Iru Moner. Secretari d’Acció Social de la CGT de Catalunya
Avui fa un mes que es va fer pública la proposta de vaga de lloguers. Com a resposta col·lectiva davant l’allau d’impagaments que s’anava a produir i reclamant, principalment, la suspensió del pagament dels lloguers.
Cinc dies després, Joan Clos presentava, sota un somriure, ASVAL. La patronal dels propietaris d’habitatges en lloguer. Una associació que sorgeix «per defensar al petit propietari particular». Però que, curiosament, és impulsada per grans empreses i socis com La Llave De Oro o BlackStone, entre d’altres. Han escollit l’exalcalde socialista de BCN, el de la millor botiga del món, el del Fòrum de les Cultures, com la seva cara visible. Que sense escrúpols ens va recordar, sota el seu somriure fals i cínic de polític mentider, a qui ha defensat tota la vida: als rics.
Avui, també fa vint-i-dos dies que va començar la vaga de lloguers. Una vaga imposada per la crua realitat, per la situació que ens ha caigut al damunt. Sense avisar, com un huracà. Un huracà d’acomiadaments, d’ERTOS, de persones que perden part o la totalitat dels seus ingressos, de por i d’alarma.
Les xifres parlen per si soles. A Catalunya, fins al dia d’avui, 680.340 persones s’han vist afectades per un ERTO, la majoria de les quals han perdut el 35% del sou. 21.833 persones (dades del 14 d’abril) s’han quedat sense feina, i li sumem les persones que treballen informalment o autònoms que han perdut part o el total dels seus ingressos i ja tenim davant un escenari desolador, on una de cada tres treballadores han perdut poder adquisitiu.
“una vaga imposada per la crua realitat, per la situació que ens ha caigut al damunt. Sense avisar, com un huracà”
A banda, el problema de l’habitatge ve de lluny. A Catalunya el 2019 es calcula que cada hora s’executava un desnonament, i el 64% dels desnonaments eren per impagament del lloguer. A tenir en compte que a l’àrea metropolitana de BCN un 40% de la gent viu en cases de lloguer.
Tot i que algunes no veien clar el moment d’engegar aquesta vaga, la realitat ens ha passat per damunt de totes. El que s’està fent és organitzar les persones que simplement no arribem a pagar el lloguer. S’està donant cobertura a totes aquelles persones que la crisi del coronavirus, ens ha donat l’estocada de gràcia.
Una vaga que es va iniciar, en un primer moment, per pressionar al govern perquè decretés la suspensió dels lloguers. Però que ara, ha obert la porta a moltes suspensions o reduccions de lloguers directes, acordades entre els llogaters i el propietari. També, ha fet que alguns dels grans propietaris i fons d’inversió plantegin moratòries o reduccions de la quota als inquilins, com a mal menor davant l’amenaça de la vaga.
Les dades sobre la vaga (dades del 14 d’abril) són, més de 12.000 llars que s’han unit a suspensionalquileres.org a tot l’estat. La meitat de les quals a Catalunya, unes 5.000 es concentren a la província de Barcelona. I aquests són els casos que se’n té constància, el nombre d’impagaments no adherits a la vaga és molt superior. I les xifres van augmentant dia a dia, així com els comitès de suport a la vaga que s’estan creant a barris i pobles de tot l’estat.
Per tant el que ens trobarem al llarg de l’any, serà, saturació de llançaments a justícia, un gran nombre de desnonaments pendents d’executar per la policia, i l’augment de persones que s’organitza al moviment per l’habitatge. Conflicte assegurat. I la vaga segueix, i va per llarg. Doncs els pronòstics econòmics ens indiquen que seguirà pujant l’atur i que les contractacions de la temporada turística seran mínimes.
Mentrestant, les mesures del govern davant les famílies que no poden pagar són: crèdit a la majoria i ajudes socials per a les minories més vulnerables. No deixa de ser la mateixa recepta que fa deu anys, injecció de diners públics als rendistes i endeutament o misèria a les famílies.
“si no s’uneixen a la vaga les que estan fartes de dedicar la meitat del seu sou al lloguer, govern i rendistes no es veuran prou amenaçats”
Davant aquest panorama creiem que durant la primera setmana de maig moltes persones s’uniran a la vaga. S’uniran per necessitat, per la pèrdua d’ingressos. El conflicte tornarà a créixer. Però hem de tenir una cosa clara. Si no s’uneixen a la vaga les que estan fartes de dedicar la meitat del seu sou al lloguer, si no s’uneixen les que estan indignades de no arribar mai a final de més, si no s’uneixen les que ja no aguanten la inseguretat de les pujades abusives del lloguer, el govern i els rendistes no es veuran prou amenaçats. No hi haurà suspensió, no hi haurà regulació dels preus. Seguiran escanyant-nos gran part del nostre sou.
Vivim temps on tot va molt ràpidament, i en pocs mesos es pot tancar el nou ordre social i econòmic post coronavirus. La capacitat de decisió i reacció de les nostres lluites també ha de ser ràpida, si no ens podem veure superats pels esdeveniments. I ja sabem qui paga aquestes crisis. Ens tocarà còrrer si volem anar a guanyar. Ens tocarà arriscar, si volem amargar el somriure a en Joan Clos i l’elit que representa.
