Adrián Zarco Santiveri
Al novembre de l’any passat la CGT Catalunya va superar les 25 mil afiliacions. L’arribada a aquesta xifra es deu a la dinàmica de creixement exponencial que s’experimenta des de fa uns anys, per una banda, i, per l’altra, al protagonisme en la conflictivitat sindical, amb el lideratge des de fa deu anys en la convocatòria i seguiment de vagues a Catalunya. Acció sindical, conflicte i creixement en afiliació són els tres eixos sobre els quals se sustenta en aquests moments la CGT.
Mentre s’escriu aquest article (desembre del 2025) el sindicat té en marxa una sèrie de conflictes que esdevenen una mostra de la seva activitat i dinamisme. Aquest accent en el seu caràcter reivindicatiu i l’actitud de no defugir del conflicte s’ha posat de manifest la passada tardor.
Un dels punts calents en l’actualitat és l’Ajuntament de Barcelona, on s’estan donant vagues parcials: dos al novembre i, de moment, al desembre una per les escoles bressol i una altra que afecta a tot l’Ajuntament. El conflicte s’emmarca en la negociació del nou conveni, que per la CGT és lesiu pels drets dels treballadors i treballadores.
Per aquest motiu, la secció sindical està impulsant mobilitzacions als carrers, amb manifestacions, recollida de signatures i demanar que el conveni sigui ratificat pel conjunt dels treballadors i treballadores. Les escoles bressol són la punta de llança en el conflicte, ja que és on el malestar es fa més patent i hi ha una dinàmica més gran de mobilització. “Per nosaltres és un model a intentar replicar a tot l’Ajuntament, que totes les companyes estiguin organitzades als centres de treball, per tal d’activar el model sindical que dona resultats, el del conflicte i la confrontació”, afirmen des de la secció.
Dins de Barcelona, la CGT està plantant cara en altres àmbits. Un cas paradigmàtic és el parc d’atraccions Tibidabo, gestionat per l’empresa pública BSM, que es basa en un model de contractació temporal, molt precària, amb l’excusa que és treball per joves. La secció sindical, que pertany al Sindicat d’Espectacles, Art Gràfiques, Audiovisuals i Comunicació, ha demanat millores com la pujada de plusos congelats i una major estabilitat, però ha topat amb la intransigència de l’empesa.
Al Berguedà, a la residència de Mont Martí, de l’empresa Domus VI, les treballadores de l’àmbit de la discapacitat psíquica porten mesos de mobilitzacions, com assemblees o concentracions i inclús una compareixença al Parlament, després que el seu dret de vaga fos vulnerat, mentre els pocs drets que es reconeixen no s’apliquen a tota la plantilla. Mentrestant, la vaga indefinida del Tossalet continua en marxa, fruit de les negociacions fracassades amb la Federació Catalana de Natació.
A l’Ensenyament, la CGT ha estat un dels sindicats que ha encapçalat les últimes mobilitzacions. El dia 15 de novembre una marea humana va desbordar els carrers de Barcelona per a recuperar el poder adquisitiu perdut, reduir les ràtios a les aules i augmentar la democràcia als centres. “Estem orgullosos de la mostra de força que vam aconseguir fer en la mobilització el 15 de novembre, amb més de trenta mil treballadors de l’educació pública manifestant-nos als carrers de Barcelona”, declara Pere Timoner, delegat sindical. La CGT va aconseguir que hi arribessin autobusos des de Lleida, Terres de l’Ebre, Reus, Tarragona i altres punts del país.
Des d’aleshores s’ha iniciat un calendari de mobilitzacions que apunten cap a la vaga. Dani Sànchez, Secretari d’acció sindical de la Federació d’Ensenyament, assenyala el canvi d’orientació en les demandes: als anteriors cicles reivindicatius es ficava l’accent en la qualitat de l’ensenyament, mentre que ara s’enfoquen les demandes en l’increment dels sous, ja que el personal educatiu català és el menys pagat de l’Estat. Això ha comportat una dinàmica d’unitat de tots els sindicats representatius del sector per la voluntat dels treballadors per aconseguir aquest increment salarial. La CGT Ensenyament espera que el procés acabi en vagues massives.
La presència de la CGT es va incrementant, tal com ho mostren l’augment en delegats al sindicat de banca de Barcelona o l’inici de nous nuclis com el del Moianès. “Pretenem cobrir el buit de cultura sindical existent actualment al Moianès i convertir-nos en una eina de lluita de la classe treballadora de la comarca”, expliquen des del nou nucli.
“Aquest 2025 hem afiliat gairebé 4.500 persones, el que demostra que és un creixement sostingut en el temps i exponencial, cada any afiliem més persones que l’any passat, i això és una bona notícia tant per la classe treballadora com per la nostra organització i una mala notícia per tots els explotadors”, conclouen des de CGT Catalunya.
