Pilar Frey, Tècnica Superior en PRL i afiliada a CGT
L’objectiu dels permisos de treball és assegurar que no es realitzi cap intervenció o activitat que pugui ocasionar accidents greus si no s’han controlat, prèviament, les condicions de la instal·lació o de l’entorn de treball.
Aquests permisos de treball són necessaris quan es
realitzen treballs/operatives que impliquen un risc especial. En principi,
qualsevol lloc de treball perillós hauria de requerir que per intervenir en
ell, es disposés d’autorització, podent tenir el seu accés fins i tot limitat a
qualsevol persona diferent de les autoritzades.
Trobem informació referent a aquest tema a la NTP 562: Sistema de gestión preventiva: autorizaciones de trabajos especiales. Es consideren treballs especials, independentment que els realitzin personal intern o extern, els que a continuació s’indiquen:
Treballs en calent:
Comprenen totes aquelles operacions que generen calor, producció d’espurnes,
flames o elevades temperatures en proximitat de pólvores, líquids o gasos
inflamables o en recipients que continguin o hagin contingut tals productes.
Exemples: soldadura i oxitall, emplomat, esmerilat, etc.
Treballs en fred: Són
les operacions que normalment es realitzen sense generar calor però que
s’efectuen en instal·lacions per les quals circulen o en les quals
s’emmagatzemen fluids perillosos.
Exemples: treballs amb productes corrosius.
Treballs en espais confinats: Operatives a l’interior de dipòsits, cisternes, fossats
i en general tots aquells espais confinats en els quals l’atmosfera pugui no
ser respirable o convertir-se en irrespirable degut al propi treball, bé per
falta d’oxigen o bé per contaminació de productes tòxics.
Exemple: neteja de tancs.
Treballs elèctrics: Estan constituïts per tot tipus de treballs elèctrics o no, que hagin de
realitzar-se amb o en les proximitats d’instal·lacions o equips elèctrics.
Exemple: Modificacions/ renovacions del sistema elèctric.
Altres treballs especials: Treballs que pels seus especials característiques
puguin suposar riscos importants a persones o a la propietat, i per això
requereixin d’autorització.
Exemple: Treballs en alçada, regulats al: REAL DECRETO 2177/2004, de 12 de noviembre, por el que se modifica el Real Decreto 1215/1997, de 18 de julio, por el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo, en materia de trabajos temporales en altura. BOE nº 274 13-11-2004.
Respecte als continguts mínims que s´han de contemplar en
un permís de treball:
Data, període i torn de validesa del mateix.
Localització del lloc de treball.
Descripció del treball a realitzar.
Determinació dels riscos existents i previsibles.
Comprovació que la instal·lació o equip està en condicions per poder realitzar el treball. El Check List que recull aspectes clau a revisar és de gran ajuda.
Normativa, procediments i instruccions a seguir, quan existeixin.
Equips de protecció col·lectiva i individual a emprar.
Les comprovacions, si són necessaris, durant la realització del treball i la seva freqüència.
En cas de personal aliè a l’empresa: dades de l’empresa contractada i telèfon de contacte per a emergències.
Les persones que autoritzen i a les quals s’autoritza a realitzar el treball.
La durada de l’Autorització de Treball. Aquesta haurà de ser determinada conjuntament pels responsables.
Si durant el transcurs del treball canviessin de manera substancial les condicions del mateix o les de les instal·lacions, o si la durada del treball fos superior a la prevista, haurà de renovar-se l’Autorització.
Font d´Informació:
NTP 562: Figura 2 Modelo de
Autorización de Trabajo. Formulario
Com a conclusió, els treballs
especials, també coneguts com a “penosos-perillosos”, són complicats
i variats. Tots ells han d’anar acompanyats del seu corresponent Permís de
Treball i tenir associada la seva Llista de comprovació de Seguretat (Check
List) que ha de ser emplenada i signada abans de realitzar-ho. Exigeix-la
sempre abans d’iniciar qualsevol tipus de treball considerat com a “penós-perillós”,
t’asseguraràs no s’oblida cap mesura de seguretat, inclòs l’ús dels EPIs. Si no
hi ha Llista (Check List) o no s’aplica pel motiu que sigui, comunica-ho
immediatament al teu Delegat /a de Prevenció.
En els darrers mesos s’han multiplicat els dubtes de les seccions sindicals referents a com s’aplica i fins on arriba la reforma de la Jubilació Parcial que regula el Real Decreto-ley 20/2018, del passat 7 de desembre. Amb aquest breu text intento aclarir que significa aquesta nova norma.
