Parlar de memòria històrica obliga a atorgar a les dones, sempre tan oblidades, el protagonisme que es mereixen en el relat històric. La repressió franquista s’hi va acarnissar d’una manera especial amb elles, no només per la condició d’antifeixistes o revolucionàries, sinó també per ser dones, la qual cosa permetia, en la nova societat nacionalcatòlica, formes de repressió particular en funció del seu gènere.
Si el nou paper que el franquisme els assignava ja era una forma d’opressió, ja que van ser retirades de la vida pública, a28 veïnes de Gramenet les autoritats les van mantenir a la presó, les van fer passar per consells de guerra sumaríssims i, en alguns casos, a conseqüència dels maltractaments, les van conduir a la mort.
