Albert Riba, d’Ateus de Catalunya, barceloní, graduat en Sociologia i actualment funcionari emèrit, participà en el Sindicat Democràtic d’Estudiants de Barcelona (1964) i dècades més tard va ser el fundador d’Ateus de Catalunya (1994), on segueix militant.
Pep Cara (CGT del Berguedà)
Entenem per «vaga política» aquella que no respon a unes reivindicacions que afectin directament a la realitat material dels treballadors o que és motivada per interessos externs a la pròpia organització. No crec, però, que puguem posar al mateix sac totes aquestes vagues; o, en tot cas, crec que hi ha vagues polítiques que està més que justificat que el sindicat convoqui: les que la societat demana de manera imperiosament majoritària, que són un clamor, que poden propiciar un canvi social real, significatiu.
Llegeix mésIru Moner, Lampista i Secretari d’Acció Social de la CGT Catalunya
«Vivim en el capitalisme. El seu poder sembla indefugible. També ho semblava el dret diví dels reis.»Llegeix més
Ursula K. Le Guin
Àlex Tisminetzky
| Abans d’analitzar aquesta realitat, és important destacar que no s’ha de confondre les empreses que analitzarem en aquest article que estan contractades per «controlar» les situacions d’Incapacitat Temporal dels treballadors amb les Mútues Patronals, entitats col·laboradores de la Seguretat Social (Mútual Cyclops, FREMAP, Mútua Universal,…). Les Mútues patronals tenen un règim jurídic totalment diferent a les que analitzarem en aquest article i poden donar l’alta en cas de baixes professionals, i també en cas d’inassistència a citacions de baixes comunes, i poden fer proposta d’alta argumentada a l’ICAM. |
Les empreses gestores de Centres Cívics no contracten artistes davant la passivitat de l’Ajuntament
Secció Artistes, Personal Tècnic i Auxiliar (SAPTA) SEGAP-CGT
Des del SEGAP de CGT Barcelona portem temps fent un diagnòstic de la situació laboral als Centres Cívics de Barcelona. El motiu és ben clar: són punts de trobada social i cultural (s’hi fan concerts, tallers, exposicions, obres de teatre, dansa, etc.) i alhora lloc de treball per a moltes artistes.
L’oferta cultural i artística a centres cívics és gran i de qualitat, i la ciutadania els valora amb nota alta. Malgrat això, el descontentament entre treballadores és generalitzat des de fa anys: salaris baixos i personal artístic i tècnic sense contracte laboral facturant com a falsos autònoms.
Els centres cívics funcionen, però a costa de qui?
