Àlex Tisminetzky, Advocat laboralista i afiliat a CGT
Múltiples empreses d’arreu el territori català han estat condemnades per l’exposició dels seus treballadors a l’amiant. També és veritat que moltes altres empreses també han treballat amb amiant de forma amagada i sense declarar i no s’ha arribat a demostrar el seu ús de l’asbest.
En aquest article intentarem fer un petit repàs d’aquelles empreses catalanes on hi ha fins i tot sentències fermes i informes de la inspecció de treball determinant l’exposició dels seus treballadors a l’amiant, moltes vegades generant greus infraccions en matèria de salut laboral.
Amiant, la pols assassina
L’amiant és una perillosa substància prohibida des de fa dècades a gairebé tota la Unió Europea per causar asbestosi, mesotelioma i càncers de pulmó, pleura, laringe o esòfag, entre d’altres. A l’Estat espanyol va ser legal fins a 2002, tot i que durant gran part del segle XX era el principal productor europeu. La paraula amiant prové de la paraula grega “indestructible”, i per la seva resistència ha estat utilitzat històricament en múltiples aplicacions, principalment en la construcció, en la variant de fibrociment, i en la indústria automobilística, la naval i la ferroviària, entre d’altres.
Des de fa anys que CGT Catalunya ha portat a terme múltiples mobilitzacions en suport als treballadors afectats i les seves famílies, tant informant de les seves greus afectacions en una guia, acompanyant als judicis i reclamant com a sindicat els coeficients reductors de jubilació, a instància de la Federació Local de Viladecans.
El port de Barcelona, la porta d’entrada de l’amiant
La gran majoria de l’amiant va entrar en terres catalanes pel port de Barcelona, en sacs i contenidors massa vegades no ben hermètics. I un dels primers col·lectius de treballadors afectats per la seva exposició han estat els estibadors que feien les tasques de càrrega i descàrrega. Els sacs plens d’amiant s’obrien, es trencaven i la pols s’expandia pel port, exposant als estibadors a aquesta substància letalment cancerígena.
Desenes i desenes de sentències judicials han determinat que greus patologies dels estibadors eren derivades de l’exposició a l’amiant al Port de Barcelona, la gran majoria d’elles letals, ja que molts dels afectats van morir a causa d’aquesta exposició laboral.
Múltiples sentències també han determinat que aquesta feina es va fer sense aplicar les mesures preventives legals, especialment sense cap mascareta o protecció, i a bodegues sense ventilació, però durant massa anys aquestes empreses no van ser condemnades a causa que els jutjats no van poder determinar la responsabilitat de la Societat d’Estiba i Desestiba. Per sort, les darreres sentències del Tribunal Suprem a partir de 2025 han determinat la responsabilitat directa dels ens públics d’estiba, el que ha facilitat com a mínim que es faci responsable de les reparacions econòmiques a les vídues i treballadors afectats.
Fibrociment: Rocalla de Castelldefels i Uralita de Cerdanyola
Segurament les empreses que més quantitat d’asbest van manipular van ser les dedicades al fibrociment, que durant dècades es va utilitzar de forma generalitzada a la construcció. Les dues empreses més conegudes han estat la Rocalla de Castelldefels (Baix Llobregat) i l’Uralita de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental).
La famosa «uralita», baixants o tubàries eren fetes d’amiant, i a les fàbriques s’usava aquesta substància sense cap mesura preventiva ni informació de cap mena als milers de treballadors que hi van prestar serveis durant dècades, tal com explica el documental «Units contra l’Amiant». Es calcula que els treballadors afectats només en aquestes dues empreses són centenars, fins i tot milers segons alguns càlculs.
Trens i frens: Alstom de Santa Perpètua de Mogoda i Honeywell del Prat de Llobregat
L’antiga Material y Construcciones SA, Macosa (Poble Nou de Barcelona) i la Maquinista Terrestre i Marítima (Barceloneta de Barcelona) es van fusionar en Alstom (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental). Aquestes empreses han produït trens, vagons, frens i altres materials ferroviaris amb amiant, superant els límits legals d’exposició als seus tallers. Múltiples sentències judicials també han determinat que les patologies dels seus treballadors eren per exposició a l’asbest, així com derivades de múltiples infraccions en matèria preventiva en aquesta matèria.
La Jurid Iberica SA (posteriorment anomenada Honeywell Friction España SA) del Prat de Llobregat (Baix Llobregat) fabrica frens, producció que s’ha fet durant dècades amb amiant, fins ben bé la prohibició l’any 2002.
Fins a una vintena de sentències han declarat la manca de mesures de seguretat a l’empresa per exposició a l’amiant, que van causar greus (i fins i tot mortals en molts casos) malalties professionals entre els seus treballadors. En aquestes sentències es determina, entre d’altres, greus infraccions, que se superaven els límits d’exposició, manca de proteccions i d’extracció localitzada i trencament de sacs amb asbest.
Sanitaris: la Roca de Gavà
Roca Sanitario SA és una coneguda empresa de Gavà (Baix Llobregat) dedicada a la fabricació productes principalment de bany, en la que s’ha usat durant dècades substàncies perilloses pels treballadors, com amiant o sílice, malgrat que l’empresa nega encara avui l’exposició a asbest dels seus treballadors.
Les denúncies de la secció sindical de CGT van propiciar que múltiples sentències judicials fermes determinessin de forma contundent que es feia servir asbest en múltiples espais de l’empresa i l’exposició dels treballadors els ha causat múltiples Malalties Professionals.
En diverses sentències judicials s’ha declarat l’exposició laboral dels treballadors de Roca SA de Gavà a l’amiant i la manca de mesures de seguretat a l’empresa.
Com a exemple d’aquestes resolucions, a la sentència de data 14/9/2020, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va condemnar a Roca a indemnitzar a un treballador amb un greu mesotelioma pleural derivat de l’exposició a l’amiant al centre de treball de Gavà, determinant com a fet provat que «(en la empresa ROCA SANITARIO SA de Gavà) no se ha observado ninguna medida preventiva para la protección de los trabajadores frente al riesgo de exposición al amianto».
El Metro de Barcelona
Una de les darreres empreses on els jutjats han determinat l’exposició de l’amiant dels seus treballadors és el Metro de Barcelona. Malgrat els intents de la direcció de l’empresa pública de silenciar aquesta realitat, els sindicats, entre ells CGT, van convocar diverses vagues l’any 2018 que van fer sortir a la llum múltiples casos de treballadors exposats i milers de quilos d’amiant que s’han anat retirant els darrers anys.
Fins a dues sentències judicials fermes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya han determinat que una greu invalidesa i la mort d’un treballador van ser causades per l’exposició a l’amiant. En una darrera sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de data 22/7/2022 es determina literalment que «En el Metro existen materiales con amianto y durante años ha estado presente en partes de los convoyes, ya sea en los motores o las zapatas de frenos, lo que implicaba la emisión de fibras de amianto en el ambiente, especialmente en los túneles». Tot i els intents de la direcció de l’empresa de silenciar-ho, cada dia surten nous casos de treballadors exposats en aquesta empresa pública.