Eines contra la violència de gènere en el context educatiu
La
construcció d’un projecte educatiu d’igualtat
ha de contemplar el desenvolupament, en tots els nivells educatius, de
procediments i actituds per l’educació inclusiva,
integradora i participativa. la qual cosa compren des del minut zero la
planificació d’una estratègia per l’eradicació de la discriminació per gènere.
Com
identificar i detectar problemes de gènere en l’àmbit educatiu?
Hem
de saber transmetre el
problema social que suposa la xacra global de la violència sexista contra les
dones, definida com a autèntica pandèmia mundial sexista (ONU, Declaració
sobre l’Eliminació de la Violència contra la Dona, 20-12-1993). Actualment
ja disposem de prou estudis com per poder analitzar el fenomen d’una forma
global, i els diversos organismes encarregats de recollir les dades ofereixen
xifres esgarrifoses, només per recordar algunes: 1 de cada 3 dones ha patit
violència de gènere al llarg de la seva vida (35% de dones del món), 230
milions de nenes menors de 15 anys han estat forçades al matrimoni, 133 milions
de dones han patit mutilacions genitals
i 600 mil són víctimes del tràfic de persones (el 71%, 1 de cada 3, són menors)
principalment per explotació sexual (3 de cada 4). A Europa 62 milions de dones
han patit maltractaments (el 33%) tenint present que només es denuncien un 33%
de les agressions. A Espanya només es denuncien un 16% de les agressions, per
aquest motiu hem d’aprendre a interpretar dels dades estadístiques partint de
la base que la dona maltractada en el nostre entorn més pròxim se sent sola,
aïllada, incompresa, humiliada i desprotegida amb raó, atès que només s’arriben
a condemna un 22% dels delictes (només 2 de cada 10 denuncies per
maltractament). La qual cosa evidencia que el sistema judicial no està sent
efectiu per combatre la violència de gènere.
Cal
ajudar a reconèixer i rebutjar els
diversos tipus de violència de gènere (segons classificació del Consell
d’Europa):
–Violència
física (agressions corporals com empentes, cops, atacs amb armes,
mossegades, cremades, estrangulacions, mutilacions, etc.);
–Violència
sexual (qualsevol activitat sexual no consentida);
–Violència
psicològica (múltiples modalitats d’agressió intel·lectual o moral, com
amenaces, aïllament, menyspreu, intimidació i insults en públic, etc.);
–Violència
econòmica (desigualtat en l’accés als recursos compartits com negar l’accés
als diners, impedir l’accés a un lloc de treball, a l’educació, etc.);
–Violència
social (l’agressor limita els contactes socials i familiars de la seva
parella, aïllant-la del seu entorn i limitant així un suport social);
–Violència
estructural (contra els drets bàsics de les persones, amb obstacles
fermament arrelats i que es reprodueixen diàriament en el teixit social,
com les relacions de poder que generen i
legitimen la desigualtat, i el sostre de vidre per a les dones);
–Violència
espiritual (consisteix en obligar a acceptar o erosionar el sistema de
creences cultural o religiós d’un altre, a través del ridícul o del càstig).
Cal
ajudar a identificar les situacions
sexistes quotidianes, amb l’eliminació dels prejudicis, i sensibilitzar
l’alumnat davant qualsevol tipus de discriminació o maltractament. La
violència de gènere es produeix de forma esglaonada que sovint comença amb
comentaris i menyspreu i que com a últim esglaó pot portar a l’assassinat. En
aquest recorregut, cal fer especial atenció en
el fet que hi ha un nivell perillós de tolerància entre la joventut en
tres àmbits: a la gelosia, el caràcter
dominant de l’home i alguns comportaments i conductes basades en el control de
la parella (Observatori Regional de la Violència de Gènere). Cal
assenyalar aquests comportaments i visualitzar el fort impacte físic i
emocional que provoquen en la dona. Per això, és de vital importància i una
necessitat social de transmetre valors d’igualtat entre els/les adolescents
perquè puguin afrontar i rebutjar situacions de violència o de postures
abusives amb respostes de tolerància zero, i reconstruir el model saludable de
relacions de parella.
Cal
reforçar d’una manera positiva la
diversitat, la interculturalitat i el paper femení, detectant i ajudant a
suprimir els estereotips i rols de gènere. En aquest sentit haurem de
ser part productiva i complementar els continguts amb les aportacions, les
personalitats i els valors femenins que sovint han estat silenciats als
materials didàctics o apareixen de forma únicament testimonial en els llibres
de text. Ser part activa en el procés, que també vol dir fer arribar les
nostres queixes i demandes als sectors públics i de producció editorial
implicats.
També en la detecció i gestió de les violències de gènere juga un paper fonamental l’acció tutorial. En aquest sentit haurem de col·laborar en la difusió dels protocols d’actuació corresponents en tots els àmbits educatius, com a part integral transversal dels currículums i, sí es dóna el cas, exigir la formació necessària.
