Àlex Tisminetzky. Advocat laboralista i afiliat a CGT
El passat 24 d’agost de 2021 el govern espanyol va enviar al Congrés de Madrid el primer paquet d’una nova proposta de llei de Reforma de les Pensions, que principalment té l’objectiu d’allargar la vida laboral dels treballadors, intentant que les jubilacions es donin el més tard possible, que per a la gran majoria de treballadors serà als 67 anys. La proposta intenta consolidar i portar més enllà les retallades de la Seguretat Social que ja van dur a terme els anteriors governs de Zapatero, al 2011, i Rajoy, al 2013, complint a més amb la rebaixa de la despesa pública promesa a la UE per tal d’accedir als fons comunitaris.
Desgraciadament, aquesta nova retallada de les pensions no només compta amb el suport de la patronal i la UE, sinó també de «l’esquerra institucional» actualment al govern de coalició, i els «sindicats oficials», CCOO i UGT, que en una campanya vergonyosa intenten amagar que el resultat per a la gran majoria de la classe treballadora serà treballar més anys per obtenir pensions més baixes.
Lisa (Alemanya, 1981) fou represaliada l’abril del 2016 a Barcelona. Mantinguda en aïllament a Madrid durant més de dos mesos, sent entregada després a Alemanya, on va ser jutjada i condemnada a set anys i sis mesos de presó, dels quals ha complert tres anys i mig en mòdul tancat i un any i mig més en semillibertat a l’Estat Espanyol, on va ser extraditada, ja que estava casada amb una companya d’aquí. L’acusació estatal: un atracament a mà armada a una entitat bancària a Alemanya l’any 2014. Cas amb força peculiaritats. El banc assaltat estava vinculat amb els comptes corrents del Vaticà. Els diners sostrets mai han estat recuperats per l’Estat i l’acusació final cap a la nostra companya es basà en la fràgil prova pericial d’ADN d’una peça de roba trobada prop de l’entitat. Ella es posicionà ideològicament com a anarquista. Durant el judici va mantenir silenci, no assumint cap acusació. Trobant-se presa a l’Estat Espanyol reconeguè els fets. Durant l’entrevista vam descobrir una companya íntegra, honesta i valenta en la seva fermesa. Els anys de presidi han portat aparellats moments duríssims (la mort de la seva mare i la negativa governamental a poder-la acompanyar i acomiadar-se d’ella, per exemple) i d’altres de felicitat i orgull al no sentir-se mai sola, sempre i en tot moment acompanyada de l’alè indestructible de la solidaritat. Activista d’ençà més de vint anys; a l’adolescència en l’antifeixisme alemany, posteriorment a Catalunya molt activa dins el feminisme autònom. Vinculante-se també al moviment okupa. Sempre amb les idees anarquistes com a manera d’entendre les relacions humanes i les lluites per un món més just i solidari. Cal escoltar les seves paraules i reflexions, perquè sense transmissió de coneixements i experiències no hi ha lluita possible.
Parlem amb Manel Aisa, historiador de reconeguda trajectòria, especialitzat en el moviment obrer i llibertari de Catalunya, col·laborador assidu del Catalunya i president de l’Ateneu Enciclopèdic Popular. El passat 17 de juliol s’havia d’inaugurar el nou local de l’AEP, acte que quedà aplaçat per la Covid-19. Xerrem una estona amb ell sobre l’Ateneu, els seus orígens, els seus objectius i els reptes que haurà d’entomar aquesta entitat amb més d’un segle d’història en els difícils temps del segle XXI.
Aquest passat febrer es van complir cent anys de la mort de Piotr Kropotkin, un dels grans teòrics i pensadors de l’anarquisme, nascut a Moscou l’any 1842. La seva vida –va arribar a gairebé els vuitanta anys- contempla nombroses facetes: el d’un jove noble d’ascendència aristocràtica, el d’un investigador científic, l’agitador anarquista clandestí, el teòric i pensador, retirat a l’estudi i l’anàlisi, o la llegenda de la revolució que arribà a la seva terra natal després de la caiguda del tsar i de més de quaranta anys d’exili. Les seves peripècies vitals mostren la complexitat del personatge i mereixen l’atenció de tots aquells que estiguin interessats en la figura del pensador rus. Tanmateix, en aquest article deixem la seva biografia de banda, per centrar-nos més en les seves aportacions i reflexions teòriques i l’actualitat d’aquestes. Més enllà de recordar el savi rus com una figura folklòrica pròpia d’un moviment anarquista antiquat i propi del passat, la commemoració del centenari de la mort de Kropotkin pot servir com una orientació pels moviments socials del present i del futur.
