Núria Losada Pla
Secretària de Salut Laboral de CGT Catalunya
Segons dades del Ministeri de Treball, Espanya va registrar 796 morts relacionades amb la feina el 2024, un augment del 10,4 % sobre les 721 del 2023. Observem que la mortalitat creix força més que el nombre total d’accidents amb baixa (que ha crescut només un +0,5 %), fet que indica que els accidents són més greus o menys prevenibles. 150 d’aquestes morts van ser derivades d’accidents in itinere (anant o tornant de la feina), amb un increment del 7% comparat amb l’any anterior.
Cal recordar que en la definició d’accident mortal s’inclouen les morts que es produeixen els 12 mesos posteriors al sinistre, pel qual les xifres encara seran superiors a finals d’any.
El sector amb més defuncions van ser el sector serveis, seguit de la construcció, la indústria i l’agricultura.
La mortalitat laboral a Espanya s’enfila un 10% el 2024 i frega les 800 víctimes
El sector serveis acapara el major nombre d’accidents mortals, pràcticament un 16% més que l’any anterior, amb 44 morts més. El segueix la construcció, amb 4 morts més que l’any anterior, i la indústria, amb 20, mentre que a l’agricultura el nombre no varia.
Quant a dades a Catalunya durant el 2024, fins a 108 persones van perdre la vida a la feina, 82 durant la jornada laboral i 26 in itinere. Això és un 12% menys que l’any anterior, però des del 2013 ja són 1.074 els treballadors morts en accidents laborals a casa nostra.
De les 67 morts en jornada que consten a les dades provisionals, 30 van ser per causes no traumàtiques (infarts, vessaments cerebrals, etc.), 16 per xoc, cop o col·lisió contra un objecte en moviment, 11 per atrapaments, aixafaments o amputacions, 8 per aixafament sobre o contra un objecte immòbil, 2 per contactes elèctrics, tèrmics o amb substàncies perilloses, i 1 per contacte amb un agent material tallant, punxant, dur o rugós.
El fort augment de la sinistralitat mortal en general ens està advertint que els problemes estructurals de la prevenció a Espanya continuen sense resoldre’s.
Els sectors de la construcció i l’agricultura, seguits del sector de la indústria tenen una taxa d’incidència de morts per treballador més alta que altres sectors, malgrat que en nombre absolut no siguin els més grans.
Les causes principals dels accidents de treball són multifactorials, però principalment es tracta de sectors on els llocs de treball impliquen feines d’alt risc físic, ús de maquinària pesada i eines o substàncies perilloses, sovint amb condicions ambientals desfavorables.
Des del punt de vista empresarial ens trobem que són sectors que presenten altes taxes de subcontractació i fragmentació laboral en petites empreses, generalment amb unes condicions més precàries que poden afectar la cultura preventiva i tenir mancances formatives en seguretat.
La construcció és probablement el cas més paradigmàtic: obres on l’empresa principal subcontracta múltiples empreses petites i autònoms. Això provoca que sovint la coordinació preventiva sigui deficient, hi hagi cadenes llargues de subcontractació i treballadors sense formació adequada o recursos preventius insuficients.
En l’agricultura també ens trobem que és un sector amb molta presència de temporers contractats per empreses de serveis agraris o per ETT, i on gran part de les explotacions són petites i familiars, sense estructura preventiva, i la subcontractació es centra en les campanyes estacionals, fet que n’agreuja la precarietat.
En el repartiment i la paqueteria (Amazon, Glovo, etc.), la cadena de subcontractació i l’ús de falsos autònoms genera precarietat i un alt risc laboral, sense control preventiu real.
En la neteja i serveis auxiliars es tracta majoritàriament d’empreses petites o subcontractades per grans corporacions i administracions. El fraccionament provoca que els treballadors passin per múltiples centres de treball sense protocols homogenis de seguretat o avaluacions de riscos que reflecteixin les realitats de cada lloc i centre de treball.
En hostaleria i restauració, també es troba molta subcontractació de cuines centrals, càterings i contractes temporals via ETT. Les petites empreses i establiments familiars sovint no tenen plans de prevenció estructurats, o recorren a serveis de prevenció que treballen amb una política de mínims, i per tant una prevenció poc efectiva.
En tots aquests àmbits, la subcontractació i la fragmentació empresarial es tradueixen en una manca de coordinació preventiva, dificultat de control per part de la Inspecció de Treball, una major precarietat i rotació de plantilles, i una menor inversió en seguretat per part de petites empreses i subcontractes.
En el sector serveis ens trobem amb un sector que engloba comerç, hostaleria, educació, sanitat, administració, transport, logística, etc. Tot i una menor incidència, la gran quantitat de treballadors fa que el nombre absolut de morts sigui elevat. Aquest sector està afectat per una major exigència de mobilitat, amb treballadors amb jornades fora de la seu principal o desplaçaments habituals presenten més risc d’accident de trànsit, combinat amb altres tipologies d’accidents, juntament amb altres factors de risc. Per exemple en el sector transport ho podem relacionar amb manteniment deficient, pressió de temps, jornades qüestionables, i accentuació de la precarietat i “uberització” del sector. No obstant hi ha molts més factors a tenir en compte que varien segons el subsector, i que cal relacionar amb la causa de la mort.
Tot i la responsabilitat solidària de l’empresa principal en matèria de seguretat i salut, per evitar que la fragmentació serveixi per eludir obligacions, aquests aspectes continuen sent un motiu important de mancances en prevenció i d’accidents de treball.
Per combatre aquestes problemàtiques des de l’acció sindical, algunes estratègies serien:
- Exigir més controls i inspeccions específiques en subcontractació.
Pressionar la Inspecció de Treball perquè faci actuacions planificades en sectors amb alta subcontractació (construcció, agricultura, logística, neteja, hostaleria). - Denunciar els casos de cessió il·legal de treballadors o falsos autònoms.
- Impulsar la clàusula de responsabilitat solidària real.
Fer campanya perquè l’empresa principal respongui econòmicament i penalment de tots els incompliments preventius dels subcontractats. Això vol dir sancions més fortes quan la coordinació de seguretat falla.
- Negociar convenis col·lectius que limitin la subcontractació.
Incloure clàusules que:
- prohibeixin subcontractar tasques habituals i permanents,
- obliguin a igualtat de condicions salarials i preventives per als subcontractats,
- estableixin límits a l’ús d’ETT en determinats sectors.
- Organitzar campanyes de sensibilització i denúncia.
Visibilitzar públicament accidents vinculats a subcontractació i precarietat. Utilitzar mitjans, xarxes i informes per denunciar que darrere molts accidents hi ha empreses que han externalitzat riscos.
- Enfortir la presència sindical en petites empreses. Promoure la figura de l’agent sindical territorial de salut laboral.
Crear xarxes de delegats territorials o sectorials que donin suport als treballadors de petites subcontractes on no hi ha representació sindical, per detectar riscos i fer denúncies.
