Catalunya
· revista de la CGT
núm. 109 - setembre
2009
|
GLORIOSES
JORNADES
DE JULIOL
Dediquem bona part del prssent número al centenari de la
Setmana Tràgica
o, per ser més honestos, a les Glorioses
Jornades de
Juliol, perquè així és com les veia la gent que va
revoltar-se contra
un ordre injust.
Ens podem trencar el cap i rellegir, remirar, redebatre
i repensar els mil i un condicionants que van portar a la mal anomenada
Setmana Tràgica i a fer que una revolta antimilitarista i
obrera acabés
convertida en una bullanga ciutadana i esdevingués la festa major de la
crema d’edificis religiosos. És evident que l’Església, com ara mateix,
tenia un poder desproporcionat i era el blanc més fàcil per atacar però
és també evident que una revolució, un canvi total d’estructures de la
societat on es desenvolupa, no pot fer-se només cremant convents,
esglésies i edificis religiosos. Les casernes, les comissaries, les
bancs, les fàbriques, les cases dels rics… van quedar fora del foc i
dels objectius dels revoltats del juliol de 1909. I això no va ser
casualitat, no podem ser tan ingenus de pensar que es va cremar el
primer que es va trobar davant i menys que aquests primers i únics
objectius anul·lessin els altres, els que podien fer tombar el moviment
cap a quelcom més seriós, cap a quelcom de més pes, cap a quelcom que
fos veritablement revolucionari.
Per això és important remirar el passat, per veure com la manca de
capacitat per part de l’organització obrera (on Solidaritat Obrera era
forta com a Gràcia la cosa va anar d’una altra manera) i la manipulació
de les masses per part dels que més cridaven i més insultaven (els
radicals de Lerroux)
va fer impossible una revolta que esdevingués
revolució i fes avançar la classe obrera en drets i en llibertats.
No n’hi ha prou amb la gana o les opressions diverses que puguem patir
com a classe o com a individus per fer el pas que ens apropi a la seva
substitució per unes relacions humanes no basades només en els diners i
en les jerarquies. Ara bé, per fer-ho ens cal organització i
organitzacions. Col·laborar els uns amb les altres, tenir confiances
que ara no tenim, ser com un puny per colpejar però alhora no
tallar-nos cap dit per fer-ho. I si s’escau, saber i poder acaronar
quan no calgui pegar.
El reportatge, llarg, l'ha elaborat Jordi Marti i
repassa els principals esdeveniments de la
Setmana, dia a dia. Les entrevistes són dedicades a dos historiadors
del món llibertari i obrerista. L'entrevista llarga és a la Dolors
Marín, que acaba de treure a la llum el
llibre “La
Semana Trágica. Barcelona en llamas, la revuelta popular y la Escuela
Moderna”, i la curta, a la contraportada, és a Ferran Moltó, que
acaba
d'impartir el curs "Les masses i l’obrerisme” dins ‘La setmana tràgica.
Cent anys després’ a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de
Conflent.
L'especial s'acompanya d'altres articles escrits per
Josep Llunas
i Xavier Díez,
columnes d'opinió i recomanacions de
llibres i pel·lícules.
A banda, parlem, entre d'altres, dels vint-i-cinc anys
de lluita per la terra al Brasil i alguns arguments contraris al
tractat de Lisboa, l'actualitat dels ERO i la repressió contra els
treballadors. També presentem l'actualitat d'alguns casos de repressió
en matèrial social (Laura
Riera, Núria
Pòrtulas i Karim
Akbih
Verdaguer).
Aquest número s'acompanya d'un suplement especial de 4
pàgines amb un text elaborat per la Federació
Comarcal del Baix Llobregat de la CGT i il·lustracions del
company
Manolito Rastaman.
"Aquesta no és la nostra crisi, per què hem de pagar-la?" és una eina teòrica per a reflexionar sobre la crisi
capitalista que patim, denunciar el que està passat i oferir
alternatives, vol ser una eina de difusió i promoció de la jornada de
mobilització que prepara la CGT de Catalunya per al dissabte
31
d’octubre a Sant Boi de Llobregat.
|
Descarregar revista Catalunya
(2,3 Mb)