Maurici Victory Molné, CGT Ensenyament
Octubre de 2025, les lluites contra el genocidi del poble palestí es troben en plena fase de creixement de tensió després de les protestes que han acabat amb la cancel·lació de la Vuelta Ciclista a España. A Catalunya, una onada de mobilitzacions s’aixeca a través de la solidaritat amb la Global Sumud Flotilla, que després mutarà en una vaga general. En aquest episodi de solidaritat amb Palestina, els Mossos d’Esquadra canviaran les normes de joc.
El dia 2 d’octubre a la plaça de la Carbonera, a Barcelona, en acabar una de les múltiples manifestacions la policia farà ús per primer cop durant aquestes mobilitzacions del gas pebre OC, acció que es repetirà diverses vegades fins al dia de la vaga general, el 15 d’octubre. En aquest dia es donarà la intervenció més sonada de totes a la rampa de la plaça dels Països Catalans, a Sants Estació.
L’equip de bàsquet Hapoel de Jerusalem, representant de l’ens sionista, jugava aquell dia de vaga un partit contra el Baxi de Manresa. L’equip israelià encara es troba allotjat a l’hotel Barceló, a sobre de l’estació de Sants, quan arriba el piquet central de la vaga. Aquesta coincidència obre un possible: per mitjà de resistència pacífica, bloquejar la sortida dels autocars que transportaran els jugadors. En un moviment que agafa per sorpresa els Mossos d’Esquadra, vaguistes ocupen la rampa de Sants Estació impedint la sortida dels vehicles. L’objectiu: generar un efecte crida perquè la multitud s’aglomeri de manera que el dispositiu policial es vegi desbordat i s’hagi d’avortar el transport de l’equip i en última instància se suspengui el partit.
Tot i l’acumulació de manifestants, que fa difícil la seva dissolució per part dels Mossos, la resistència plantejada de bloqueig es desfà d’un moment a l’altre. Regna la confusió, els vaguistes marxen corrent, tossint, sense poder respirar, la gent surt entre un cordó policial que la rep amb empentes i finalment es refugiarà al carrer del cantó. Què ha passat? Els Mossos d’Esquadra han fet ús del gas pebre OC contra la plantada que resistia sense violència, ruixant-la de forma totalment desmesurada a una distància mínima. Tocats i enfonsats, la intervenció policial s’imposa. La zona és desallotjada immediatament i passen els autocars amb els jugadors de bàsquet de l’equip israelià. La ruixada de gas pebre ha estat tan excessiva que fins i tot membres del dispositiu policial han resultat afectats. A la tarda, durant la manifestació, es tornarà a fer ús diverses vegades en diferents llocs.
Les actuacions policials d’aquests dies obren interrogants, plantejats en una querella conjunta que vam presentar les diferents organitzacions que vam tirar endavant la vaga (sindicats i no sindicats) i que va ser rebutjada fa uns mesos. Quin és el protocol d’ús del gas pebre? La resposta actual per part del govern és que està en revisió. Qui va donar les ordres per fer ús de l’arma química? Segons Interior, va ser una actuació autònoma per part de la Brigada Mòbil, la qual va actuar sense ordres explícites del Centre de Coordinació (CECOR). Així doncs, Núria Parlon, consellera d’Interior, s’eximeix de responsabilitats en l’actuació policial.
Aquests interrogants, amb sengles respostes, ens porten a la clara conclusió que ens trobem davant d’un excés policial. És necessari que com a sindicalistes fem ressò d’aquest fet per tal d’evitar per tots els mitjans que es normalitzi l’ús d’aquesta arma lesiva al territori. Perquè si això passa, què quedarà el nostre dret de vaga? Què succeirà quan ens plantem davant un desnonament i ens rebin amb gas? Temps foscos corren i ens caldrà, ara més que mai, posar la nostra imaginació al servei de la lluita si volem continuar fent ús de l’arma de resistència d’una forma efectiva.
