Jordi Martí Font
Un dels motors de l’auge de l’extrema dreta a nivell europeu i mundial ha estat, sense cap mena de dubte, un combat cultural que en molts aspectes han guanyat. A vegades, perquè les esquerres no han plantat cara i han permès que els seus discursos ideològics amaressin àmplies capes de la societat, majoritàriament joves, i en altres ocasions perquè la radicalitat dels seus plantejaments provocava que la resta de la societat se’ls mirés més com uns excèntrics que com un perill. I a poc a poc, l’extrema dreta s’ha apropiat, en el terreny literari, que és del que vull parlar en aquest article, de noms, llibres, obres i autors. El cas d’Ezra Pound a Itàlia amb la creació de Casa Pound l’any 2003 i l’extensió a més de 150 indrets de la geografia italiana d’aquest projecte obertament neofeixista ens hauria de fer pensar una mica, però en això també continuem absents.
A qui em refereixo quan dic que «continuem», de quin «nosaltres» estic parlant? Doncs de la classe obrera, de les llibertàries i anarcosindicalistes, a qui va dirigida aquesta publicació i a qui amb aquest article vull esperonar no només a llegir Papasseit sinó a fer-se seva la poesia catalana contemporània a partir d’autores i autors que ens pertanyen i han de ser, mentre n’hi hagi, part del cànon literari català.
Llegeix més
