Text: Rosalia Molina
Foto: Sergi Grau
Parlem amb Saturnino Mercader, Merca. Sindicalista de la CGT, activista, extreballador de TMB, ara jubilat. Merca va estar embarcat durant 36 dies en un dels vaixells de la Global Sumud Flotilla.
Quins objectius i motivació et van portar a voler participar a la flotilla?
Sempre m’ha interessat la qüestió de Palestina, ja que és un poble ocupat. Ja al juny vaig participar en la marxa que va arribar fins a Egipte per intentar entrar a Gaza, però el govern egipci ho va impedir.
Tots estem veient un genocidi en directe. Jo tenia temps i energia per poder participar. L’objectiu concret era trencar el bloqueig marítim, demostrar que es podia fer i que arribessin els materials sanitaris i els aliments.
Quina formació o requeriments us demanaven per embarcar-vos? Quantes persones i de quines nacionalitats éreu al vaixell on tu vas estar?
Sí, hi havia requisits. A Espanya es van presentar 3.000 persones, globalment 28.000 persones de 42 països. Es va fer una tria, es van tenir en compte persones amb poder mediàtic de diferents països: Polònia, Argentina, Brasil, Espanya… També periodistes.
Vaig preguntar per què m’havien triat i em van respondre “per la teva tranquil·litat”. Em va agradar poder representar les treballadores.
El meu vaixell era per 10 persones i hi anàvem 23, de 9 països diferents. Hi havia problemes als lavabos, ens dutxàvem amb aigua salada i ens van preparar pels moments dels atacs sionistes i la detenció.
Com va ser l’experiència? Què destacaries? Com era el dia a dia?
El viatge es va allargar molt per motius tècnics. Pensàvem arribar el dia 28 i es va arribar el dia 1.
L’experiència va resultar molt maca i enriquidora, amb gent molt diferent però amb els mateixos objectius. Jo no sabia anglès, però m’ajudaven per entendre’ns.
Sense voler-ho em vaig convertir en redactor, informador, col·laborador i veu de la CGT. Jo no havia dit a ningú que anava a la flotilla i moltes companyes ho van saber quan em van veure marxar. Vam decidir que cada dia informaria del que anava passant i això va servir molt a tota l’organització. Vaig veure molt important i necessari que les treballadores estiguéssim representades.
Com us va tractar el govern sionista durant la vostra detenció?
Estàvem preparats per als atacs, però vam tenir por quan l’exèrcit israelià, amb soldats joves, enormes i carregats d’armes, ens va detenir. Vam estar un dia sencer dins els camarots sense saber què anaven a fer amb nosaltres, només bevent aigua. En un moment ens van treure i ens van portar a una esplanada, on va aparèixer el ministre d’Interior israelià, Ben Gvir, encara més d’ extrema dreta que Netanyahu, que ens acusava de terroristes. Ens van emmanillar, amb una bena als ulls, sense menjar ni beure, ens van fer interrogatoris, etc.; i ens van posar en furgons amb aire condicionat molt fred, sense gaire roba i sense saber on ens portaven. Aquí sí que vaig passar por i vaig pensar que no ens en sortiríem. Ens van portar al desert de Nègueb, a una immensa presó, ens anaven canviant contínuament de cel·les per desorientar-nos. Finalment ens van alliberar, suposem que per pressió dels governs. Va aparèixer el cònsol d’Espanya. Aquest era un dels objectius, provocar que els governs s’impliquessin al conflicte.
Després de treure’ns de la presó ens van deportar en un avió, vestits de presoners.
Estava pactat que alguns signaven la deportació voluntària i d’altres no la signàvem. Eren tan importants els que signaven i tornaven abans per poder anar denunciant (es va decidir que fossin les persones més mediàtiques) com els que ens quedàvem per tal de fer pressió als governs perquè s’impliquessin en les nostres alliberacions.
Quina valoració fas de tot el moviment Global Sumud Flotilla? Què creus que caldria continuar fent?
La valoració és molt positiva. Es va aconseguir molt ressò mediàtic i molta visibilització, des de les lluites aturant la volta ciclista per tot l’Estat espanyol, fins a la vaga general del dia 15, la qual va ser un èxit pel que fa a la participació a la manifestació, tant a casa nostra com als milers de convocatòries i manifestacions arreu del món.
Ara el que cal fer és continuar la lluita, perquè Palestina continua sotmesa a un genocidi constant i a ningú se li han demanat responsabilitats.
Seguirem lluitant fins aconseguir l’alliberació del poble palestí.
