CGT Ensenyament Ponent-Pirineus
La vaga educativa de l’11 de febrer ha estat un èxit als centres de Catalunya. Malgrat les dificultats amb uns serveis mínims abusius, milers de treballadores han aturat l’activitat per defensar condicions laborals dignes i una educació pública de qualitat.
El seguiment massiu evidencia un malestar profund i estructural. El deteriorament de les condicions de docents, personal laboral i lleure educatiu reflecteix un sistema sostingut en la precarietat, la sobrecàrrega i promeses incomplertes, amb impacte directe en tota la societat.
Les mobilitzacions, en continuïtat amb les del 15 de novembre i 24 de gener, han omplert els carrers amb un missatge clar: prou menyspreu i dilacions. El Departament manté negociacions encallades i sense compromisos ferms sobre millores salarials ni laborals.
Als centres, la situació és asfixiant: ràtios altes, manca de recursos per a la diversitat, aplicació del Decret d’Inclusió sense pressupost, excés de burocràcia i salaris a la cua de l’Estat. Les assemblees han estat clau per organitzar el conflicte des de la base i reforçar la democràcia interna.
Reivindiquem increments salarials, reducció de ràtios, més personal, fi de la burocratització, retorn de la democràcia als centres i internalització dels serveis. L’11F és un punt d’inflexió: la mobilització continuarà fins aconseguir millores tangibles.
