Mobilització sense precedents enfront de la COP25

Ecologistes en Acció

El divendres 6 de desembre la ciutadania i nombroses organitzacions de la societat civil tornaran a omplir els carrers en la Marxa pel Clima. És una mobilització mundial que tindrà lloc a Santiago de Xile i Madrid, després de la decisió unilateral del govern xilè de cancel·lar la COP25 i el seu posterior acolliment a Espanya. Aquestes marxes comptaran amb una veu única. Enfront de la inacció dels governs, la ciutadania s’aixeca davant l’emergència climàtica i socioecològica.

Llegeix més

Catalunya 213 (desembre 2019)

Catalunya 213 (desembre 2019)

– EDITORIAL: No tenim un planeta B

– TEMA DEL MES: Mobilització sense precedents enfront de la COP25

– SINDICAL: La motxilla austríaca, una història de por

Fort creixement de CGT a les universitats

EPIF: Lluita sindical i acció directa

Perspectiva de gènere a la LPRL

Notícies sindicals

– OPINIÓ: Carlos Torres (Afiliat al Sindicat de Transports de CGT Sabadell): Negoci vs. Solidaritat

Carles Pérez (Afiliat al Sindicat d’Activitats Diverses de Sabadell): Militàncies sense nord ( 1ª Part)

L’ENTREVISTA: HUGO GÓMEZ-PINTADO (Militant internacionalista que actualment col·labora amb la resistència del poble Kurd contra l’atac de Turquia): “On hi ha una mancança els i les revolucionàries del Nord i l’Est de Síria hi veuen un repte”

EL DOCUMENT: El decret digital també va en contra teva

SOCIAL: Un congrés per guanyar (1r Congrés d’Habitatge de Catalunya)

Caravaneres cegeteres a la caravana Abriendo Fronteras (II)

– LES NOSTRES VEUS LLIBERTÀRIES I FEMINISTES: Contra les violències masclistes Autoorganització Anarcofeminista

INTERNACIONAL: El laberint llatinoamericà

De la ràbia popular a l’alternativa revolucionària

DINAMITA DE CERVELL: L’impacte de la Revolució Russa i l’informe de Pestaña al II Congrés de la Internacional Comunista

Les sanguinàries jornades de maig de 1937 a Barcelona

AL TINTER: Gerard Güell, secretari general de la CGT Alt Camp-Conca de Barberà: “Van defensar la fàbrica
com si fos seva”

Descarregar en format PDF

Perill: Espai confinat

Pilar Frey. Tècnica Superior en Prevenció de Riscos Laborals

Un dels punts crítics a tenir en compte en la lluita contra els accidents laborals són aquells treballs considerats como a perillosos, entre els quals es troba la entrada a espais confinats.

Espai confinat significa qualsevol espai amb obertures d’entrada i sortida limitades i ventilació natural desfavorable, en la qual es poden acumular contaminants tòxics o inflamables, o tenir un ambient deficient d’oxigen, i que no està destinat per a l’ocupació continuada dels treballadors/es. 

Com a exemple d’espais reduïts trobem sitges, barrils, tancs, clavegueres, canonades, pous d’accés, etc.

  • La base per treballar de forma segura en un espai confinat és la informació i formació a les treballadores, disposar d´un procediment de treball adequat i fer- ne  un estricte compliment del mateix:
  • Objectiu del procediment de treball: establir les fases de treball i els punts de seguretat clau a seguir durant la realització de les tasques dins l’espai confinat.
  • Àmbit d´aplicació: afecta tot tipus de treballs que s’hagin de realitzar dins d’espais confinats.
  • Implicacions i responsabilitats: Els responsables de les diferents àrees funcionals han d’assegurar el compliment del procediment de treball, garantint que tots els afectats siguin coneixedors del mateix, estiguin degudament formats per a la realització de les tasques encomanades i disposin de l’autorització pertinent.

Els comandaments han d’instruir als treballadors que hagin de realitzar tasques en espais confinats i comunicar- ho a la direcció de la unitat per tal de tramitar l’ acreditació.

El responsable de manteniment assegurarà que cap operari no iniciï la tasca sense tenir la seva correcta autorització i serà també responsable de la instal·lació dels dispositius de seguretat establerts.

La persona designada amb funcions preventives ha de realitzar les mesures mediambientals necessàries.

