La Federació Estatal de Treballadors de les Administracions Públiques (FETAP) de la Confederació
General del Treball (CGT) ha tramitat el passat mes de juny una demanda col·lectiva per l’abús de la
temporalitat en totes les administracions públiques de Catalunya.
Es denuncia la no transposició de la directiva europea que regula el treball per durada determinada, així
com l’incompliment sistemàtic per part de les administracions públiques i del poder judicial de les
resolucions que sobre aquesta matèria ha dictat reiteradament el Tribunal de Justícia de la Unió
Europea (TJUE). I és que la doctrina aplicada a l’estat espanyol no és conforme al dret comunitari,
que ha de prevaldre sobre les legislacions nacionals.
Autor: Equip Comunicació
Democràcia, eleccions i sindicalisme
Ermengol Gassiot
Venen eleccions parlamentàries i ens diran que això és democràcia. Però això que en diuen democràcia no ho és per múltiples raons. Només es vota cada quatre anys i generalment qui demana el vot mai diu què farà ni fa el que diu. Però també és una estafa perquè nosaltres simplement fem una acció individual, escollir una butlleta o una altra si anem a votar. Això no és una presa col·lectiva de decisió, on un grup de persones debatem, confrontem propostes i arribem a unes conclusions. En absolut. Per tant, des del meu punt de vista, no és democràcia.
Nosaltres com a sindicat també hem participat en moltes eleccions, als comitès d’empresa i juntes de personal. I en celebrem els resultats del que, ens agradi reconèixer-ho o no, és un procés molt similar. Amb això no pretenc donar la raó a qui rebutja per sistema participar a les eleccions als comitès d’empresa. Simplement vull esmentar una realitat que és important que tinguem present. Miro d’il·lustrar per què dic això de forma molt breu.
Llegeix mésHi ha carbó a les vagues d’informàtica
Òscar Murciano
El passat 16 de juny, en el context d’una inflació del 15% des del 2020, tres consultores informàtiques que donen feina a 7500 persones es posaven en vaga de manera coordinada, convocada per seccions de la CGT i amb el suport d’altres sindicats. Ampli seguiment i departaments completament aturats que van posar en risc els sistemes informàtics de Bancs, administracions públiques i unes empreses de l’IBEX-35 que van elevar queixes respectives als seus proveïdors. Es van fer manifestacions i concentracions a quatre ciutats de l’estat. Aquesta pel·lícula ens pot resultar familiar, a simple vista és un capítol més de les lluites dels i les treballadores per reivindicacions justes i rellevants. Però hi ha alguna cosa més.
Llegeix mésObrim Fronteres contra l’explotació i el racisme institucional
Gemma Parera i Rosalia Molina, Ensorrem fronteres – CGT Catalunya
La Caravana Obrim Fronteres denuncia els assassinats a Melilla, i a tota la frontera sud, i l’explotació i racisme institucional cap a les persones migrants
La Caravana Obrim Fronteres —com a espai de denúncia itinerant format per diferents col·lectius de la península, entre ells CGT, i d’Itàlia (amb Carovane Migranti)— ha iniciat enguany el seu recorregut a Melilla el 24 de juny, just un any després d’una massacre en què van morir 37 persones que intentaven saltar la tanca i 77 segueixen desaparegudes. També s’ha recorregut Màlaga, Salobreña i Almeria, on s’han denunciat les condicions d’extrema explotació laboral —amb salaris de 3 i 4 euros l’hora— i d’habitatge precari de les persones migrants que treballen i viuen sota plàstic. El trajecte ha finalitzat l’1 de juliol a València mostrant els mecanismes que enforteixen el sistema de repressió migratori com el negoci de fronteres i el CIE. Han estat nou dies en què la caravana ha reflexionat i reivindicat en clau de drets, de dignitat i també de memòria i de solidaritat.
Llegeix mésL’antiga Central Tèrmica de Cercs: monstres que no moren mai
Martina Marcet, Plataforma Antiincineradora de Cercs
Hi ha monstres que reneixen de les cendres. I a Cercs, l’octubre del 2019 va ser exactament així.
Després d’ostentar el títol de primer delicte ecològic de l’Estat Espanyol, de l’opacitat de la seva gestió i de contaminar l’aire i el sòl de la comarca durant dècades, la central, que havia tancat el 2011, tornaria a la vida. Ara però, no per cremar carbó sinó residus.
El projecte, evidentment, anava embolcallat d’una pàtina de sostenibilitat: es parlava de producció d’energia neta a partir de l’economia circular, basada en aprofitar residus com a combustible. I suposadament a partir d’uns filtres i una tecnologia que eliminaria qualsevol tipus d’emissió.
Evidentment, tot això eren contes de fades. El negoci es basava en «gestionar» els residus d’indústries (cobrant per aquest servei) per cremar-les, i aprofitar l’energia per produir electricitat.
Llegeix més
