Aurora Pulido Vacas
Membre de la col·lectiva Libertarias
Segurament has sentit que el 9 de juny de 2025, la Conferencia Española de Religiosos (CONFER), organitzà un acte públic per demanar perdó a les dones que van ser recloses i institucionalitzades, a la força i sense cap garantia jurídica, a centres adscrits al Patronato de “Protecció” a la Mujer. Aquest va ser una institució opressiva que funcionà durant el franquisme i també en plena democràcia, i del qual formaren part diferents comunitats religioses com a còmplices i executores directes de maltractament, explotació i vexació.
Segurament has sentit parlar de sor María Florencia Gómez Valbuena, coneguda popularment com a sor María, religiosa de las Hijas de la Caridad de San Vicente de Paúl, i que va ser cridada a declarar als jutjats de Madrid l’any 2012, pel robatori de nens i nenes, aprofitant el seu càrrec d’assistenta social a l’Hospital de Santa Cristina de Madrid. No van ser menys sonades les circumstàncies al voltant de la seva mort i les sospites que generà el seu enterrament en les associacions de persones afectades. Que la terra li sigui lleu?
I, segurament, també has sentit parlar de l’ideòleg pseudocientífic del franquisme, el psiquiatre Antonio Vallejo-Nágera, que defensava obstinadament la inferioritat de les dones i que el seu cos estava al servei exclusivament de la maternitat, aplicava les teories supremacistes i eugenèsiques nazis (que desenvolupà en els Serveis Psiquiàtrics del franquisme i que li valgué el malnom de “Mengele de Franco”), i considerava que calia erradicar les persones defensores del marxisme i dels individus de classes socials més baixes per millorar la “raça hispànica”. Calia perseguir, violentar, institucionalitzar, exterminar el “gen roig”.Tots aquests inputs, que poden semblar inconnexos, estan íntimament interrelacionats: conflueixen en el pas violent d’un nombre (encara per determinar) de dones represaliades junt a fills i filles per centres del Patronato de “Protección” a la Mujer.
El Patronato era una institució que es reorganitzà per Decret de 6 de novembre 1941, conjuntament amb el Decret de creació de Prisiones Especiales para Regeneración y Reforma de Mujeres Extraviadas (“caigudes”), que donà peu a la creació de vuit presons especials (a Madrid, Girona, Tarragona, València, Toledo, Santander i Segòvia), totes regentades per les Oblatas del Santísimo Redentor. El Patronato se suprimí pel Reial Decret 1449/1985. Per tant, aquest instrument repressor va operar durant el franquisme i ja instaurada la democràcia.
La funció del Patronato, era “la dignificació moral de la dona, especialment de les més joves, per impedir-ne l’explotació, allunyar-les del vici i educar-les segons els ensenyaments de la Religió Catòlica”, però en realitat va ser un instrument orquestrat per l’Estat i desplegat per comunitats religioses per assenyalar, recloure, humiliar, violentar, explotar laboralment les dones, en centres regentats per monges. I també va suposar un instrument que violentà la descendència “fora del matrimoni” d’aquestes dones “caigudes”, per mig d’internaments en orfenats o donats en adopció forçosa o en adopció sota engany. Aquesta era una pràctica d’adoctrinament violent i d’erradicació del “gen roig”, convertint en víctimes també la canalla d’aquestes dones.
Però posem nom a les mans executores. En el llibre Políticas de represión y punición de mujeres, es fa esment d’algunes de les comunitats religioses que formaven part de l’arquitectura d’institucions vinculades al Patronato, que van vulnerar els drets humans de dones, exercint detencions sense judici, confinament forçós, càstigs físics, tortures, aïllament, privació alimentària i d’assistència sanitària, i tracte psicològic denigrant i ofensiu a d’aquelles dones que no acomplien amb el mandat de la “dona ideal” segons la moral del nacional-catolicisme; i també participaren en la sostracció il·legal de la canalla d’aquestes dones represaliades (robatori): Germanes Oblates del Santíssim Redemptor, Congregació de Religioses Adoratrius del Santíssim Sagrament i la Caritat, Terciàries Caputxines de la Sagrada Família, Creuades Evangèliques, Germanes Trinitàries, Congregació de Religioses Maria Ianua, Religioses del Bon Pastor, Salesianes, Esclaves de la Mare de Déu Dolorosa, Esclaves de Maria, Religioses de la Nostra Senyora de l’Empar, Religioses de la Santíssima Trinitat, Congregació dels Sants Àngels Custodis, Obreres de la Creu, Religioses de la Llar de Natzaret, Esclaves de l’Amor Misericordiós, Filles de la Caritat i Xavierianes.
El pitjor de tot és que aquestes comunitats religioses, actualment, estan desplegant activitats de serveis socials, i sol·liciten i reben suport econòmic de diferents Administracions Públiques (AAPP) (p. e. El Ministerio de Igualdad o la Diputació de Barcelona) per dur a terme tasques de serveis socials. Ara bé, les AAPP en comptes de subvencionar-les el que haurien de fer és començar a activar instruments legals (nacionals i internacionals) per iniciar processos urgents enfocats a saber la veritat, arribar a la justícia i reparar, amb garanties de no repetició.
Hi ha moltes dones afectades que necessiten que se les reconegui com a represaliades pel franquisme i la democràcia. Hi ha molta canalla adolorida que necessita saber què va passar i que se la reconegui també com a víctima. Quants somnis i cors trencats! Quantes vides truncades! Hi ha grans dones com la Consuelo, la Mariona, la Maria i la Pilar que estan fent passos rellevants per esclarir els fets, però encara n’hi ha molt per saber. N’hi ha molt per donar a conèixer. Cal obrir els arxius. Cal tenir accés als expedients de dones i de la canalla. Cal investigar. Cal recuperar la memòria històrica recent. Cal guarir ferides. Cal que les comunitats religioses demanin perdó, sí, i també l’Estat (com a principal responsable), a través d’actes de reparació simbòlica. I cal, també, reparar econòmicament. Cal, cal, cal. VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ, JA!!!
Especials agraïments a la Mariona Roca Tort, la Maria Forns Roca, la Consuelo García del Cid Guerra, la Pilar Iglesias Aparicio, i al Grup de Suport a dones represaliades pel Patronato de Protección a la Mujer (https://www.contraloblit.com/), per la valentia de donar-nos llum.