Els  treballadors/es només podran realitzar tasques en espais confinats quan tinguin l’ acreditació adequada estesa pel director/a del centre de treball amb l’aprovació de la persona responsable de l’àrea i el corresponent permís de treball.

El control de la tasca garantirà la provisió d’equips de protecció personal (màscares respiratòries, arnès, corda de seguretat…) i la de l’equip de treball a utilitzar (escales, plataformes, equips elèctrics, sistema de Il·luminació adequada…) abans d’autoritzar la realització de la feina.

  • Fases de treball i punts de seguretat clau:

Fase preliminar:

  • Verificar que el permís de treball està correctament emplenat per l’encarregat del manteniment i l’àrea funcional. Queda terminantment prohibit entrar en un espai confinat sense el permís de treball, tenir en compte que el permís només és vàlid per un dia.
  • Verificar que l’equip de treball necessari està disponible i que la zona de treball està neta i endreçada.
  • Assegurar que l’equip de protecció personal disponible (cinturó de seguretat amb arnès i equip de protecció respiratòria) és l’adequat.
  • Si l’espai confinat ha contingut substàncies perilloses, ha d´estar completament netejat i ventilat per sistema de renovació de l’aire mitjançant ventilació forçada.
  • Comprovar l’estat de l’atmosfera interior per assegurar que és transpirable i el nivell d’oxigen és suficient. S´utilitzarà equip de mesurament de lectura directa portàtil i es mesurarà O2, CO2, CO, H2S, CH4 i altres gasos tòxics o inflamables depenent del tipus i les condicions de l’espai, utilitzant detectors específics.
  • Assegurar que el percentatge d’oxigen no sigui inferior al 20,5%. Si això no és factible, el treball s’ha de dur a terme amb aparells de respiració semi-autònoms o autònoms.
  • Si són possibles atmosferes inflamables, la possible existència de fonts d’ignició ha de ser monitoritzada escrupolosament a les proximitats de la boca del recinte.
  • Aïllament de l’espai confinat al subministrament d’energia, els sistemes de tancament clau són necessaris quan l’equip d’energia es troba dins l’espai.
  • Aïllament de l’espai confinat a l’ entrada descontrolada de contaminants. Cal instal·lar brides cegues a les canonades a més de bloquejar les vàlvules de l’entrada de producte.
  • Els elements de bloqueig no han de ser manipulats i el seu desbloqueig només pot ser factible per la persona responsable i amb eines especials. La senyalització de riscos també s’aplicarà a les instal·lacions o equips de fora de servei.
  • Ús obligatori de la senyalització estàndard a l´exterior de l´espai confinat per informar de manera clara i permanent que s’estan duent a terme treballs en espai confinat. Aquesta senyalització complementa la que s’ha de col·locar en els sistemes de tancament.

Fase de l’obra:

  • Revisar els equips i eines de treball que s’utilitzaran a l’interior.
  • Ventilació contínua dins de l’espai quan no hi ha plenes garanties de seguretat en el medi ambient, per exemple, per la generació de contaminants causats per la pròpia tasca.
  • Si no hi ha prou ventilació natural, es requereix ventilació forçada garantint 10 renovacions d’aire totals per hora. Quan la pròpia feina realitzada dins de l’espai genera contaminants és essencial recórrer a l’extracció localitzada.
  • L’accés a l’interior estarà subjecte a l´ús de corda i arnès de seguretat i amb seguiment continuat i comunicació des de l’exterior (El recurs preventiu, NTP 994).
  • S’utilitzaran escales segures o mitjans d’accés per facilitar l’entrada i sortida el més còmodament possible.
  • En situació d´emergència es donarà avís immediat als serveis d’urgència.

Recordem que sempre és imprescindible, i més en aquest tipus de tasques, la correcta transferència d’informació entre els diferents equips de treball. Si hi ha algun dubte, incompliment o situació de risc possible, el treball s’aturarà i es comunicarà a la persona responsable i si és necessari a les Delegades de Prevenció.

