Gemma Casal i Fité
Antropòloga i membre de Fruita amb Justícia Social – CGT Lleida.
El passat 12 de juliol, la població de Torre Pacheco es convertia en l’epicentre d’una onada d’aldarulls racistes promoguts per la ultradreta. Una onada de joves (i alguns no tan joves), atrets per l’augment de discursos d’odi a les xarxes i les crides d’abanderats neofeixistes es personaven a la localitat murciana per convertir-se en justiciers d’una agressió contra un dels seus habitants.
Llegeix més
Adrián Zarco i Max Josep Van Kreveld, investigadors predoctorals a la UdL
Aquests últims mesos a la Universitat de Lleida s’ha engegat el debat entorn de les condicions de les treballadores predoctorands, un dels col·lectius més precaris de l’àmbit acadèmic. Els anys 2019 i 2020 companyes de la CGT havien impulsat el col·lectiu Doctorands en Lluita per reivindicar el quart any de contracte en comptes dels tres actuals i el pagament d’indemnització per acomiadament, entre altres millores. Tanmateix, el final del contracte de les persones més implicades i la pandèmia van aturar l’activitat desplegada entorn a la problemàtica.
Llegeix més
Manel Aisa Pàmpols
Les democràcies, i més les noves democràcies, carregades de lleis i reglaments, acotant cada aspecte de la vida l’únic que fan és trencar i menysprear la llibertat individual i col·lectiva; tot el contrari del què diuen protegir. Des dels seus despatxos, els polítics gaudeixen de fer lleis i reglaments, i amb això queden satisfets; però no van enlloc.
Llegeix més
Vicenç Pujals
«A vegades la pau no és més que por». Ho cantava Raimon els grisos anys seixanta. La pau, la por. Quan els grans propietaris rurals van reconstituir el Sometent Armat de la Muntanya de Catalunya el 1855, ho van fer sota un lema que deia: «Pau, pau i sempre pau». La por, la pau, sovint són dos plats d’una mateixa balança.
Llegeix més
Daniel Pardo Rivacoba, de l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic
A aquestes alçades els antics mantres oficials «el turisme és bo per a tots» i «el turisme és una fàbrica sense fums» estan més que superats, i han estat substituïts en bona mesura per un relat des de dins, des dels territoris i els cossos que en pateixen els impactes i els fums —perquè existeixen, sí, són nombrosos i greus—.
Llegeix més
