Toni Álvarez
Mal d’Escola
Comença un nou curs escolar i retorna el mal d’escola a Catalunya i, com una rutina més, la tria del blanc o negre, del tot o res, del total i l’absolut, el missatge homogeneïtzador s’imposarà un inici de curs més. Les escoles són, un IES és, així funciona la FP…
Llegeix més
Jordi Martí Font
Quan, a final dels anys setanta del segle passat, el punk va aparèixer com el més irreverent dels corrents del rock, de la cultura pop en general, podem dir que l’anarquisme va trobar tant en l’actitud com en les formes i continguts un espai d’expressió que segurament encara ara no ha estat valorat com cal si fem cas a tots els canvis que aquest fet va provocar.
Llegeix més
Américo Ferraiuolo, SEGAP Barcelona (CSVI)
La desindustrialització és un concepte complex. Encara que, en un primer moment, la idea de desarticular l’entramat industrial d’una regió pot intuir-se positiva —abraçar la filosofia del decreixement, a més dels evidents beneficis ambientals, entre d’altres—, en la pràctica la història ens recorda un cop més que les coses mai són tan senzilles.
Llegeix mésToni Álvarez
Comença el curs i, com si no haguéssim canviat de consellera i de partit polític al govern, ressonen els mateixos hits com si l’estiu continués. Han canviat el títols de les cançons però el ritme és el mateix, el mateix xumba xumba: sortir del desastre de PISA i oferir molt diàleg, amb una intro nova, la FP. Al llistat de ballables mainstream ja tenim els recursos per desplegar amb dignitat el sistema d’educació inclusiva aprovat a l’entramat legal i el calendari escolar.
Llegeix mésAdriana Rubio Amo
El concepte d’atenció creadora és de Simone Weil. Sembla una contradicció apel·lar a
aquest concepte a finals de juny (que és quan escric aquestes paraules). Segurament
sortiran publicades a l’estiu i quasi no recordaré les nostres dificultats per estar atentes i ser
creadores al juny.
Ara, però, aquest concepte em sembla tant preciós com llunyà. Al Mal d’Escola acostumem
a parlar del temps, una vegada i una altra. Bàsicament, perquè l’atenció és la consciència
plena del temps present, un estat d’escolta i receptivitat que és condició de possibilitat per a
la creació.