Adjuntem enllaç sobre un cas real d´accident de treball dins un espai confinat:

https://www.juntadeandalucia.es/export/drupaljda/PHE_0038_2015.pdf

“Tot suport és benvingut i l’Andrea ho agrairà molt”

Redacció

L’Andrea és una sabadellenca que actualment està privada de llibertat a la presó Wad Ras. Va ser detinguda el 16 d’octubre durant les manifestacions que es realitzaren aquella setmana arreu de Catalunya. Parlem amb Txell Valls, membre del Grup de Suport de l’Andrea i del Centre Social l’Obrera de Sabadell.

Bon dia Txell, ens trobem a l’Obrera, un centre social de Sabadell okupat ara fa més de dos anys. Quina vinculació té l’Andrea amb l’Obrera?

L’Andrea és una jove que, com tantes altres, participa d’aquest espai i el fa un lloc millor amb el seu esforç, les seves ganes i seu compromís. Ella participa a diferents activitats que s’hi duen a terme dins d’aquest petit espai que hem arribat a sentir com casa nostra. Per exemple, a la Sobirana, una xarxa solidària d’aliments i roba del sud de Sabadell, s’encarrega d’anar a buscar els aliments juntament amb altres companyes per poder-lo repartir els dissabtes al matí. També participa del gimnàs Rukeli on hi va a fer boxa, on aprèn envoltada de companys i companyes que treballen i entrenen juntes. A la Madrasseta, l’escola popular del sud, hi anava a aprendre llengua de signes i, cada dues setmanes, anava a les converses en francès. És membre del Grup de Dones de l’Obrera i, a tot això, se li ha de sumar les hores incomptables d’assemblees, de jornades d’adequació de l’espai, d’actes i campanyes que s’han preparat i realitzat. En definitiva, és una noia molt estimada per totes nosaltres i bolcada 100% en el que creu.

Com assumiu el seu entorn militant la detenció i posterior empresonament de la companya?

Nosaltres creiem que es tracta d’una detenció molt injusta i totalment arbitrària. Des de l’Obrera es troba molt a faltar la seva presència, dia sí i dia també, entre les quatre parets que formen aquest espai. No podem fer una altra cosa que lluitar des dels moviments socials tirant endavant aquest projecte tant gran que tenim a les nostres mans. El grup de suport, juntament amb la família, és el que va tirant del carro en tot aquest procés, i nosaltres, com a Obrera, ens adherim a les accions que proposa, ja sigui en compartir per les xarxes socials, enviant cartes de suport o ajudant en el que faci falta.

Quines accions teniu previstes?

Tenim una campanya per enviar cartes de suport a la nostra companya, per poder-li enviar tot el suport, estima i força des d’aquí fora. Perquè sàpiga que pensem en ella i lluitem per ella i totes les altres preses polítiques cada dia. Qui vulgui, pot fer arribar la seva carta al correu següent:  cartesawadras@gmail.com . Tot suport és benvingut i l’Andrea ho agrairà molt, ja que allà dins, el simple fet de rebre cartes de persones conegudes o desconegudes, la fa desconnectar unes mil·lèsimes de segon de la realitat que està vivint ara mateix. A aquest correu també ens podeu enviar vídeos que li podem fer arribar des del Youtube, ja que des de la biblioteca de la presó es pot connectar a internet una vegada al dia i pot veure els vídeos penjats des del nostre compte. Li encanta veure aquests vídeos siguin del que siguin.

A part, justament pel 16 de novembre, aquest pròxim dissabte, estem preparant un esdeveniment on hi haurà diverses xerrades, concerts i paradetes del grup de suport tant de l’Andrea, com de la Xènia i de la Paula, les companyes ja alliberades de Wad-Ras. Trobareu més infirmació a les nostres xarxes socials d’Instagram o Twitter: @andreallibertat.  Tret d’aquest esdeveniment no en tenim cap més amb data establerta, però estem treballant per altres accions que més endavant es comunicaran. 

Hi ha alguna previsió judicial de llibertat condicional?

Ara per ara, no podem fer gaire cosa més ja que restem a l’espera de la resolució de l’últim recurs interposat a l’Audiència Provincial.

és important reivindicar tots els cassos de les companyes presses”

Què penseu de la “Revolta Catalana”?

L’Obrera és un espai apartidista, on hi ha gent amb ideologies i sensibilitats molt diferents, però totes tenim un front comú. En aquest cas és que totes estem a favor de la lluita pels drets i les llibertats fonamentals, especialment les de la classe obrera.  És per això que no estem d’acord amb aquests empresonaments i no pararem de lluitar en contra de tota repressió i fins que l’Andrea i les altres detingudes siguin lliures.

