Laura Gené i Sanz
Secretària General de la Federació d’Ensenyament
Aquest curs ha estat intens en acció sindical al lleure. Fa poc més d’un any presentàvem la “Guia d’autodefensa als casals i colònies”, i hem tingut un curs farcit de vagues, noves seccions sindicals i conflictes.
El primer dels conflictes, i el més llarg de tots, el vam encetar només començar el curs. Les educadores i cuineres dels menjadors escolars a Sant Cugat van organitzar-se per fer front a un dels grans monstres del sector: Fundesplai. Ens trobàvem amb nòmines mal pagades, hores extres que no es cobraven, permisos remunerats denegats, subrogacions mal fetes, canvis d’horaris fets de manera unilateral i sobretot un ambient de treball que començava a ser irrespirable.
En poques setmanes, es va crear una nova secció sindical a Funbrain, on les educadores ambientals estaven contractades com a monitores i no se’ls reconeixia ni la categoria laboral, ni el sou. El que en un inici era una reivindicació, es va acabar convertint en una exigència, arran de la mala reacció de l’empresa, que va agafar el camí de les amenaces, les sancions sense justificació i l’acomiadament deliberat de cinc companyes.
Les intèrprets de llengua de signes no s’han quedat enrere i també han fet un doble pols a la Fundació Pere Tarrés i al Departament d’Ensenyament. D’una banda, per la defensa dels seus llocs de treball però també pel reconeixement dels canvis substancials que pateixen cada curs. A més, han exigit el pagament dels desplaçaments i l’ampliació de jornada per la preparació de la necessària pel desenvolupament de la seva tasca amb garanties.
En aquest context de lluita del sector, s’hi afegeixen els casals d’infants dels centres cívics de Barcelona, gestionats per diferents empreses, que també reclamen la dignificació i reconeixement de la seva feina amb pujades de categories laborals i ampliació d’horaris.
Els segueix un nou conflicte als menjadors escolars, també a Barcelona, de la mà de l’empresa AESA. Tot i que les primeres trobades amb l’empresa semblaven anar per bon camí: cobrar el dia 30, fer les crides quan toca, remunerar les hores de gestió… tot es va torçar quan, amb la reconversió d’una escola a institut-escola, es van canviar els horaris de l’espai del migdia i l’empresa es va negar a aplicar les mesures de negociació col·lectiva que marca l’Estatut dels Treballadors.
I finalment, el conflicte més recent. Als casals del mes d’agost que ofereix l’Ajuntament de Barcelona, l’empresa Nascor Formación, ha aprofitat el canvi de licitació per rebaixar els sous i retallar els horaris, així com ha intentat generar un sentiment d’individualisme i competitivitat entre la plantilla, que no els ha funcionat.
Tot plegat ha desembocat en 6 vagues convocades amb un total de 45 jornades de vaga. Dues d’elles ja les hem guanyat: Fundesplai ha renunciat al contracte de l’Institut-Escola Catalunya i l’empresa entrant ha acceptat totes les reivindicacions de la vaga indefinida, inclòs el retorn als salaris anteriors a la subrogació amb Fundesplai. La vaga de Funbrain també ha estat tot un èxit amb el reconeixement de les categories laborals i un augment salarial del 34% a la plantilla d’educadores. Per la seva banda, Pere Tarrés i el Departament d’Ensenyament han ampliat el temps del contracte de les intèrprets i estan treballant en un nou plec que hauria d’incloure i preveure els desplaçaments i l’estabilització de la plantilla, amb el compromís de treballar per a la internalització del servei. L’Ajuntament de Barcelona, per la seva part, està ampliant les jornades laborals dels casals infantils de la ciutat, alhora que pujarà la categoria laboral de les plantilles en els nous plecs.
Mentrestant, les batalles laborals a AESA i Nascos Formación continuen vigents.
L’experiència en el lleure ens demostra no només que les vagues funcionen sinó que l’autoorganització i el suport mutu són la via per combatre i revertir la precarietat. Més enllà de les vagues com a punta de l’iceberg dels conflictes, aquest any s’han creat set seccions sindicals noves, hem guanyat per golejada totes les eleccions on ens hem presentat, com també la majoria de les denúncies a inspecció de treball, i hem doblat l’afiliació del sector. Ara ens toca continuar formant-nos, consolidar el 10% de representació per tombar el taulell de negociació del conveni i caminar cap a la vaga de tot el sector. Per tot plegat, el 4 d’octubre farem una trobada de treball on entre totes dibuixarem el full de ruta que ens tregui de la precarietat i posi en el mapa un sector tan necessari com menystingut.
