Àlex Tisminetzky, Advocat laboralista i afiliat a CGT
Amb el canvi climàtic i l’escalfament global de les temperatures, treballar els estius sota la calor és actualment una amenaça real per a la salut de la classe obrera. Els episodis de calor extrema, cada cop més freqüents, posen en risc milers de persones, especialment en sectors com la construcció, l’agricultura, la indústria, el transport, el comerç o la neteja. En aquest context, la lluita sindical és clau per garantir la seguretat i la dignitat a la feina.
Aquesta breu guia pretén oferir orientacions bàsiques per a seccions sindicals, delegades i delegats de prevenció i persones treballadores per identificar els riscos, exigir mesures i fer valer els drets laborals davant la calor extrema.
Per què la calor és un risc laboral greu?
L’exposició a altes temperatures pot provocar greus efectes físics com deshidratació, cops de calor, baixades de tensió, fatiga, pèrdua de concentració, mareigs i accidents laborals. En casos greus, pot arribar a ser mortal.
Els estudis mèdics han determinat de forma clara que treballar exposat a molta calor a l’estiu comporta greus riscos per a la integritat física i que augmenta la probabilitat que es produeixin accidents de treball, que s’agreugin patologies prèvies (com malalties cardiovasculars, respiratòries, cutànies…) o que apareguin les anomenades «malalties de la calor» (cops de calor, esgotament, irritacions de la pell…).
Cada any es produeixen a Catalunya centenars d’incidents relacionats amb la calor, molts dels quals no es notifiquen. Aquests riscos augmenten si no hi ha una adaptació del lloc de treball, si es manté el ritme habitual sense descansos o si hi ha una pressió per complir objectius.
Per aquest motiu, s’ha legislat —encara que de forma insuficient— per a protegir la integritat física dels treballadors, i és important conèixer què en diu la normativa. En tot cas, i independentment de les concretes lleis de cada moment —quasi sempre amb importants mancances—, és la lluita sindical l’única que pot garantir realment que es treballi sense exposició a aquests i altres riscos, i les millores incloses en els Convenis Col·lectius també poden afegir noves mesures a les mínimes legals establertes.
Local «tancat» o «obert»
Per analitzar aquest àmbit hem de tenir molt clar si treballem en un local «obert» o «tancat» a efectes del Reial Decret 486/1997 (veure Catalunya, febrer 2020).
La literalitat d’aquesta norma semblaria fàcil d’interpretar; en els locals tancats on es realitzin feines sedentàries (oficines, seus administratives…) l’empresari haurà de posar tots els mecanismes necessaris per a garantir que les temperatures a les quals estiguin exposats els treballadors no siguien inferiors a 17º ni superiors a 27º. I en els locals tancats on es facin feines «lleugeres» —o per extensió també qualsevol feina amb més requisits físics— la temperatura s’haurà de garantir per part de l’empresa per sobre de 14º i per sota de 25º.
La llei és clara, i si es declara el centre de treball «tancat», l’empresa no té cap excusa tècnica per aplicar de forma immediata les mesures necessàries (independentment del seu cost) per complir amb les temperatures de la norma. Però la realitat, fàcilment comprovable a múltiples centres de treball, és que sectors importants de la classe treballadora presten els seus serveis en locals «tancats» sense complir aquest ventall de temperatures permeses, patint temperatures molt superiors als 25º i 27º als mesos de juny, juliol i agost.
Quins drets tinc si treballo en un espai obert?
Però malgrat que un local pugui ser considerat «obert» (i no se li apliquin els límits de 17º-27º o 14º-25º) l’empresari també té obligacions legals en matèria d’exposició a temperatures, establertes al RDL 4/2023 i RD 486/1997. El mateix Annex III del RD 486/1997, al seu apartat primer, determina de forma genèrica per a tots els treballadors que «La exposición a las condiciones ambientales de los lugares de trabajo no debe suponer un riesgo para la seguridad y la salud de los trabajadores», i en el seu apartat segon, es determina que «en la medida de lo posible, las condiciones ambientales de los lugares de trabajo no deben constituir una fuente de incomodidad o molestia para los trabajadores».
