Per què ens mobilitzem i què defensem les i els pensionistes?

Tal com diem constantment, volem deixar clar que la lluita que les i els pensionistes duem a terme durant tots aquests anys, no és per un afany egoista de defensar només el que és nostre, com intenten de convèncer-nos des dels mitjans de “manipulació” i des dels estaments polítics i financers, amb un afany de confondre i dividir-nos entre les persones que estan  actives i les pensionistes. Les i els pensionistes som persones que formem part de la classe obrera; per tant, ho fem per la defensa de tots aquests drets socials que veiem que ens estan prenent, entre ells el Sistema Públic de Pensions, que mou molts milions, i a més hi ha els voltors financers, que com a llops famolencs volen quedar-s’ho tot.

Llegeix més

Desigualtat econòmica i salut

Com ens afecta la desigualtat econòmica en la salut? Els intents de suïcidi en els barris més pobres de Barcelona tripliquen la mitjana de la ciutat i són 7 vegades majors que en els barris rics. Segons l’estudi de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, en els barris on un 40-50% de la gent té problemes per arribar a final de mes, els intents de suïcidi es disparen i els problemes de salut mental es cronifiquen i medicalitzen. Segons la mateixa agència, el 2022, l’esperança de vida entre els barris més pobres, com Ciutat Vella o Nou Barris, i Sarrià-Sant Gervasi, és de 10,6 anys de diferència. Una sanitat pública saturada, malalties laborals cronificades, o l’ansietat, així com una mala alimentació i l’exposició a l’alta contaminació, apunten com les principals causes de la diferència.

Llegeix més

L’atac reaccionari dels funcionaris de presons

Perquè ha augmentat la conflictivitat a les presons?

L’assassinat de la Núria, treballadora de cuina de la presó Mas d’Enric (Tarragona), el passat 13 de març, va fer esclatar una vaga de funcionaris de presons a Catalunya. Les carcelleres van manifestar que el motiu de la vaga era la insostenibilitat d’una situació laboral que les exposava cada vegada a més violència i que no se sentien segures al seu lloc de treball. Les principals demandes eren: més seguretat, més personal i més recursos. Encara que la mort de la treballadora a mans d’un pres va precipitar les protestes, les demandes vénen de lluny.

Llegeix més

L’agressió sexual mediàtica i el mite de les manades

Alícia Bofarull i Castro, facultativa del Departament de Barcelona del Instituto Nacional de Toxicología y Ciencias Forenses (en endavant INTCFB). Sindicat Administració Pública de Barcelona de la CGT

La idea actual que les violències sexuals són una expressió bàsica de la dominació patriarcal envers les dones és relativament recent i dista de ser assumida àmpliament a nivell social i institucional.

Llegeix més