Som i fem història, som i fem el món.
Dedicat a totes les dones treballadores, les dones silenciades.
Aquest article forma part d’un tot que es va publicar en
forma de llibret l’any 2015 i que va
estar elaborat des de Dones
Llibertàries de la CGT
i la secretaria de gènere de CGT – Catalunya i es va repartir a totes les
persones que ho van voler. Com que el llibret és bastant llarg, i el seu
contingut pensem que és molt important, hem pensat publicar-ho en diferents parts.
Per tant presentem la 1a part.
“Sent l’anarquisme una
filosofia política oposada a tota relació de poder, és intrínsecament feminista” (Susan Brown)
Escriure sobre el 8
de març és fer memòria, molta memòria, però és anar més enllà, per a ser
conscients que no estem soles, que no som les primeres i que els debats, els
tòpics, els desconeixements i les batalles són, encara, els mateixos i les
mateixes.
Perquè parlar
dels orígens del 8 de març?
És una molt bona excusa per a parlar de la història dels moviments de
dones, en concret, dels moviments de dones de classe treballadora, que des de
fa anys ens mobilitzem per a desfer-se de la precarietat, del masclisme i de la
violència diària i quotidiana. Per això, el dossier que teniu a les mans, va
més enllà del dia 8, s’expandeix explicant diversos moviments de dones.
Parlar del vuit de març és parlar
de les dones de classe treballadora, de les vagues i les revoltes
protagonitzades, organitzades i iniciades per les dones. I, és important
parlar-ne, per què se li ha tret sentit al vuit de març, s’ha fet d’aquesta
data una lluita d’un dia o una simple commemoració. I això té conseqüències
negatives.
Investigant d’on prové la celebració d’aquesta data hi trobem molt més del que aparenta, perquè ens permet trencar amb la imatge de les dones com a víctimes o excloses, dotar el feminisme anticapitalista d’un fil conductor que no apareixia als llibres d’història i explicar les vivències de les dones obreres dins les seves organitzacions (i vides). No es tracta només de fer un relat d’uns fets que van succeir fa molt de temps, es tracta de prendre com a referència altres textos que no siguin els de sempre, els dels grans poderosos, i endinsar-nos una mica en els camins de la HERstory.
Què és la herstory?
La Herstory es basa en el principi de que la
història la fem entre totes i que és impossible que les dones s’hagin limitat a
veure passar els fets per la finestra. És el conjunt d’investigacions (i eines
d’investigació) feministes que, des de fa anys, realitza una tasca molt
important recuperant figures femenines de la història, relats històrics (tant
dels grans fets i revoltes com de les quotidianitats) explicats i escrits per
les dones del moment. A la vegada, ens mostra una manera d’enfocar la història
diferent a la tradicional. No només ens planteja uns mirada completament
diferent a la que hem tingut sempre, sinó que es carrega de raons amb documents
històrics. Fins i tot, molt sovint, com és el cas dels fets del 8 de març, es
descobreix en els documents acceptats com a veritables, que el que ens han
explicat no és ben bé cert, que s’han deixat dades importants pel camí que
canvien la panoràmica completament. I si canvien la panoràmica, es desmunten el
tòpics.
La herstory és important perquè permet anar unint les baules d’una
cadena i desmuntar la tesi que diu que el feminisme o, més ben dit, la lluita
de les dones per a ser tractades com a persones, no té una continuïtat en el
temps. Per tant, ens permet no partir de
zero. Deixem ser unes extraterrestres o de no tenir àvies de les quals
aprendre, tant en la teoria com en la pràctica. Des de les manifestacions de
les dones contra les polítiques bèl·liques i de natalitat d’Alexandre Magne,
passant per les ocupacions que les dones romanes feien del fòrums, a les
heretgies únicament femenines, les dones que rompien la terra i eren caps
d’assemblees veïnals, les xarxes de sanadores i arbitradores medievals, les
revoltes de les remences i les esclaves, els debats iniciats al segles XIV i XV
sobre l’establiment de normes i continguts acadèmics misògins amb la Querella de les Dames,
… Tots aquests relats, ara encara vistos com a nous, no només ens donen més
noms femenins, ens proporcionen una altre sentit col·lectiu, una altra línia
històrica, altres quotidianitats. Així canviem el xip.