Quines
són les lleis de protecció integral davant la violència de gènere?
La Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre de
mesures de protecció integral contra la violència de gènere, és
la primera que inclou la perspectiva de gènere per analitzar el problema social
incorporant el fet cultural com a causant del fenomen: discriminació manifesta
que es reflecteix socialment en situacions desiguals i una relació de poder
exercida pels homes sobre les dones, de manera que són les parelles amb les
quals estan o han estat vinculades per llaços afectius, les quals exerceixen
aquest domini sobre elles. Situa l’acte de violència basat en el gènere aquell
que tingui possibilitats de tenir com a conseqüència qualsevol perjudici o
patiment de la salut física, sexual o psicològica de la dona, incloent amenaces
d’aquests actes, coerció o privacions arbitràries de la seva llibertat tant si
es produeix en la vida pública com privada.
Aquesta
Llei estableix fins i objectius diferenciats per a cadascuna de les etapes
educatives: des de l‘educació infantil fins a les universitats. És important
recordar que la Llei té un caràcter global, i destaca la importància de la
sensibilització social i de la seva conscienciació i corresponsabilitat en la
lluita contra aquesta xacra.
La
llei busca per tant la implicació de la societat (sensibilització) per eradicar
la violència contra les dones, informar les víctimes dels seus drets i dels
instruments previstos per a la seva protecció, i aconseguir un rebuig social
cap als maltractadors. Es tracta d’un pas més, sens dubte, en la normativa
legal contra la violència de gènere que n’amplia la definició i estableix
mesures preventives. A més, estableix i garanteix, a les dones que són o han
estat víctimes de violència de gènere, una sèrie de drets laborals i de
Seguretat Social, amb la finalitat que puguin conciliar les seves obligacions
laborals amb les seves necessitats de protecció i recuperació integral.
Una
particularitat de la Llei de protecció integral contra la violència de gènere
que la fa singular i sense precedents és que dóna una resposta global a la
violència que s’exerceix sobre les dones. L’àmbit de la Llei recull tant
aspectes preventius com educatius, socials, assistencials i d’atenció posterior
a les víctimes, així com la normativa civil que assenyala l’àmbit de la família
o de la convivència on principalment es duen a terme els maltractaments. De la
mateixa manera, detalla la resposta penal que ha de recaure sobre qualsevol
manifestació violenta regulada per la Llei.
La
Llei amplia l’atenció immediata a les afectades i incrementa el suport laboral
i econòmic a les víctimes, que tindran prioritat per accedir a un habitatge
protegit o una residència pública de gent gran, en el cas de les dones d’edat
avançada.
Llei orgànica 3/2007 de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, que desenvolupa en els seus articles continguts i indicacions cap al sistema educatiu en matèria d‘igualtat.
En
l’àmbit educatiu
Article 4. Principis i valors del sistema educatiu.
1.
El sistema educatiu espanyol inclourà entre les seves finalitats la formació en
el respecte dels drets i llibertats fonamentals, així com l’exercici de la
tolerància i de la llibertat dins dels principis democràtics de convivència.
Igualment, el sistema educatiu espanyol inclourà, dins dels seus principis de
qualitat, l’eliminació dels obstacles que dificulten la plena igualtat entre
homes i dones i la formació per a la prevenció de conflictes i per a la
resolució pacífica d’aquests.
2.
L’Educació Infantil contribuirà
a desenvolupar en la infantesa l’aprenentatge en la resolució pacífica de
conflictes.
3.
L’Educació Primària contribuirà
a desenvolupar en l’alumnat la capacitat per adquirir habilitats en la
resolució pacífica de conflictes i per comprendre i respectar la igualtat entre
sexes.
4.
L’Educació Secundària Obligatòriacontribuirà
a desenvolupar en l’alumnat la capacitat per relacionar-se amb els altres de
forma pacífica i per conèixer, valorar i respectar la igualtat d’oportunitats
d’homes i dones.
5.
El Batxillerat i la Formació
Professionalcontribuiran a desenvolupar en l’alumnat la
capacitat per consolidar la seva maduresa personal, social i moral, que els
permeti actuar de forma responsable i autònoma i per analitzar i valorar
críticament les desigualtats de sexe i fomentar la igualtat real i efectiva
entre homes i dones.
6.
L’Ensenyament per a les persones adultes
inclourà entre els seus objectius desenvolupar activitats en la resolució
pacífica de conflictes i fomentar el respecte a la dignitat de les persones i a
la igualtat entre homes i dones.
7.
Les Universitats inclouran i
fomentaran en tots els àmbits acadèmics la formació, docència i investigació en
igualtat de gènere i no discriminació de forma transversal.
