Guillem Prats Ejarque
Secretari d’organització de la Federació d’Ensenyament de CGT
En el moment de la creació de la Federació d’Ensenyament, el 2020, érem poc més d’un miler d’afiliats, 2 sindicats d’Ensenyament constituïts al territori i 3 nuclis actius. Ara mateix superem els 3000 afiliats, 6 sindicats d’Ensenyament constituïts i 7 nuclis actius.
És a dir, un creixement en volum d’afiliació del 200% en 4 anys i escaig, que ha repercutit (tot i que menys del que voldríem) en un increment de la militància, com es reflecteix en la creació dels quatre nous sindicats.
Aquest creixement en els últims anys, entre d’altres factors, es deu sobretot a les grans vagues per les interines del 2021, la qual cosa demostra el que ja sabíem, que la clau de volta per créixer és l’acció sindical. Els objectius fundacionals que ens vam marcar a l’inici de la Federació van ser reforçar els territoris i sectors en creixement incipient, aprofitant alhora la força dels sectors i sindicats amb més empenta tot garantint els nostres principis bàsics; és a dir, el principi confederal i un funcionament assembleari i horitzontal.
Cinc anys més tard, seguim, amb una estructura més federal i equilibrada territorialment, i treballant per aconseguir també un equilibri sectorial en el qual cada subsector se senti seva la Federació. Per això, la nova Secretària General, la Laura, és la primera que no és de Pública no Universitària, el sector majoritari de la nostra Federació.
Una reflexió final, que m’ha perseguit sempre aquests anys. La Federació d’Ensenyament, com qualsevol altra estructura orgànica de la CGT, no és res per se. Les estructures orgàniques només serveixen si ens les creiem, les dotem de contingut, i les convertim en eines útils al servei de la nostra militància. Si la militància no en veu la utilitat, ja podem fer mil Plens, Congressos i Plenàries, i nomenar tots els SP que vulguem, que no serviran per res.