Dèiem que parlar sobre el Dia
Internacional de la
Dona Treballadora té molt de contingut, però, quins són els
eixos sobre els que reflexionar abans de capbussar-nos de ple en els fets?
1.- El relat que ha quedat imprès
en la nostra curta memòria social, el de les dones que van morir cremades a la
fàbrica, no només no n’és l’origen, sinó que ens presenta unes treballadores
obedients, submises i victimitzades.
2.- El paper de les dones en la
història i, en el cas que ens ocupa, de les dones obreres, sindicades i
revolucionàries, ha estat poc analitzat o deixat en un lloc secundari.
3.- S’obvia qui començava les
vagues i les revoltes, quines xarxes de solidaritat social construïen o quines
connexions internacionals establien.
4.- I, així, els relators tant de
la història burgesa com de la història obrera han dibuixat un món molt
masculinitzat en el qual encara no es supera la importància de ser important.
Llavors, no només falta una part de la història, sinó que falta analitzar
perquè encara predomina una idea equivocada sobre les dones o la qüestió de
gènere.
5.- Per últim, cal que recordem
que el fet que un col·lectiu no tingui accés a la pròpia història és una eina
poderosa per a impedir la seva organització, l’elaboració d’un discurs i d’una
consciència pròpies i la permanent (i bloquejadora) sensació d’impotència o
individualització.
Repassant
la història veiem:
“Mantinc que les versions del 8 de març de 1857 i 1908 són falses (…)
que mai hi va haver una vaga el març de 1908 per a commemorar, que la
instauració, el 1910, del Dia Internacional de la Dona tenia un objectiu
completament diferent i que la veritat del 8 de març s’inscriu en un passat
feminista enterrat, o bé falsificat i ocultat per la llegenda amb total
apassionament”. Reneé Côté. La journée Internationale de Femmes (1984).
Anem al
perquè
La celebració del vuit de març no
prové d’un fet aïllat, sinó d’un context social i polític molt més ampli que
s’ha amagat i buidat. Novament, trobem una continuïtat històrica a l’ombra que
cal recuperar per a canviar la perspectiva, veure les contradiccions, però
també ser conscients de la falsa orfenesa històrica i política que sempre
envolta les dones i el feminisme.
Podríem buscar a tots els
capítols històrics i veuríem ofegada sota el pes de la paraula dels importants,
tota una història que no hauria de ser paral·lela, però malauradament encara ho
és. Però sempre trobem escrits als marges per a reconstruir.
La creació d’un fals mite per a
explicar la celebració del 8 de març, o la falta d’iniciativa general per a
esclarir d’on ve, dota a les historiadores que han fet la recerca de molta més
credibilitat. Quines conclusions podem extreure de la història de la
commemoració més enllà de lamentar la falta de rigor a l’hora d’escriure els
fets històrics?
1.- La més valuosa i la que
justifica del tot la feina de la herstory
és, sens dubte, la ratificació del que totes nosaltres ja sabíem: les dones
participem de la història des dels principis dels temps, creem xarxes
solidàries, ens organitzem, fem revoltes, creem discurs, escrivim, ens
coordinem internacionalment. No partim de zero, no fem res de nou, estem fent
els que feien les nostres àvies, i això anul·la la sensació d’orfenesa, encara
que haguem de desenterrar i desenterrar.
2.- La gran quantitat de dones
que van organitzar vagues únicament de dones treballadores, que feien agitació
als carrers i als llocs de treball, que omplien d’afiliació els sindicats, que
feien discursos, elles soles, sense tutors, sobre acabar amb el capitalisme,
ens reafirma encara més en la creença que cal acabar amb les idees tòpiques
sobre les dones. Novament, les vagues de dones fa anys i anys que existeixen i
es fan.
3.- Que els moviments de dones ja
tenien el convenciment que treballar de manera autònoma de les grans estructures
els facilitava la lluita contra el patriarcat i contra les especifiques
violències que exercia el capitalisme sobre elles. Per tant, l’organització
autònoma per part de les dones no és, tampoc, nova.
4.- Però, els debats són els de
sempre…
Continuarà……
Dones Llibertàries i Dones de CGT Catalunya.
