Adrián Zarco Santiveri
Lluç Tormoena és un membre de l’editorial Teima, un nou projecte fruit de la col·laboració de tres de les organitzacions de l’anarquisme social i especifista de l’Estat espanyol: Liza-Plataforma Anarquista de Madrid, Embat i Batzac-Joventuts Llibertàries, ambdues de Catalunya. Tanmateix, aquest espai polític també el conformen Xesta, de Galiza; Hedra, d’Alacant, i Impulso, de Granada, que fa poc s’ha integrat en Liza. L’editorial aspira a contribuir en l’enriquiment del pensament, teoria i praxi de l’anarquisme organitzat. Aquest juliol ha publicat el seu primer llibre, ‘Bandera negra’, de Felipe Corrêa.
Quin és el nou projecte que representa Teima?
Teima representa, per una banda, per les nostres organitzacions de l’anarquisme social organitzat, una nova manera d’ensenyar la feina que estem fent, tenir aquesta plataforma per mostrar els llibres que nosaltres pensem que poden potenciar l’anarquisme, i sobretot l’anarquisme organitzat, en el nostre territori i les coses que trobem que falten. I també a escala interna, Teima representa l’editorial que publica els llibres que volem llegir, que trobem que ens falten per al que volem que sigui la nostra tasca aquí, en el territori espanyol.
Com va sorgir la idea de fundar l’editorial?
La idea de Teima va sorgir de la confluència de companyis de diferents organitzacions. Ja teníem el portal web RegeneracionLibertaria.org i, bàsicament, es va començar a jugar amb la idea de començar una editorial que acompanyés i pogués permetre publicar alguns llibres estrangers. Va sorgir la proposta de publicar el llibre de Felipe Corrêa perquè vèiem que hi havia una afinitat de com estudiava i repensava l’anarquisme i que marcava molt el que era la nostra trajectòria. A partir d’aqu,í vam pensar que era una bona oportunitat, també per tenir aquesta projecció cap a fora.
Com funcioneu? Com us organitzeu?
Teima som diferents persones de les organitzacions que conformen aquest projecte. Principalment, Embat, Liza i Batzac-Joventuts Llibertàries. Va començar amb més representació d’Embat i de Liza, i Batzac s’hi va sumar una mica més tard. En l’àmbit intern, funcionem de manera molt assembleària, horitzontal. Som quatre o cinc persones en aquest projecte, que, més o menys, aportem en la mesura amb què podem. Tenim companyes, per exemple, que treballen en editorials i, llavors, tenen més coneixement d’aquest món; persones també que controlen una mica més la comunicació, i gent que sap una mica més de qüestions de logística. Llavors, anem construint així. Parlem de les diferents qüestions que veiem que són necessàries, que sorgeixen en la feina que fem. I també tractem, partint de les preocupacions que veiem que apareixen en les organitzacions, quins llibres podem publicar o quines propostes serien interessants a partir de l’anàlisi que fem de la nostra situació política al territori.
Has mencionat el llibre que acabeu de publicar, ‘Bandera negra’, de Felipe Corrêa. Què ens podries explicar del llibre?
Bandera negra és un llibre que va publicar Felipe Corrêa, un autor brasiler que també participa molt activament en l’Organització Socialista Llibertària (OSL) del Brasil, a més d’en el sindicalisme, i que ens sembla que representa molt bé el que intenten fer les nostres organitzacions. És un llibre per intentar plantejar l’anarquisme, intentar tornar a portar a la palestra qüestions que molts cops es donen per suposades sobre què és l’anarquisme o quan va sorgir, sota quines condicions, i intentar una mica fer una historiografia de l’anarquisme des d’un punt de vista més rigorós, més científic. Planteja les diferents preguntes que són importants ara mateix sobre què fer ara, per poder portar endavant la nostra activitat política, llançar aquestes qüestions que ara mateix resulten importants, que són la resposta al que estem fent.
Entenc que amb les vostres publicacions voleu aportar una mica la vostra perspectiva de l’anarquisme avui en dia.
Sí, volem fer una cosa que sigui una mica més actual, intentar superar aquesta tradició tan arrelada a l’anarquisme de fer molta història de l’anarquisme. Sí que considerem que és una tasca important, però creiem que també ho és teoritzar sobre l’anarquisme. Considerem que és fonamental tenir aquest corpus teòric, com sí que en tenen altres corrents. Un corpus teòric propi que acompanyi la nostra praxi política, i en general, doncs sí, tractar l’anarquisme com nosaltres el veiem. Afegir el nostre gra de sorra i donar la nostra perspectiva sobre què es pot fer dins de l’anarquisme.
Quines perspectives teniu de futur com a editorial?
Ara mateix, estem acabant la publicació de Bandera negra, estem acabant de tancar tot aquest cicle. Ha sigut un procés d’aprenentatge molt gran, hem hagut de treballar amb traductors, amb correctors, i hem començat a treballar amb les distribuïdores de Virus, Traficantes de Sueños, entre d’altres. Ja estem començant a projectar quins podrien ser pròxims títols. La nostra idea és intentar publicar un nou llibre a la primavera, tot i que encara no està del tot tancat. Ens agradaria triar una cosa més lleugereta i intercalar qüestions més teòriques, més profundes, amb temes interessants, necessaris i contundents, però també una miqueta més lleugers i fàcils de llegir, per donar aquesta certa varietat.
Moltes gràcies. Si tens alguna cosa més a afegir…
Només voldria comentar que ja hem publicat el nostre primer llibre, que animem a la gent a anar a les llibreries a comprar-lo. Hem decidit no vendre’l des de la nostra pàgina web, perquè volem potenciar les llibreries afins i polítiques, sobretot. La nostra idea i és la nostra aposta, i també animar la gent a què si els interessa aquest llibre, o els interessen aquests temes, si volen mantenir aquests debats i volen veure possibles maneres de portar-los a la pràctica, que busquin les organitzacions anarquistes que tinguin més a prop o que puguin ser afins, i que comencin a pensar maneres d’organitzar-se perquè aquestes coses no es quedin en prospectes teòrics, sinó poder-les dur a terme d’una manera satisfactòria.
