Ginés Puente Pérez
El nou llibre de Jordi Martí i Font, HABACUC, HABACUC!!! Poesia anarquista catalana del segle XIX, publicat per Lo Diable Gros el 2025, amb pròleg del professor Magí Sunyer, és una nova aportació per entendre la dimensió cultural i ideològica de l’anarquisme català del segle XIX. L’obra recupera la figura de Josep Llunas i Pujals, un reusenc establert a Barcelona que, entre 1868 i 1897, va desplegar una activitat intel·lectual i militant extraordinària.
Llunas no va ser només tipògraf i director de revistes com La Tramontana, també va destacar com a poeta, periodista àcrata i pioner del periodisme esportiu. La seva trajectòria sintetitza ideologia i acció cultural, amb una aposta decidida per la llengua catalana com a eina d’emancipació obrera, fet que el converteix en una figura singular dins la Renaixença.
Martí i Font, que ja havia dedicat la seva tesi doctoral i diverses monografies a Llunas, ofereix aquí una recerca exhaustiva que abasta des dels pseudònims utilitzats pel reusenc fins al seu progressiu abandonament de l’activisme arran de la repressió del procés de Montjuïc. El llibre completa la informació aportada per Manuel Vicente i situa Llunas en l’anarcocol·lectivisme, cosa que explica per què la seva proposta cultural va quedar en minoria i va ser condemnada a l’oblit.
Un dels punts més rellevants és la reivindicació de la poesia de Llunas com a part de la “nova literatura popular” del segle XIX. Martí i Font subratlla una paradoxa significativa: disposem de poca bibliografia sobre una literatura que va ser àmpliament consumida fins al 1939. Llunas utilitza aquesta producció com a instrument de combat ideològic, amb versos que oscil·len entre l’humor irreverent i la denúncia social.
El volum recull les poesies més directament revolucionàries i culmina en “La revolució”, poema dedicat a la comuna de París on l’humor desapareix per donar pas a una intensificació ideològica. Tal com assenyala Magí Sunyer al pròleg, aquesta obra confirma Llunas com el poeta revolucionari més important en llengua catalana del segle XIX. Si bé Martí ja havia publicat la poesia completa del reusenc, en aquest llibre concentra l’atenció en la dimensió política i transformadora dels seus textos.
La tasca de Jordi Martí i Font és exemplar: combina rigor acadèmic amb una clara voluntat de restitució històrica. No es limita a editar textos, sinó que els interpreta, els contextualitza dins les propostes estètiques anarquistes del segle XIX i els retorna al lloc que els correspon en la història cultural catalana.
En definitiva, un llibre imprescindible per a estudiosos de la literatura catalana, per a historiadors de l’anarquisme i per a qualsevol lector interessat en les interseccions entre art i política. Jordi Martí no només recupera Josep Llunas i Pujals: el restitueix com a peça clau d’una Renaixença que també va ser anarquista.
