Lorién Cirera Sancho
Fa uns anys, quan la inflació va començar a disparar-se, els experts i opinadors de la patronal van alçar la veu: fins que la inflació s’estabilitzés, la seva càrrega havia de “repartir-se” i les pujades salarials havien de mantenir-se per sota de l’IPC, perquè els beneficis perillaven i la situació corria el risc de descontrolar-se i desestabilitzar tota l’economia.
Llegeix més
Iru Moner, Secretari d’Acció Social de la CGT Catalunya
Des del govern i els sindicats del règim se’ns escup a la cara que l’economia va «com un tiro», que cada dia som més les persones donades d’alta a la Seguretat Social, que l’ocupació creix i que els salaris “aguanten”. Però la gent mirem els diners que tenim a final de mes i sentim una altra cosa. Entre 2021 i 2024 hem patit una de les majors pèrdues de poder adquisitiu dels darrers anys. No per una fatalitat inevitable, ni per culpa d’un virus o d’una guerra, com ens han intentat fer creure, sinó per un saqueig planificat: salaris que pugen poc, preus que es disparen, beneficis empresarials en màxims històrics i un preu de l’habitatge impossible.
Llegeix més
Rubén Martínez i Adrià Rodríguez, IDRA – Institut de Recerca Urbana de Barcelona
L’encariment dels aliments s’ha convertit en una de les principals tensions per a les llars treballadores. Des de 2020 els preus dels aliments s’han encarit un 34%. L’habitatge i l’alimentació són avui les seves dues principals despeses. A l’àrea metropolitana de Barcelona, gairebé una tercera part dels ingressos se’n va al lloguer i una quarta part a omplir el cistella de la compra. Això deixa a les famílies poc més d’un 40% del pressupost per afrontar la resta de necessitats essencials, amb un marge ínfim per sostenir vides dignes.
Llegeix més
Adrián Zarco Santiveri
El 29 d’octubre de 2024 una catàstrofe assolava l’Horta sud del País Valencià, tot i que també va afectar altres municipis del País, de Múrcia, Castella la Manxa, Andalusia i Catalunya. Les inundacions, generades per la DANA (o Depressió Aïllada en Nivells Alts), van suposar greus pèrdues materials, com destrosses a cases, carrers, vehicles, infraestructures, i, sobretot, més de 230 morts. Alguns d’ells tornaven de la feina, d’altres estaven a casa seva quan es van veure sorpresos pel terrible fenomen meteorològic.
Llegeix més
Carme Jareño i Peris
Secretària de la Dona de la FL de València i treballadora de FGV-Metrovalencia
Fa quasi un any patirem al País Valencià la barrancà més forta dels últims temps. Hauríem de buscar en la memòria gràfica per posar dades. A València ciutat hi hagué una riuada al 1957. A la comarca de la Ribera, recordem la pantanà de Tous al 1982.
Llegeix més