Començant per la seva reflexió en torn les estratègies i les tàctiques a seguir, Kropotkin va defensar l’acció col·lectiva i de masses, a través de sindicats i cooperatives, per sobre dels actes violents aïllats. La revolució -pel savi rus- és un fenomen que protagonitza el poble, el comú de gent, i no es pot fer mitjançant un petit nucli de conspiradors ni es pot dictar i ordenar des dels despatxos d’una nova administració burocràtica. En aquestes propostes trobem un eix purament llibertari en la forma de fer els canvis socials. Són unes propostes que no sols poden incloure a anarquistes, sinó al gruix de moviments populars actuals d’avui en dia.
Així, Kropotkin planteja una societat construïda des de la base, lliure i igualitària. Busca el comunisme, entenent com a tal tant la col·lectivització dels mitjans de producció com el resultat del treball, a causa de la dificultat d’un repartiment equitatiu en una societat complexa, amb uns processos de producció que requereixen un coneixement, formació i infraestructures en els quals molta gent diferent ha contribuït. D’aquesta manera, Kropotkin busca una societat on el treball i els seus fruits estiguin repartits segons les capacitats i necessitats, respectivament de les persones, per tal de generar un món més igualitari i racional. Es poden rebutjar aquestes propostes per anacròniques i antiquades en un món on l’extrema desigualtat i la crisi ecològica demostren els límits i les contradiccions del capitalisme? Creiem que no cal aquí contestar aquesta pregunta. Ens remetem als fets.
“els textos i reflexions de Kropotkin segueixen sent eines pel combat, per la confrontació contra l’ordre econòmic, social i polític imposat”
Però, més enllà de la igualtat material, Kropotkin aporta altres qüestions i propostes per a aquesta nova societat que vol construir que han de ser tingudes en compte: el pensador rus no busca sol el repartiment just de les riqueses, sinó també vol el benestar i el ple desenvolupament de l’ésser humà. Amb l’organització més racional del treball, en base a aconseguir una producció adaptada a les necessitats de la gent, es podrien reduir –segons el pensador rus- les jornades laborals, amb poques hores diàries dedicades a activitats productives. Així, es podria aconseguir una progressiva desespecialització del treball, fent que les persones combinin activitats industrials i agràries i que dediquin el seu temps lliure a cultivar-se, llegint, estudiant, investigant, creant… L’alfabetització, la culturització, l’activitat física o l’apropament a la natura són algunes de les línies civilitzadores que va desenvolupar el moviment obrer de finals del segle XIX i inicis del XX. Avui en dia la reducció de la jornada laboral segueix sent posada sobre la taula pels sindicats. No és això una forma de reivindicar el temps lliure com una forma de desenvolupament constructiva i d’adquisició de benestar per part de l’ésser humà? La revolució ha d’assegurar el pa –com proposava Kropotkin-, però també ha de traspassar les qüestions purament materials i vetllar per la millora de l’humà com a ser en tots els seus aspectes.
Aquest millora de la vida de l’ésser humà –segons Kropotkin- seria degut a la ciència i la tècnica, que alleugeraria els problemes de la humanitat. Al segle XIX es van viure extraordinaris avenços i descobriments científics, que van enlluernar Kropotkin i tantes altres persones del seu temps. S’obria la possibilitat que la ciència ho permetés tot. Malgrat les crítiques que es poden fer a la idea decimonònica del progrés, posar en valor el pensament racional, el coneixement científic i els valors il·lustrats és un far amb què guiar-se en temps del relativisme absolut propi de la postmodernitat. El pensador rus es va mostrar interessat en el saber des de jove: matemàtiques, geologia, geografia, història, literatura… i va voler plasmar aquests coneixements en la teoria anarquista, donant-li un fonament científic.
D’aquesta forma, basant-se en observacions del comportament de diferents espècies d’animals i de societats humanes, va contestar el darwinisme social. Contra les tesis que defensaven la competició com a factor de la supervivència i l’evolució de les espècies, Kropotkin va donar rellevància a la cooperació i el suport mutu dels animals i la societat per tal de sobreviure. Així, l’altruisme i la col·laboració entre individus és un principi biològic, que el pensador rus també va traslladar al comportament ètic i moral dels humans. El seu comportament no sol estaria marcat per la recerca del plaer propi, sinó també per la responsabilitat col·lectiva i el suport mutu. Reivindicar aquests principis avui en dia és confrontar la lògica del capitalisme i el neoliberalisme que ens han imposat.
A cent anys de la mort del venerable ancià anarquista, proposar organitzar la producció i el consum de forma col·lectiva i comunal, reivindicar la cooperació i la col·laboració dins els grups humans i aspirar a elevar la condició humana, alliberant i elevant les aspiracions de les persones, són propostes vigents i actuals. Els textos i reflexions de Kropotkin segueixen sent eines pel combat, per la confrontació contra l’ordre econòmic, social i polític imposat i un guiatge per orientar-se en temps convulsos de debats intensos dins els moviments socials. Les seves idees i reflexions donen un fort bastiment a les propostes de caràcter socialista i llibertàries, fonamentals, en l’actualitat, pels moviments socials emancipadors i revolucionaris d’avui i de demà.