Article 5. Escolarització immediata en cas de
violència de gènere.
Les
Administracions competents hauran de preveure l’escolarització immediata dels
fills que es vegin afectats per un canvi de residència derivada d’actes de
violència de gènere.
Article 6. Foment de la igualtat.
A
fi de garantir l’efectiva igualtat entre homes i dones, les Administracions
educatives vetllaran perquè a tots els materials educatius s’eliminin els
estereotips sexistes o discriminatoris i perquè fomentin l’igual valor d’homes
i dones.
Article 7. Formació inicial i permanent del
professorat.
Les
Administracions educatives adoptaran les mesures necessàries perquè en els plans
de formació inicial i permanent del professorat s’inclogui una formació
específica en matèria d’igualtat, a fi d’assegurar que adquireixen els
coneixements i les tècniques necessàries que els habilitin per a:
a)
L’educació en el respecte dels drets i llibertats fonamentals i de la igualtat
entre homes i dones i a l’exercici de la tolerància i de la llibertat dins dels
principis democràtics de convivència.
b)
L’educació en la prevenció de conflictes i en la resolució pacífica dels
mateixos, en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social.
c)
La detecció precoç de la violència en l’àmbit familiar, especialment sobre la
dona i els fills i filles.
d)
El foment d’actituds encaminades a l’exercici dels mateixos drets i obligacions
per part de dones i homes, tant en l’àmbit públic com privat, i la
corresponsabilitat entre els mateixos en l’àmbit domèstic.
Article 8. Participació en els Consells Escolars.
S’adoptaran
les mesures precises per assegurar que els Consells Escolars impulsin l’adopció
de mesures educatives que fomentin la igualtat real i efectiva entre homes i
dones. Amb la mateixa finalitat, en el Consell Escolar de l’Estat s’assegurarà
la representació de l’Institut de la Dona i de les organitzacions que defensin
els interessos de les dones, amb implantació a tot el territori nacional.
Article 9. Actuació de la inspecció educativa.
Els
serveis d’inspecció educativa vetllaran pel compliment i aplicació dels
principis i valors recollits en aquest capítol en el sistema educatiu destinats
a fomentar la igualtat real entre dones i homes.
Art. 23. L’educació per a la igualtat de dones i
homes.
El
sistema educatiu inclourà entre les seves finalitats l’educació en el respecte
dels drets i llibertats fonamentals i en la igualtat de drets i oportunitats entre
dones i homes.
Art. 24. Integració del principi d’igualtat en la
política d’educació.
Les
Administracions educatives garantiran un igual dret a l’educació de dones i
homes a través de la integració activa, en els objectius i en les actuacions
educatives, del principi d’igualtat de tracte, evitant que, per comportaments
sexistes o pels estereotips socials associats, es produeixin desigualtats entre
dones i homes. L’eliminació i el rebuig dels comportaments i continguts
sexistes i estereotips que suposin discriminació entre dones i homes, amb una
especial atenció als llibres de text i materials educatius.
Art. 25. La igualtat en l’àmbit de l’educació
superior.
En
l’àmbit de l’educació superior, les Administracions públiques en l’exercici de
les seves respectives competències fomentaran l’ensenyament i la investigació
sobre el significat i abast de la igualtat entre dones i homes.
En conclusió, cal intervenir, no passar per alt, denunciar i advertir totes les actuacions incorrectes, desiguals, injustes i discriminatòries que han gaudit de total impunitat i d’una permissivitat que les ha reforçades. Hem d’establir un nivell de tolerància zero cap a tot el que vulneri els marges de la simetria entre sexes, cap a qualsevol comportament sexista. La tolerància d’aquestes manifestacions afavoreix i dóna força al discurs sexista, al pensament misogin, al comportament autoritari. Hem d’educar per aprendre a detectar aquests senyals d’alarma, aquests símbols masclistes, i desterrar de les pissarres, dels passadissos, de les televisions, de les xarxes socials, del carrer, i d’arreu, els gestos de dominació o d’autoritat sexistes, i que poden desembocar en violència de gènere.
Aquest ha de ser l’any d’eradicació de la violència de gènere i perquè això passi la pressió social és essencial. S’ha de trencar el silenci, hem d’exigir que es compleixin les lleis per acabar amb la impunitat, s’han de demanar responsabilitats polítiques per ineficàcia i incompliment de mesures pressupostàries i de formació del personal que intervé en els processos de violència de gènere, i s’han d’assenyalar tots els agents implicats -inclosos els jutges i les jutgesses- que ni escolten ni donen protecció a les víctimes.
Perquè ningú ho farà per nosaltres: Empoderament femení!
