Paula Ibáñez Camprodon i Carla Izquierdo del Río són dues membres de l’organització del FigaFest, un festival transfeminista de Lleida que aquest 2025 celebra deu anys. Al llarg d’aquesta dècada l’han organitzat, any rere any, amb un caràcter anticapitalista i autogestionari, en el qual, totes les artistes i organitzadores són dones i identitats dissidents.
Com va néixer el FigaFest?
P. I. C.: El FigaFest va néixer el 2014-2015, de la inquietud d’un grup de dones que trobàvem a faltar espais, sobretot musicals, on es pogués gaudir de grups de ties. Ara, el moviment feminista i el discurs han evolucionat. No només estem parlant de dones, sinó que tenim en compte un ventall més divers d’identitats. A Lleida teníem un col·lectiu anarcofeminista, vam fer algunes activitats i bastanta formació interna. Llavors, va sorgir la idea de com molaria algun dia poder assistir a un festival on només veure grups de música formats per dones. Érem molt properes a l’Ateneu Llibertari l’Arrel i al CSO La Chispa on, a part d’activitats diverses, també s’hi feien molts concerts, i vèiem que era molt difícil fer una festa i programar algun grup de música que hi hagués alguna tia o alguna identitat dissident o no mixtos. Per això vam decidir que si ho trobàvem a faltar, ho havíem de crear.
Quins valors defenseu?
P. I. C.: Des de principi, volíem que fos un festival feminista, autogestionat, gratuït, perquè tothom hi pogués accedir, i al carrer, sense dependre de subvencions ni de partits. Després, a mesura que van anar passant els anys, vam fer un procés intern per redefinir el festival. Per a consolidar-ne els valors i que no es tergiversés amb els anys, perquè s’han anat renovant les persones que formen part de l’equip motor del FigaFest. D’aquest procés en van derivar uns valors.
C. I. R.: És un festival autogestionat; treballem de forma assembleària, sense subvencions i, sobretot, intentem fer-lo nosaltres mateixes. Té un clar caràcter anticapitalista: no cobrem entrada, tots els productes que es poden trobar són de productores locals.
P. I. C.: Hi ha coses que fins i tot les fabriquem nosaltres, com algunes begudes i els àpats que venem.
C. I. R.: Amb els anys, també hem volgut reservar un espai del FigaFest que tingués un caràcter clarament polític, per a ser un altaveu pels moviments socials de la ciutat. És un festival transfeminista, és a dir, donem espais i altaveu a identitats dissidents. Totes les organitzadores del FigaFest, les persones tècniques de so, les artistes, totes són dones o identitats dissidents. És ecologista: tots els àpats són vegans, recuperem tot el menjar que podem, produïm molt pocs residus…
P. I. C.: També és interseccional. Oferim un ventall bastant plural d’artistes artesanes, col·laboradores dels espectacles… Treballem perquè sigui un espai segur i tenim un protocol de seguretat. I és multidisciplinari: en un primer moment la idea va sorgir entorn de la música, però després vam voler incloure altres disciplines artístiques. Podem trobar grups de música diversa, PD, poesia, teatre, clown, circ, monòlegs, dansa, màgia… I a la zona de mercadet també intentem que hi haja varietat.
C. I. R.: És important remarcar que el FigaFest està ubicat en un context molt concret que és Lleida. És a dir, nosaltres també prioritzem tot un seguit d’artistes que siguen de la zona de Ponent.
P. I. C.: Sovint és una zona oblidada on, segons la gent que és de fora de Lleida, mai hi passa res.
Quina valoració feu d’aquests deu anys de trajectòria?
P. I. C.: Molt bona! El primer any potser van venir una seixantena de persones i ara potser hi passen unes tres-centes i escaig al llarg del dia. La valoració és molt positiva, perquè al llarg d’aquests deu anys hem fet un salt qualitatiu, quant a les persones membres del grup motor. Els primers anys van ser molt durs. S’ho carregaven molt poques persones i era una feina brutal de logística. Al llarg dels anys hem refermat els valors i el discurs. A escala logística, hem creat comissions, s’ha sumat molta gent al carro. Ara, les feines estan més repartides i hem aconseguit que sigui molt més agradable treballar, amb cures i viabilitat per les persones que el preparen. A més, és un festival que la gent coneix i espera. Sents l’escalf de les persones del teu voltant i d’altres llocs de Catalunya. És molt bonic veure moltes cares conegudes durant tots aquests anys. Persones que cada any han vingut i són conscients o partícips de l’evolució del festival i com ha anat canviant.
Queden més FigaFest per endavant?
C. I. R.: I tant! El projecte és molt més sòlid i viable perquè comptem amb més persones a l’organització. És important que iniciatives com aquestes es valoren i no es perden perquè a nivell de territori costa molt trobar un festival transfeminista, autogestionat, anticapitalista i no mixt.
P. I. C.: Sí, s’han de crear alternatives i polititzar l’oci. Esperem que hi haja molts FigaFest més i d’aquí a un temps ens pugueu fer l’entrevista pels 20 anys!
