Isabel Segura Soriano
Què fa que amplis sectors de les dones de les classes populars convoquin i participin de la vaga general de dones el mes de gener de 1918, a diverses poblacions catalanes i també de la resta de l’Estat? Ras i curt: exigir el dret a la vida tan individual com col·lectiva.
Llegeix més
Toni Àlvarez
L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, l’anomenada OCDE, ha fet la seva avaluació d’una vuitantena de països socis i col·laboradors, l’informe PISA. Estic convençut que si estàs llegint aquesta columna, i en aquesta revista, saps què és l’informe PISA i a què es dedica l’OCDE. Miraré de no caure en l’error en fer una esmena a la totalitat a dita avaluació, però sí en contextualitzar el valor d’una fotografia (prova) feta a una mostra petita d’estudiants, grups de 42 examinats d’entre 150 i 190 instituts del país, entre 6300 i 8000 alumnes, podeu triar si Espanya o Catalunya, el percentatge de mostra és molt baix en les dues opcions. I és que l’informe PISA no avalua alumnes sinó que “comprova l’eficàcia dels sistemes educatius enfront de la vida i el món laboral.”
Llegeix més
Miguel Fernández Barreira
A dia d’avui el nom de Jacinto Toryho resultarà desconegut per gran part de la població de Barcelona i Catalunya. Però a l’estiu del 1936 la situació era molt diferent. Aleshores, la seva veu va contribuir a reanimar la ciutat després de les violentes jornades posteriors al 18 de juliol. Ell i els seus companys del grup “A” de la FAI, van treballar aquells dies per tornar la normalitat a una ciutat que, de tota manera, ja no podia ser la mateixa. Amb un equip de megafonia ambulant van recórrer els carrers cridant a recuperar el diàleg interromput i transmetent les consignes de la CNT, amb l’objectiu de ressuscitar la ciutat.
Llegeix més
Pilar Sánchez, Secretària d’Acció Social CGT Maresme
Un article d’aquesta mateixa casa assenyalava al passat número (229) les dificultats del sindicalisme laboral per incorporar els treballadors migrats a les lluites sindicals. També assenyalava, encertadament, que cal saber-ho fer. Això passa per no llençar consignes buides d’unitat de classe sinó per una bona anàlisi de quina funció fa la immigració en l’engranatge capitalista i de quina manera la nostra lluita s’hi vincula, sense oblidar que el nostre objectiu final no és altre que fer saltar pels aires l’engranatge en la seva totalitat. Una de les principals tasques dels revolucionaris és entendre el sistema per poder-lo transformar.
El “fenomen de la immigració” és constantment en el focus mediàtic i tant fatxes com progres no perden l’oportunitat d’enarborar consignes i fer campanya electoral entorn de la reducció o ampliació dels drets i llibertats de les persones migrades. El marc discursiu imposat per la política burgesa i els mitjans de comunicació de masses es mou entre l’expulsió o la integració.
Per no caure en el xantatge mediàtic i cultural hegemònic, que ens presenta aquestes opcions com les úniques possibles, cal pensar en els nostres propis termes i utilitzar els nostres mètodes d’anàlisi, els propis de la classe treballadora.
Volem abolir l’explotació i les divisions entre la classe treballadoraLlegeix més
Toni Àlvarez
S’ha generat un fals debat al món de l’educació al voltant d’un dret inalienable i recollit a tot document oficial que parli de Drets Humans. Sense anar més lluny el Comité de la convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de les Nacions Unides deia l’any 2016 que «L’educació inclusiva és capital per aconseguir una educació d’alta qualitat per a tots els estudiants, inclosos aquells amb discapacitat, així com per al desenvolupament de societats inclusives, pacífiques i justes”.
A poques persones els passa pel cap dir en veu alta que una persona cega, amb una cama o amb algun cromosoma alterat o de més, no té els mateixos drets que qualsevol altra persona. Ben al contrari, des de fa un temps governs, institucions i les seves normatives i declaracions fan servir i expressen en veu alta el dret de viure en societat, siguis com siguis. Ja sabem com van i venen els drets bàsics en el capitalisme. Tot pot anar bé si no ets pobre; tens dret a l’habitatge si tens diners per pagar-te’l, vaja.