Digueu-nos què podem fer des de la Revista Catalunya.

Com us he dit anteriorment, tot suport i ajuda és benvinguda. Considerem que el fet de difondre el cas és imprescindible i ajuda moltíssim perquè pugui arribar al major nombre de persones possible i sàpiguen què és el que verdaderament està passant. Creiem que és important que no només reivindiquem el cas de la nostra companya i amiga Andrea, sinó també tots els cassos de les altres companyes presses.

També creiem que és molt important respectar el silenci de les famílies de totes les preses, i deixar-los el seu espai per poder expressar-se lliurement, si és que ho volen fer en qualsevol moment. Això, no només va dirigit a tots els mitjans de comunicació, sinó que també fa referència a totes les persones a títol individual.

Contra la seva repressió, la nostra solidaritat.

La reorganització cenetista a Catalunya

El Far

Ferran Aisa

La CNT i el Moviment Llibertari a Catalunya van tenir moltes dificultats a organitzar-se, doncs la majoria dels seus militants s’havien dispersat per l’exili o eren a les presons. La repressió contra el Moviment Llibertari va ser la més dura que va aplicar el franquisme contra els seus opositors.  El nombre de llibertaris afusellats fou realment escalabrant, però malgrat el terror d’aquells primers temps del franquisme, els cenetistes i els faistes van començar a reorganitzar-se a la presó Model i als camps de treball. Poc després l’Organització ja era una realitat a algunes fàbriques i centres de treball de Barcelona i de la seva zona industrial.

La reorganització definitiva es va realitzar a finals de 1942 quan es va celebrar el Ple de la Regional Catalana de la CNT a les Planes. En aquest Ple va ser nomenat secretari general del Comitè Regional (CR), Eliseu Melis; però ben aviat altres militants confederals que desconfiaven de les actuacions d’aquest individu van crear un altre CR paral·lel del qual fou secretari Joan Saña. Poc després, en una nova reunió confederal, s’unificava l’Organització i era elegit secretari Miralles, del Sindicat de la Construcció. Les detencions de cenetistes no s’aturaven, la caiguda dels comitès feia trontollà l’Organització i, enmig de la tempesta, persones vingudes de França es posaren al capdavant de la Confederació. Molts d’ells crearen tensió que provocà una crisi interna amb la seva actuació al voler crear el Partit Sindicalista primer i, després, el Partit Laborista. Aquestes persones que venien de l’exili eren ex membres del Partit Sindicalista fundat per Àngel Pestaña, destacaven en aquest grup reformista antics militants com Ricard Fornells, Pere Corrons i Josep Corbella. La crisi se saldà amb la constitució d’un nou CR de Catalunya del qual fou secretari general Mas Valois, un dels integrants de les secretaries del CR era Generoso Grau. Aquests militants una vegada detinguts, segons afirma Juan Manuel Molina, a El Movimiento clandestino en España, van voler connectar amb les autoritats franquistes: “cuando llegan a la prisión Modelo de Barcelona solicitan una entrevista con el Secretario Provincial de la CNS (sindicato falangista) y con mr. Modrego, obispo de Barcelona, proponiéndoles actuar de conjunto con las juventudes de Acción Católica y con la mencionada CNS. Las maniobras de Melis y del Partido Laboralista hacían su obra de disgregación. Ni que decir tiene que esos individuos fuerons expulsados immediatamente de la Organización, la cual, desemberazada de esos personajes, pudo reanudar su marcha”.

Malgrat tots els entrebancs la CNT catalana va viure moments d’esplendor clandestina durant els anys quaranta, sobretot quan els nazis anaven perdent la guerra i hi havia una certa moral de victòria entre els republicans. Sí, tothom creia que les forces aliades, una vegada vençut feixisme europeu, no permetrien que hagués a l’Europa Occidental un país dominat pel totalitarisme feixista. Però això només eren il·lusions que no es van fer realitat, doncs els mandataris del món Churchill, Truman i Stalin van girar-se d’esquena als republicans espanyols. Les conseqüències de la no intervenció aliada en els afers espanyols foren el desencís dels republicans i l’augment de la repressió franquista.

