Cuidem, ens cuiden. De l’individual al col·lectiu
Rosalia Molina Puyalón i Ada Guijarro Moliner
Grup Llibertàries
Un any més la CGT vam celebrar la Escuela Libertaria d’Estiu a Ruesta, un espai de trobada i discussió i d’aprenentatge, en el qual totes podem aportar les nostres experiències i sabers per a enriquir-nos mútuament.
Amb la participació de més de setanta persones, les companyes i companys de diferents territoris vam conviure durant tres dies per conèixer-nos mentre apreníem. Durant l’intercanvi d’experiències es van desplegar la sororitat, l’ajuda mútua, les cures i moltes ganes d’avançar. Tot això, en un ambient enriquidor i segur, emmarcat en un entorn natural fabulós.
Es va començar amb fent una passejada relaxant per a conèixer el projecte i l’entorn, en la qual Víctor Iguácel, responsable de Coordinació de Ruesta, ens va explicar la seva història, el context territorial i els notables avanços en la seva reconstrucció.
S’ha de posar de manifest la bona harmonia de la trobada durant els moments lúdics, com el concert del grup The Birra’s Terror, perquè, tal com deia l’Emma Goldman,“Si no podem ballar, aquesta no és la nostra revolució”
Seguint la línia cultural, vam veure la pel·lícula Pride (2014), inspirada en fets reals que mostren la solidaritat i el suport mutu entre col·lectius de la classe treballadora.
Els debats plantejats van tractar sobre els següents temes:
- Justícia Restaurativa en la resolució de conflictes, a càrrec de Carmen Arnaiz, Secretrària d’Acció Social.
- Ecofeminisme, amb la intervenció de Marina Gros, de l’Àrea d’ecofeminismes d’Ecologistes en Acció.
- Qui ens cuida: propostes de cures comunitàries, a càrrec de les companyes Rafaela Pimentel i Lucrecia Sainz, del col·lectiu Territori domèstic.
- Les cures institucionals, amb la intervenció de les companyes M. Isabel Calvo, Virginia M. P. Matín i Anahí Rosanna Porras, del SAD de Madrid.
Les assistents vam debatre sobre les cures i les estratègies per posar la vida al centre, quan les presses del dia a dia, els requeriments incessants del capitalisme i les pròpies dinàmiques de la vida actual ens allunyen de gaudir de la vida i de la convivència. A més a més, vam conèixer la lluita duta a terme pel moviment de les Treballadores de la Llar, les quals cuiden la llar i les persones dependents. Aquestes tasques són un dels treballs realment imprescindibles i necessaris per a la vida.
Vam aprendre molt de les propostes de cures comunitàries que van anar desenvolupant les companyes ponents. Aquests treballs són el motiu d’existir de les professions sanitàries, ja sigui en la Sanitat Pública o en altres institucions de l’àmbit on treballen les companyes del SAD. Mitjançant les seves experiències i reivindicacions, vam poder debatre entorn d’aquesta lluita que totes coneixem i aprofundir, especialment, en les propostes de cures comunitàries: una estratègia contra el capitalisme, el racisme, el patriarcat i el colonialisme, que pretenen posar l’acumulació i l’extractivisme il·limitat com a eix central de les nostres inquietuds.
Un dels debats amb més participació –i en el qual cal seguir aprofundint– , es formulava amb questes preguntes: “Dins de les organitzacions en les quals tantes de nosaltres estem, en la mateixa CGT, tenim en compte les cures a l’hora d’interactuar? Ens cuidem les unes a les altres? Cuidem la nostra organització?”. Respondre-les ens va portar a explorar, conèixer i reflexionar juntes la nostra realitat. En afegit, vam incidir en la perspectiva de la justícia restaurativa a l’hora d’enfrontar conflictes i sobre com és la nostra interacció amb altres organitzacions en tantes plataformes en les quals confluïm.
Situant la qualitat de les relacions com a principal biga i sustentació de la vida, va resultar impactant observar la precarització i deterioració del principal factor de manteniment de la vida. Sense aprofundir en les causes d’aquest fenomen, ens vam conscienciar de la necessitat d’explorar aquest tema, fins i tot des del punt de vista de la redefinició de les cures, de les conseqüències de la seva absència, la seva relació amb els autèntics desastres relacionals a nivell social i l’autèntica necessitat de situar-ho en un primer pla en l’actualitat, d’establir mesures eficaces de prevenció i desprecarització que vagin des de l’individual a l’institucional i orgànic. Sense el principal factor de manteniment de la vida, no hi ha vida.
Tot plegat ens condueix a una conclusió clara: cal situar les cures en un primer pla i establir mesures eficaces de prevenció i desprecarització que abastin des de l’àmbit individual fins a l’institucional i col·lectiu. Sense aquest factor principal de manteniment de la vida, senzillament, no hi ha vida.
En l’assemblea de valoració es va constatar la importància d’organitzar i participar en l’Escola Llibertària. Les persones participants valorem molt positivament les ponències plantejades, així com les companyes ponents, que ens van aportar molts aprenentatges.
Es va tancar l’Escola Llibertària, amb un “Fins la propera, seguim”.
