de l’expansió del capitalisme.
Amb l’explosió de les diverses bombolles que hi ha hagut els darrers 50 anys, el capital ha anat buscant sectors on expandir-se per continuar la seva reproducció. I així ha entrat amb força també en el sector agrari, comprant molta terra o llogant-la a llarg termini. Bill Gates és propietari de més 100.000 hectàrees de conreu als Estats Units (equivalent a tota la superfície de blat de Catalunya). A Catalunya, tot i que la renda agrària ha disminuït des de començaments de segle, el preu de la terra, tant en secà com en regadiu, ha augmentat, fent més difícil als petits pagesos treballar més terra.
Una altra forma d’expansió del capital en el sector agrari ha estat ‘integrant’ els productors agrícoles en la cadena de la indústria agroalimentària (de tots els sectors, des dels cereals fins a la fruita i verdura) o de la distribució minorista (Mercadona i altres). L’exemple més conegut a Catalunya potser és el de les granges d’animals, especialment de porcs i aviram, en què els titulars no tenen cap autonomia i les decisions venen donades per les empreses integradores (Guissona, Vall Companys…). Tot plegat està produint la transformació del pagès com a productor relativament autònom en proletariat agrari amb molt poc control sobre el procés productiu i encara menys sobre els preus que obté de la seva producció.
La concentració de capital i poder que implica l’expansió capitalista també té la seva expressió geogràfica, amb la metàstasi continuada de les grans ciutats. El món rural porta dècades patint un buidatge de gent, activitats i serveis públics per tal de produir una reserva de mà d’obra al servei del desenvolupament industrial, que al mateix temps ha destruït les millors terres agrícoles amb polígons i creixement urbà (Horta de València, vega i delta del Llobregat…). La darrera onada que estem patint, principalment a Ponent i Terres de l’Ebre, és la dels grans projectes de producció de combustibles (biogàs) o d’energia (camps solars, parcs eòlics) i dels grans polígons logístics i industrials. Centenars d’hectàrees de conreu, moltes vegades de reg i de primera qualitat per a la producció agrícola, són destrossades per alimentar una nova bombolla especulativa, ara disfressada de verd. Si no tenim clar que la primera energia que necessitem, molt abans que l’elèctrica, és la que traiem dels aliments, ‘apaga y vámonos’. I ara mateix, no som capaços de produir els nostres propis aliments ni de lluny.
En aquest context, la crida a la mobilització del dia 5 d’octubre no es fa per a tot el sector, perquè en aquest sector també hi ha classes. El que volem és construir un món rural amb capacitat de decisió des de l’escala local, no supeditat al capital ni al món urbà, i organitzat sobre la base d’una petita pagesia autònoma. Un món rural que necessàriament s’ha de repoblar si hem de construir una agricultura que alimenti en primer lloc la gent i no pas els animals, i deixi d’explotar, per tant, els recursos d’altres països; si volem la conservació de boscos i pastures; si volem el manteniment d’infraestructures hidràuliques bàsiques com els marges i murs de pedra seca. I tot això no és possible si el món rural no recupera les activitats, els serveis bàsics i les organitzacions col·lectives que ho fan possible.