La CNT d’aquests anys, però, augmentà el seu nombre d’afiliats, publicava Solidaridad Obrera, butlletins de sindicats barcelonins i arribaven a Barcelona els òrgans d’expressió d’altres regionals espanyoles. Per aquesta època ja s’havien constituït clandestinament les Federacions Locals, Provincials i Comarcals; i una plèiade d’antics i nous militants s’integraven a la lluita antifranquista des dels diversos sindicats: Construcció, Productes Químics, Metall, Alimentació, Espectacles Públics, Sanitat, Distribució-Mercantil, Arts Gràfiques, Transport, Pesca, Llum i Força, Comunicacions i Professions Lliberals. En total tots plegats sumaven més de vint afiliats només a la ciutat de Barcelona. La cotització confederal era 1,50 pessetes setmanals, dels quals els cinquanta cèntims eren Pro-Presos i es feia directament al comitè de fàbrica i els delegats i secretaris locals i regionals es reunien en alguns bars de Barcelona.

La CNT reapareix també amb inusitada força a les poblacions catalanes industrials: Mataró, Granollers, Baix Llobregat, Vilanova i la Geltrú, Igualada, Vilafranca del Penedès, Badalona, Sabadell, Rubí, Terrassa, Lleida, Tarragona, Girona… Solidaridad Obrera llança sis mil exemplars mensuals que són repartits als centres de treball. L’editorial del número 6 de juny de 1945 de la Soli se centra en la idea de l’alliberament d’Espanya: “La paz de Europa ha sido un nuevo desencanto para el pueblo español. “España no festejó la victoria porque el Estado no lo quiso y Falange no lo permitió.” Dice un manifiesto del Comitè Nacional de la CNT. Añadamos también que nuestro pueblo confiaba excesivamente en que el triunfo de las potencias aliadas había de repercutir práctica e immediatamente en la liberación de nuestra patria. Ausentes del entusiasmo universal, ahogada con violencia en nuestro país toda manifestación de ilusión o esperanza, caeríamos en una tristeza débil y claudicante ante el abandono absoluto de nuestra casa, si nuevos arrestos no surgieran de cada pueba a que se nos somete”.

El règim franquista no solament no va caure sinó que s’afiançà. La repressió continuava caient contra els opositors a Franco, entre els quals hi havia nombrosos militants cenetistes. Després de la caiguda dels darrers comitès i de militants de diversos sindicats es va descobrir el pastís: Eliseu Melis, l’ex secretari del Comitè Regional, era un traïdor o millor dit un infiltrat de la Jefatura Superior de Policia a les línies confederals. La CNT va actuar contra la persona que havia causat tantes baixes a l’Organització aplicant la “justícia” contra l’ex anarquista Eliseu Melis, els fets es van produir a la plaça Bonsuccés. La Soli núm 31, agost de 1947, donava la notícia amb el títol Eliseo Melis muerto a tiros en Barcelona: “(…) El sábado día 12 de julio de 1947, el traïdor y confidente de la policía Eliseo Melis terminó su miserable y cobarde existencia. (…) Eliseo Melis no era un simple confidente. Su influencia en los medios policiacos; su cinismo, su descaro y su habilidad le habían convertido en el símbolo de la confidencia. Su muerte es la de un traïdor cualquiera. Es un ejemplo y una advertencia amenazadora. Los demás traïdores y confidentes no deben olvidar esta advertencia amenazadora. Deben saber que tarde o temprano el fin de los traïdores es inexorablemente la muerte infamante. Con CNT no se juega impunement”. Al mateix número del periòdic confederal es feia una crida a la militància perquè davant les ràtzies de la policia tothom estigués al seu lloc: “La policía ha vuelto a clavar sus garras en la CNT. Otro Comité Regional de Catalunya, la Federación Local de Barcelona, varios Comités de Sindicatos y numerosos militantes de nuestras Federaciones Provinciales han sido víctimas del terror policiaco. (…) Estamos en nuestros puestos de combate. Ni detenciones de Comités, ni crimenes policiacos, ni tratos inhumanos, ni el terror ni la muerte nos harán retroceder. Nuestra consigna es esta: ¡guerra sin cuartel contra el fascismo! Lo cumpliremos cueste lo que cueste y caiga quien caiga. ¡Trabajadores! La CNT os llama a la lucha contra Franco y la Falange”.