El nostre sindicat: SEGAP Barcelona

El llegat anarcosindicalista

Històricament, els àmbits professionals i els sectors que formen el nostre sindicat han estat molt presents a la CNT. Algunes de les figures més importants de l’anarquisme del segle XIX eren treballadores dels nostres sectors, com podrien ser Anselmo Lorenzo o Josep Llunas. També podríem destacar a Enric Moneny, que va presidir la Secció de Dibuixants, Pintors i Escultors del Sindicat Únic de Professions Liberals (anomenada a vegades simplement “Dibuixants CNT”), o Carme Millà, una de les poques dones cartellistes de la Guerra Civil espanyola.

Evidentment, la dictadura i repressió franquista van debilitar molt tota la militància i l’arrelament anarcosindicalista. Un dels sectors on la CNT va aconseguir reorganitzar-se durant les darreres dècades del franquisme va ser als cinemes. Va obtenir molta força, tant entre les projeccionistes com entre les taquilleres i altres treballadores d’aquests espais recreatius. Aquest és l’origen del Sindicat d’Espectacles Públics de Barcelona, quan ja va ser possible la legalització.

Llegeix més

La vaga

Visquem un moment la candent tragèdia.

Uns germans nostres, milers de camarades, s’han llançat forçats a la vaga. Temps són de penúria els temps que correm. Vosaltres ho sabeu, que aquesta guerra ens porta a totes les vergonyes que el capital amassa amb les seves culpes.

I què horrible patir per aquesta negra causa! Si no es pot menjar del  treball… com passar sense ell?

I no obstant és just, és necessari. Cal fer-ho així. La maldestra burgesia mai no cedirà res sinó a una altra burgesia més malvada que aquesta. Ho hem de comprendre i meditar-ho: mentre la nostra força no estigui molt per sobre de la seva força, lluitarem perdent.

Llegeix més

Mal d’escola: L’atenció creadora

El concepte d’atenció creadora és de Simone Weil. Sembla una contradicció apel·lar a
aquest concepte a finals de juny (que és quan escric aquestes paraules). Segurament
sortiran publicades a l’estiu i quasi no recordaré les nostres dificultats per estar atentes i ser
creadores al juny.

Ara, però, aquest concepte em sembla tant preciós com llunyà. Al Mal d’Escola acostumem
a parlar del temps, una vegada i una altra. Bàsicament, perquè l’atenció és la consciència
plena del temps present, un estat d’escolta i receptivitat que és condició de possibilitat per a
la creació.

Llegeix més

No estem soles. Nosaltres ens creiem  #MeToo

Donar veu, denunciar i alertar sobre el fil invisible de la violència masclista i de la cultura de la violació,  concretament sobre  el cas de la Manada —i moltes altres més— és el que se’ns mostra i ens fa reflexionar en dos muntatges escènics: la pel·lícula No estás sola i l’obra de teatre Jauría.

En aquestes dues obres s’hi exposen, gradualment, les costures del masclisme en la justícia, els mitjans i la societat, i es mostra com un moviment va canviar la manera en què un país afronta la violència sexual avui dia.

Llegeix més