Per tant, malgrat sigui un local «obert» o es treballi a l’aire lliure (com els de neteja, construcció…), i sigui impossible tècnicament mantenir unes temperatures adequades, l’empresa ha de prendre mesures per a garantir la integritat física dels treballadors, tals com:
– Adequar els processos productius: per exemple, evitant treballar a l’aire lliure les hores del migdia a l’estiu, i especialment en onades de calor.
– Suspendre activitats productives en situacions d’especial incidència de temperatures extremes, tals com onades de calor a l’estiu o de fred a l’hivern.
– Rotacions i sistemes per evitar al màxim l’exposició continuada de les persones
– Augments dels descansos.
– Condicionar zones de climatització (on els treballadors puguin fer descansos, en zones sense exposició a la calor o al fred), amb possibilitat d’accés a aigua per hidratar-se a l’estiu.
Per tant, la normativa obliga a l’empresa en casos de calor extrema a protegir als treballadors, amb mesures tècniques (ventilació adequada o sistemes de climatització, ombra en espais exteriors, adaptació d’uniformes o roba de treball lleugera, o aïllament tèrmic de màquines i focus de calor), mesures organitzatives (ajustos dels horaris per evitar les hores centrals del dia, reducció temporal del ritme o càrrega de treball, o pauses més freqüents) o mesures individuals (aigua fresca disponible i accessible, formació per reconèixer símptomes d’un cop de calor, o equips de protecció adaptats com barrets, ulleres, etc.).
El dret a la paralització de l’activitat productiva per «risc greu i imminent»
En casos d’infracció flagrant de l’empresa, es pot aplicar el que en alguns àmbits sindicals es coneix com «fer un article 21» (en referència a l’article 21 de la LPRL que ho regula); els Delegats de Prevenció o el Comitè d’Empresa estan facultats per a paralitzar l’activitat dels treballadors afectats per un «risc greu i imminent» a causa d’una infracció preventiva de l’empresa. Poden dur a terme aquesta actuació proposant-ho a l’òrgan de representació unitària o (en cas d’urgència) per decisió majoritària dels mateixos Delegats de Prevenció.
Tal com determina la norma, un cop els Delegats de Prevenció o el Comitè d’Empresa han pres la decisió de paralització (d’un centre de treball o d’una activitat productiva), es comunica de forma immediata a l’empresa, i s’haurà de comunicar a la Inspecció de Treball, per a que en un termini màxim de 24 hores determini per informe si aquesta actuació preventiva ha estat adequada o no (veure l’article del Catalunya del novembre de 2019).
Múltiples sentències i actuacions de la Inspecció de Treball han determinat que treballar a temperatures superiors a 35º (i especialment superiors a 40º) suposen un risc greu i imminent que pot donar lloc a una aplicació de l’article 21 de la LPRL si l’empresa no ha complert les seves obligacions legals.
Conclusions
La calor mata i causa greus patologies. Però es pot prevenir. Cap empresa no pot posar per davant la productivitat a la salut laboral. La lluita sindical ha de situar la salut laboral al centre, especialment davant un escenari climàtic que empitjorarà en els pròxims anys.
Hi ha múltiples respostes sindicals, que com sempre poden incloure denúncies públiques, mobilitzacions i/o vagues. En el terreny legal, es pot reclamar el compliment de la normativa per la via de la denúncia a la Inspecció de Treball o la demanda judicial (per conflicte col·lectiu o demandes individualitzades dels treballadors afectats).
En tot cas, sempre serà l’acció sindical la que podrà, pels mecanismes de mobilització i/o legals que cregui oportunes en cada moment, fer garantir la salut laboral als centres de treball.
