Jordi Martí Font
Quan, a final dels anys setanta del segle passat, el punk va aparèixer com el més irreverent dels corrents del rock, de la cultura pop en general, podem dir que l’anarquisme va trobar tant en l’actitud com en les formes i continguts un espai d’expressió que segurament encara ara no ha estat valorat com cal si fem cas a tots els canvis que aquest fet va provocar.
Llegeix més
Rosalia Molina
Ensenyament Barcelona. Grup Llibertaries i caravanista
Aquest 2025, la Caravana Abriendo Fronteres vam tornar a alçar la veu i vam posar rumb a Calais, al nord de França, un dels epicentres de la violència fronterera a Europa després del Brexit. De l’11 al 20 de juliol, vam recórrer les fronteres d’Irun i Girona, passant per Paris, Calais i Toulouse per denunciar la necropolítica de fronteres europees i visibilitzar realitats oblidades en les quals persones migrants sobreviuen entre vies i túnels en unes condicions inhumanes i poder mobilitzar a la societat.
Llegeix més
Aurora Pulido Vacas
Membre de la col·lectiva Libertarias
Segurament has sentit que el 9 de juny de 2025, la Conferencia Española de Religiosos (CONFER), organitzà un acte públic per demanar perdó a les dones que van ser recloses i institucionalitzades, a la força i sense cap garantia jurídica, a centres adscrits al Patronato de “Protecció” a la Mujer. Aquest va ser una institució opressiva que funcionà durant el franquisme i també en plena democràcia, i del qual formaren part diferents comunitats religioses com a còmplices i executores directes de maltractament, explotació i vexació.
Llegeix més
Redacció
A principis de juliol les 6 sindicalistes de CNT, conegudes com Las 6 de la Suiza pel nom del seu cas repressiu arran un conflicte contra la pastisseria del mateix nom de Xixón, van ingressar a la presó. Avui, quan s’escriuen aquestes línies, continuen condemnades en tercer grau penitenciari.
Llegeix més
Ginés C. L.
El recent anunci del primer ministre François Bayrou d’un ajust pressupostari sense precedents —44.000 milions d’euros per a 2026— confirma l’orientació iniciada per Emmanuel Macron el 2017: un projecte estructural d’austeritat permanent, que trasllada recursos cap a les elits econòmiques i desmantella conscientment els pilars del model social francès.
Llegeix més
