No caldria imaginar

Sovint pensem en mestres i professores quan parlem de treballadores dels centres educatius, sobretot les persones que no estan avesades al que succeeix dins de les escoles i instituts. Però hi ha tot de treballadores que, sense la feina de les quals, els centres educatius no podrien obrir les portes: conserges, administratives, cuineres, monitores de menjador, vetlladores o el personal d’atenció educativa (PAE), figures que acostumen a passar desapercebudes perquè, tret d’algunes excepcions, no són representades als claustres i no acostumen a tenir tracte directe amb les famílies.

Llegeix més

Velles i vells

Tots serem velles i vells si no morim abans o no ho som ja. Així que arribarà un dia en què no ens podrem valdre per nosaltres mateixos i necessitarem les i els altres. Cada una i un de nosaltres serem dependents i, per tant, necessitarem la resta per viure més o menys bé.

És per això que les organitzacions socials humanes avançades, des que els éssers humans ho som, han tingut com a característica central l’ajuda mútua entre individus, la solidaritat entre espècimens de l’espècie, l’esforç dels que més poden per tal que la resta, els que menys poden, puguin tenir-ho tot en condicions o tan bé com sigui possible. És clar que els humans actualment fem tot el contrari, però el suport mutu i la solidaritat és part de la construcció de la societat que desitgem i volem les persones que pensem que el món pot i sempre ha de ser millor per a totes i tots. 

Llegeix més

HABACUC, HABACUC!!! Poesia anarquista catalana del segle XIX

El nou llibre de Jordi Martí i Font, HABACUC, HABACUC!!! Poesia anarquista catalana del segle XIX, publicat per Lo Diable Gros el 2025, amb pròleg del professor Magí Sunyer, és una nova aportació per entendre la dimensió cultural i ideològica de l’anarquisme català del segle XIX. L’obra recupera la figura de Josep Llunas i Pujals, un reusenc establert a Barcelona que, entre 1868 i 1897, va desplegar una activitat intel·lectual i militant extraordinària.

Llegeix més

“Juan Peiró, mi padre. Una vida ejemplar” de José Peiró Olives

Fa any i mig, Amapola Peiró, filla de José i neta de Joan Peiró, es va posar en contacte, amb la mediació de Pep Puig Pla, amb la Fundació Salvador Seguí per proposar-nos la publicació de l’extensa biografia sobre Joan Peiró que havia escrit el seu pare. En aquell moment, vàrem ser conscients que la família de Narbona (França) també havia mantingut la flama de la memòria encesa. A les seus de la Fundació Salvador Seguí de València i de Barcelona teníem un text que responia a aquestes característiques, però no podíem saber amb certesa si es tractava de la seva última versió.

Llegeix més

Guerra cultural

L’extrema dreta mundial, el que jo anomeno amb tota la consciència del món «nou feixisme» o directament «feixisme», està en guerra contra el que per ells és «el vell món», però no en guerra militar sinó en guerra cultural. Menystinguda per gent tant de dretes com d’esquerres, la cultura continua sent el principi i la fi de tot. I convertir-la en espai de disputa, quelcom que l’esquerra ha abandonat perquè, potser, hi havia massa gent que pensava que ja ho teníem tot fet, o tot dit, és el centre de tots els programes neofeixistes que avui, any 2025, s’estan desenvolupant al món on vivim.

Llegeix més