Revista Catalunya

Vanesa Saez, Treballadora Social dels CSS Raval Nord i delegada sindical de la CGT

Àlex López, Educador social del SARA i delegat sindical de la CGT

Reflexió sobre la lluita sindical de dues treballadores dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona (IMSSB)

El sindicalisme no està en el seu millor moment. Vivim un període de desencís pel que fa a les grans idees de canvi social i el que impera és el refugi en un mateix, més que la solidaritat amb les altres. La lluita als llocs de treball per millorar les condicions laborals i de vida ha tingut una eina molt clara en la història: els sindicats. Però, ara, aquestes organitzacions pateixen un gran descrèdit per a molta gent. En el nostre àmbit —els serveis socials de la funció pública— això s’aguditza, ja que a més de l’etiqueta de sindicalista tenim la de funcionària. Nosaltres tenim claríssim que tots dos conceptes són dignes de reivindicar, però els defensors del capitalisme s’han encarregat de denigrar-los. També és cert que hi ha moltes maneres diferents de fer sindicalisme, de la mateixa manera que en política no tots els partits que s’anomenen d’esquerres defensen els drets de les treballadores per més que parlin de polítiques socials com un mantra. Les organitzacions sindicals també poden fer cas dels cants de sirena i acabar abandonant les postures més combatives per posicions més enfocades al pacte i a la pau social. Sabem que fruit de tot això hi ha qui veu a la gent que fem sindicalisme com unes vividores o, encara pitjor, com unes venudes. O potser hi ha qui creu que els objectius que tenim no s’assoleixen amb la rapidesa i l’efectivitat que caldria i que som unes idealistes.

Llegeix més